Resultats de la cerca

Monjo del monestir de Poblet des del 1946, es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg Suïssa, i obtingué el doctorat a la Universitat de Barcelona Ha estat professor de la UB a la delegació de Tarragona del 1977 al 1989 i és un dels medievalistes més importants de la historiografia catalana Poblet ha esdevingut no tan sols el centre de la seva vocació religiosa per l’orde del Cister, sinó també el seu focus d’interès en la investigació històrica Vinculat, per formació, al grup d’historiadors que es creà al voltant del professor Sáez, destaca per les seves contribucions a la història…

La mort de Kim Jong Il d’un infart al desembre va obrir la porta al segon relleu generacional en el tancat règim comunista nord-coreà Reverenciat i temut dins el seu país i fortament criticat a l’exterior, l’ estimat líder va aconseguir el control absolut de Corea del Nord l’any 1994 després de la mort del seu pare, el fundador de la República Democràtica de Corea, Kim Il-sung Disset anys després, va ser el menor dels seus tres fills, Kim Jong Un, que va heretar les regnes del país El procés de successió s’havia iniciat l’any 2008, quan Kim Jong Il va patir una apoplexia que el va deixar…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari de nombroses…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Clergue des del 1416 Estudià gramàtica a Deventer, filosofia a Heidelberg i dret canònic a Pàdua 1417-23, on es doctorà, alhora que hi estudià matemàtiques i féu amistat amb Toscanelli De Roma passà a Colònia, on en 1425-26 estudià teologia amb l’albertinià Eimeric de Campo, provinent de la facultat d’arts de París És força dubtós que d’allà procedís el lullisme d’Eimeric, només documentat des del 1432 A Colònia, trobà el cardenal Orsini, legat pontifici, interessat en la recerca de còdexs d’autors clàssics Aquell hi collaborà en diferents biblioteques, i descobrí comèdies desconegudes de…

Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…

Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment lloc de mercat,…

Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant  armeni  Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…

Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…