Resultats de la cerca

Deixeble a Göttingen de LPrandtl i ABetz, treballà a l’Aerodynamischen Versuchsanstalt en l’aerodinàmica de la propulsió Després de la Segona Guerra Mundial continuà la seva línia de treball en el Royal Aircraft Establishment a Farnborough, on intervingué, entre d’altres, en el projecte de l’avió Concorde

Professor a la Universitat de Berlín, estudià les funcions ellíptiques i féu progressar la teoria dels nombres Important també per la seva filosofia de les matemàtiques, no acceptà les idees innovadores del seu deixeble GCantor i mantingué polèmiques amb Weierstrass i Dedekind

Professor a Cambridge, Sheffield i Oxford, els seus estudis sobre el metabolisme intermediari cicle de l’àcid cítric o cicle de Krebs li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1953, compartit amb FALipmann

Professor a Salzburg 1949, bisbe titular 1952, el 1956 fou nomenat arquebisbe de Viena i el 1958 cardenal Tingué una participació molt destacada en la comissió teològica del concili II del Vaticà Del 1965 al 1980 fou president del secretariat vaticà per als no-creients i, des d’aquest càrrec, acomplí missions d’alt nivell representatiu, especialment en relació amb l’Europa oriental Bon coneixedor de diverses cultures, llengües i religions, dirigí una important història de les religions Entre altres obres, publicà Die Stunde der Welt ‘L’hora del món’, 1971, Das Zeichen Gottes ‘El senyal de Déu…

Els seus treballs versaren sobre la teoria de la valència i la constitució dels radicals orgànics Sintetitzà l’àcid acètic i l’àcid salicílic i, juntament amb RSchmidt, descobrí la síntesi que porta llur nom

Rebé la influència de l’Art Nouveau, especialment de GKlimt Introduït en els ambients artístics i literaris de Viena, pintà retrats i escenes d’aquesta societat A partir del 1901 participà activament en la revista d’avantguarda “Der Sturm” i conreà un expressionisme propi, de tècnica rica en colors i barreja d’evocacions fantàstiques amb escenes realistes Així com a la postguerra del 1918 pintà cicles de temes bíblics i simbòlics, a la postguerra del 1945 pintà els horrors de la guerra Com a literat escriví drames expressionistes

Fill de Rudolf Kohlrausch, continuà alguns dels estudis del seu pare sobre mesuraments electrodinàmics, i es destacà especialment dins el camp de l’electroquímica, en el qual contribuí a perfeccionar la teoria de la dissociació electrolítica d’Arrhenius

Influït pel classicisme d’APalladio i de l’estil de Versalles Amic de Frederic II, que el nomenà arquitecte de la cort Féu el palau Sans-Souci a Potsdam 1745-47, inspirat en el Grand Trianon Construí també l’Òpera de Berlín 1741-43

A l’obra Das Pflanzenleben der Donauländer ‘La vida de les plantes de les terres del Danubi’, 1863 donà la descripció dels tipus bàsics d’associacions vegetals de l’Europa mitjana, que serví de base per a les elaboracions teòriques de Karl Schrötter

Professor a Göttingen 1895, director del Preussisches Historisches Institut de Roma 1903, director general dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29 i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Gran especialista en les ciències auxiliars de la història i editor de fonts Protestant, fou amic de Pius XI Les seves obres més destacades són Die Urkunden Ottos III 1890, Regesta Pontificum Romanorum Italia pontificia 1906-35, Urkunden der Deutsche Karolinger 1932-40 i Weltgeschichte im Mittelmeer 1936 Dels Papsturkunden in Spanien , fets amb l’ajuda 1922-26 de Josep Rius i…