Resultats de la cerca
Es mostren 4181 resultats
impost ambiental
Economia
Gravamen que s’estableix per a incentivar els agents econòmics a reduir els impactes ambientals.
Aquests impostos poden gravar tant els béns que generen l’impacte per exemple, la benzina amb plom, com les emissions de l’agent contaminador CO 2 , SO 2 , etc
cost de la vida
Economia
Despeses necessàries en un determinat moment per a mantenir un cert nivell de vida.
Per a mesurar-lo hom utilitza un índex que és l’expressió sintètica dels preus dels béns considerats bàsics De la seva homogeneïtat depèn la validesa de les comparacions internacionals
Langobard
Història
Història del dret
Jutge que actuava ja des del temps del comte Salomó d’Urgell i Cerdanya, que continuà sota els comtes MiróI el Vell de Cerdanya i GuifreI de Barcelona el 886.
Sembla que tenia béns aprisiats i repoblats per ell al Ripollès, puix que consten un vilar del seu nom a la vall de Sant Joan i unes cases a Llaié
arxiu capitular
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació relativa a l’administració d’una catedral i les institucions que se’n deriven.
Comprèn fonamentalment les resolucions del capítol catedral actes capitulars i notarials, l’adquisició i l’administració de béns obra, culte, almoines, etc, els llibres cerimonials consulta, i l’administració de sagraments
bé protegit
Art
Bé cultural, material o immaterial, objecte de protecció pel fet d'haver estat inclòs en el patrimoni cultural d'un país, d'un estat o de la humanitat.
Hom reconeix diversos graus de protecció, segons la categoria de la protecció atorgada A banda, són també objecte de protecció, els béns declarats per determinades institucions internacionals, especialment per la UNESCO
admissió temporal
Economia
Política comercial destinada a augmentar el valor afegit produït al país.
Consisteix en la importació temporal de béns destinats a ser reexportats després d’alguns processos de transformació, normalment amb exempció d’aranzel, amb l’exigència que la mercaderia sigui efectivament reexportada
ínterim d’Augsburg
Acord redactat pels teòlegs Julius von Pflug i Michael Helding, catòlics, i Johannes Agricola, protestant, el 1548 en nom de l’emperador Carles V i que concedia als protestants el matrimoni dels sacerdots i la comunió amb les dues espècies als laics.
Silenciava la qüestió controvertida dels béns eclesiàstics secularitzats De fet no l’acceptaren ni els catòlics ni els protestants, però provocà, tanmateix, la suspensió del Concili de Trento per part del papa
Pierre-Alexandre Monsigny
Música
Compositor francès.
Rebé classes de l’organista dels jesuïtes de Saint-Omer i estudià contrabaix amb P Gianotti, intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de l’Òpera de París Durant un cert temps treballà com a funcionari en l’administració dels béns de l’Església i ocupà càrrecs aliens al món de la música Compongué divuit òperes, algunes amb text de MJ Sedaine, com Le mâitre en droit 1760, On ne s’avise jamais de tout 1761, Le roy et le fermier 1762, Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix ou l’enfant trouvé 1777, la seva darrera obra El 1777, per raons que es desconeixen, abandonà…
Pere I de Carcassona
Història
Comte en part de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona.
Era fill dels comtes Roger I el Vell de Carcassona i d’Adelaida El seu pare li llegà participació en els comtats i una sèrie d’abadies i béns eclesiàstics a Carcassona, Rasès, Foix i Coserans El 1010, a instàncies de la seva germana Ermessenda de Carcassona , muller del comte Ramon Borrell I de Barcelona, Girona-Osona, fou elegit bisbe de Girona Devia ésser encara molt jove, puix que fins el 1019 és anomenat Petronus Tot el seu pontificat va acompanyat per la presència abassegadora de la seva germana Ermessenda, que li feu importants llegats per a la seva església, els quals li…
Reverter
Història
Vescomte de Barcelona i notable cabdill a les ordres del soldà dels almoràvits al Magrib.
Era fill del vescomte Guislabert II i de Rolanda Hom creu que vers el 1120, en una de les incursions dels almoràvits, fou endut presoner al Marroc, on esdevingué cap d’un grup de cavallers cristians que lluitava contra els almohades al servei del soldà Això no el privà de reclamar i d’obtenir la successió en el vescomtat a la mort del seu pare 1126 i de vetllar pels seus interessos a Catalunya, a través del seu fidel Robert No hi ha constància, contra el que ha estat dit, que retornés del Marroc a Barcelona El 1133 encomanà el vescomtat i els seus béns al seu nebot Guillem de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina