Resultats de la cerca

Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana  fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola,  Acció Cultural del País Valencià  reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional…

Fundat el 1999, el primer president fou Ginés Vico, pioner d’aquest esport a Espanya Un dels primers èxits fou l’obtenció d’un subcampionat d’Espanya Fou membre fundador de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility i, posteriorment, de la Federació Catalana d’Agility El 2008 n’assumí la presidència Lucía López, sota el mandat de la qual el club aconseguí alguns dels èxits esportius i socials més rellevants i esdevingué el club més premiat de Catalunya d’aquesta modalitat esportiva Guanyà un Campionat d’Espanya per equips, tres Campionats d’Espanya en categoria individual i…

És considerat el primer torneig internacional de tennis de l’Estat espanyol La primera edició fou organitzada pel Barcelona Lawn Tennis Club, l’Sportverein, el Salut Sport Club, l’Sportsmen’s Club i el Polo Jockey Club La final es jugà a les pistes del Barcelona LTC i Ernest Witty se’n proclamà campió en derrotar Arthur Leask Posteriorment, el concurs fou organitzat per l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i més endavant per l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya Diferents clubs de la ciutat en foren coorganitzadors cedint les seves installacions, en especial el Reial Club de Tennis…

Migcampista, jugà al Porto 1998-2004 i guanyà tres Lligues, tres Copes de Portugal, la Copa de la UEFA 2003 i la Lliga de Campions 2004, competició en què fou designat millor jugador Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2004, on jugà fins el 2008, i es convertí en un dels pilars de l’equip que guanyà la Lliga 2005, 2006, la Supercopa 2005, 2007 i també la Lliga de Campions 2006 Durant aquesta etapa 2004-08 jugà un total de 153 partits i marcà 17 gols Posteriorment, jugà al Chelsea FC 2008-10, equip amb el qual es proclamà campió de Lliga 2010, i al Fluminense 2010-13, amb el qual obtingué dos…

Estudià música a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, on fou deixeble de M Doležil i de K Ancerl El 1951 debutà al Teatre Nacional, i cinc anys després guanyà el primer premi del concurs de Besançon Posteriorment treballà a les òperes d’Olomouc 1958-62 i Ostrava 1962-66 El 1963 guanyà el Premi Mitropoulos, que li comportà la invitació de Leonard Bernstein a l’Orquestra Filharmònica de Nova York, formació que dirigí la temporada 1963-64 Posteriorment ocupà els càrrecs de director musical de l’Òpera Còmica del Berlín Est 1964-68, de l’Orquestra Simfònica de Praga 1966-67 i de l’Òpera de…

Vida Format al seu país, arribà a Barcelona el 1933 per treballar al costat del seu germà Adrien com a segon operador i ajudant de càmera als estudis Orphea Collaborà en un seguit de produccions, tres de les quals dirigides pel seu pare Arthur Porchet, fins a l’esclat de la guerra civil Amb la marxa del germà Adrien al front d’Aragó, assumí la direcció fotogràfica del segon llarg que rodà el seu pare, Hogueras en la noche 1936 Després feu els curts documentals Barcelona trabaja para el frente 1936, per al Comitè Central d’Abasts de Catalunya, i Cultos 1937, José Fogués, per a la…

Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987, treballà successivament al  Diari de Barcelona 1982, l’ Avui 1984-85, El Periódico 1985-88 i 1988-90, El País 1988 i El Observador 1990-92 Aquest darrer any s’incorpora a La Vanguardia  com a redactor de la secció local El 2007 fou nomenat director adjunt del diari, que abandonà el 2009 per passar a dirigir la secció de comunicació de l’aerolínia Spanair, fins a la seva desaparició 2012 Posteriorment fou director d’Intermedia, empresa de comunicació corporativa, càrrec que ocupà fins el 2013, que fundà l’…

El seu fundador fou Joan Piferrer i Bachs  Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 1676 - Barcelona, 1750, que deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Pou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Pou Barcelona 1715 - 1775, que des del 1763 tingué a càrrec seu la impressió de la Gazeta de Barcelona i detingué el títol d’“impressor de sa majestat”, així com el d’impressor del Sant Ofici A la seva mort, se’n feu càrrec la seva vídua, Eulàlia Macià, amb ajuda d’un administrador, Joan Sallent  Joan Francesc Piferrer i Macià Barcelona 1771 - , assumí el negoci a la mort de la seva mare…

Enginyer, aviat destacà pel seu nacionalisme, que el portà a fundar 1927 el partit nacional indonesi, en el qual aplegà tots els grups partidaris de la independència del país respecte a Holanda Prohibit el partit, fou empresonat 1929-31 El 1939 hom tornà a encarcerar-lo, i més tard fou deportat a Sumatra, on, durant la guerra del Pacífic, fou alliberat 1942 pels japonesos, amb els quals collaborà, empès per la seva animositat envers Holanda En acabar la guerra proclamà la independència d’Indonèsia 17 d’agost de 1945, però el govern holandès tornà a controlar el país fins a la fi del 1949, que…

Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de…