Resultats de la cerca

Professor a Erfurt 1514, en fou expulsat 1521 per la seva adhesió al luteranisme Treballà en una bíblia poliglota Biblia pentapla , 1563-65 en hebreu, arameu, grec, llatí i alemany, de la qual publicà l’Antic Testament

Començà regentant una galeria d’art 1930 i dissenyant models per a altres modistes Acabada la Segona Guerra Mundial s’establí pel seu compte i progressivament s’anà guanyant una gran reputació com a creador Incorporà el prêt-à-porter i després de la seva mort hom llençà al mercat perfums i objectes de complement amb el seu nom Amb ell es formaren alguns dels modistes contemporanis més coneguts

Doctor en filosofia, es dedicà al periodisme i escriví moltes narracions per a joves i novelles costumistes per al poble Usà el pseudònim Otto von Schaching Les seves obres més importants, però, són una Geschichte des gallo-fränkischen Unterrichts- und Bildungswesen von den ältesten Zeiten bis auf Karl den Grossen ‘Història de l’ensenyament i formació gallofranca des dels temps més antics fins a Carlemany’, 1892, recentment reeditada, un opuscle sobre Die Grafen von Barcelona von Wifred I bis Ramon Berenguer IV ‘Els comtes de Barcelona des de Guifré I fins a Ramon Berenguer IV’, 1889 i una…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari…

Doctor en filologia francesa i professor a la UAB on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives GRES En aquesta línia de treball ha publicat, en francès, L’écriture fragmentaire Théories et pratiques 2005,  Stratégies de l’illisible 2006 i Artaud autour de Suppôts et Suppliciations 2013, amb Alain Milon, i ha traduït Obra Completa 2005, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció 2006 de Lautréamont La seva tesi doctoral fou sobre Philippe Sollers Com a poeta ha publicat, entre d’altres,  Els encontres fortuïts 2001, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 2000, deutor amb el…

Promotor de diverses empreses editorials, realitzà l’antologia Els darrers generació del 70 1972 Com a poeta ha publicat La processó de Kirk o no te n’ixques de la fila 1973, premi Ausiàs Marc de Gandia, i Els llibres d’Alb-Sebelaci 1983 Amb posterioritat s’ha decantat per la prosa biogràfica Matilde Salvador , 2000 i assagística Els pelegrins de Portell Portell-Sant Pere de Castellfort , 2002

Professor de dret constitucional de la Universitat de València Ha realitzat estudis d’història contemporània com El nacionalisme agrarista valencià 1918-1923 L’aportació de Vicent Tomas i Martí 1898-1924 al nacionalisme valencià 1980 o El blasquisme reorganització i conflictes polítics 1929-1936 1984 Es donà a conèixer com a poeta amb A l’altra vora del riu 1972 Després s’ha decantat per la narrativa curta amb obres com La vetla d’en Pere Ruixes 1978, primer premi de contes Malvarrosa, L’enquesta i altres contes 1985, La fuita d’en Quim Hortolà 1988 i Estiu a la carta 1991 L’any 1994 publicà…

La poesia ha estat el seu centre de creació, tot i que amb el pseudònim de Pere Peris ha signat dues narracions, Mitjaorella 1985 i L’ésser 1991 D’entre els reculls poètics destaquen Cadells de la desfeta 1981, Dic el teu nom 1994, El barranc i els còdols 1995, premi Ciutat d’Elx 1993, Vora el silenci 1999, Solatges Antologia, 1980-2000 2001 i Baules 2006, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Ha traduït també autors com P Celan i és director de la revista de literatura L’Aiguadolç

Entre d’altres, ha publicat els poemaris Les hores breus 1988, Afegiràs abril 1993, Mar d’heura 1995, Papallones de dilluns 1996 i Paraula de retorn tria personal 1988-2000 2002 també el recull de contes infantils Contes d’aigua i rima amb un raget de llima 1995 És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novelles Atzucac 1972 i La darrera tornada 1974, premi Huguet Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca 1974 A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons 1976, Senyals de vida 1980 i Igual vol dir Itàlia 1981, premi Jordi de Sant Jordi El 1981, amb la novella Àmbit perdurable , guanyà el premi Andròmina dels Octubre