Resultats de la cerca
Es mostren 5896 resultats
Sindicat Forà
Història
Consell plenari dels consellers de la part forana de Mallorca que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractar de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis, disposar de l’execució dels acords del Gran i General Consell.
El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca , del qual havien de constituir un terç del total dels consellers Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat síndic
Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat
Dret
Òrgan del Consell Europeu que té per funció dirigir i executar la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea.
Nomenat per majoria qualificada del Consell Europeu, amb l’aprovació del president de la Comissió Europea, porta a terme la seva funció d’acord amb els mandats del Consell Europeu L’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, segons la regulació del Tractat de la Unió Europea en la redacció conferida pel Tractat de Lisboa en vigor des de l’1 de desembre de 2009 que modificava tant el nom com les funcions de l’antic alt representant per a la PESC , presideix el Consell d’Afers Exteriors i és un dels vicepresidents…
Generalitat de Catalunya
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya (1931-33), amb membres del govern, parlamentaris i autoritats militars
© Fototeca.cat
Institució d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
Des dels inicis fins a la dictadura franquista Rep el nom de la institució de govern de Catalunya d’origen medieval i suprimida el 1714 coneguda també amb el nom de diputació del general Fou creada per l’abril del 1931, després de la proclamació de la República Catalunya Reconeguda pel govern provisional de la República el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931 Pel decret de la Generalitat que començà a publicar un Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 28 d’abril…
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta superior de l’…
Ona Mallorca
Emissora de ràdio del Consell Insular de Mallorca que emeté entre els anys 2000 i 2011.
Nasqué per iniciativa del Consell de Mallorca, aleshores governat per un pacte encapçalat per Unió Mallorquina, i començà les seves emissions el 18 de desembre del 2000 Fou la primera emissora de ràdio de les Illes Balears que emetia íntegrament en català les vint-i-quatre hores del dia El 2002 obrí un servei de ràdio a la carta a través de la xarxa El 2005, arran de la creació de l’empresa pública Ràdio i Televisió de Mallorca RTVM per gestionar conjuntament la ràdio i la televisió insulars, s’integrà en aquest ens Els seus programes El patrimoni 2002, Dos i dos són 22 2009 i La…
Gran Premi Penya Rhin
Cartell del Gran Premi Penya Rhin del 1950
Consell de l’Esport Català / Antoni Garcia
Automobilisme
Competició automobilística organitzada pel club automobilístic Penya Rhin entre el 1921 i el 1954.
Coneguda com a Penya Rhin Grand Prix, serví per a impulsar la tradició motociclista i automobilística i aconseguí gran prestigi arreu del món, amb la participació, al llarg dels anys, de pilots com Nuvolari, Varzi, Caracciola, Fangio o Ascari La primera edició, que també fou el primer Campionat d’Espanya d’automobilisme, se celebrà l’any 1921 en el Circuit de Vilafranca del Penedès i la guanyà Pierre de Vizcaya Bugatti El mateix circuit acollí les dues edicions següents, però després el Gran Premi s’aturà fins el 1933, ja que el Campionat d’Espanya es passà a celebrar a Sant Sebastià La seva…
Carta en favor del català
Declaració del català com a llengua del departament dels Pirineus Orientals feta el 10 de desembre de 2007 pel Consell General.
Té nou articles, en què es reconeix l’autoritat lingüística de l’IEC i es fa una declaració de bones intencions a favor del català com a llengua pública i privada, sens perjudici de l’oficialitat del francès La declaració no és legislativa, ni és competència del Consell General l’oficialització de les llengües
casa de la vall
La casa de la vall d’Andorra la Vella
© Fototeca.cat
Història
Dret
En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la sala dels…
conseller | consellera
Història
Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans, com els de València (Consell General de València), de Lleida, de Ciutadella, de Maó, de Vilafranca del Penedès, etc.
En d’altres consells municipals, i especialment en aquells en què els magistrats superiors eren designats de la mateixa manera, prengueren el de jurat, com a Barcelona, o conservaren el genèric de prohom, com a Perpinyà Hom designa encara com a consellers els membres dels comuns andorrans el consell de parròquia o de comú i el consell de quart
Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste Aranés
Partit polític
Partit fundat a Viella el 1980 amb el propòsit de recuperar les institucions araneses de govern (Consell General i Síndic).
Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya secretari d’organització
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina