Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
guardacostes
Transports
Vaixell encarregat de vigilar les costes per impedir el contraban i el comerç fraudulent.
beach-la-mar
Lingüística i sociolingüística
Principal llengua vehicular de la Melanèsia i de les costes orientals de Nova Guinea.
És bàsicament un pidgin-english introduït pels europeus en llurs relacions comercials amb els papús i els melanesis, estès posteriorment pels contactes entre indígenes de llengua pròpia diferent
Gavineta de tres dits
La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones…
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la…
Pigre gris
Als Països Catalans és un migrador regular, però en un petit nombre, a la costa, i manquen les observacions per a tot el rerepaís A l’hivern és molt escàs i irregular, fora del delta de l’Ebre Els ocells d’aquesta espècie s’observen durant tot l’any al territori estudiat, car els ocells immaturs no reproductors no viatgen a les zones àrtiques on nien, sinó que romanen als quarters hivernals, per la qual cosa, almenys al delta de l’Ebre, s’observa regularment cada any un petit nombre d’ocells estiuejants Els primers ocells en migració postnupcial comencen a arribar a les nostres costes…
illa des Conills

El far de l’illa des Conills
maymonides (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag de Cabrera (112 m alt.; 1,5 km2).
Les costes són baixes, excepte el penya-segat des Blanquet, a l’est, i el des Penyalar, a l’oest A causa d’una falsa lectura d’un text de Plini hom cregué que Anníbal havia nascut a l’illa Tiquadra, identificada sense fonament amb aquesta illa, en la qual, a més, hom ha cregut que hi havia hagut un temple dedicat a Juno, a causa d’una mala lectura d’Estrabó feta per Joan Binimelis segle XVI
Acord televisiu entre els governs valencià i balear
Els presidents dels governs del País Valencià, Eduardo Zaplana, i de les Illes Balears, Jaume Matas, signen a València un conveni perquè Notícies 9, el segon canal de la televisió valenciana, que emet íntegrament en català, es pugui veure a les Balears El conveni també comprèn un protocol d’intencions de cooperació en altres àmbits, com l’elaboració conjunta d’una llei de costes i collaboracions en els camps del turisme, el comerç i la cultura
capità general d’esquadra
Història
Transports
Comandant superior de les esquadres de galeres que guardaven, els s. XVI i XVII, cada un dels estols mediterranis de la corona catalanoaragonesa i, en general, de la monarquia hispànica.
El càrrec de capità general de l’esquadra de galeres de Sicília fou creat el 1510 el d' Espanya per guardar principalment les costes dels regnes de Granada, de València i del Principat, el 1532 el de Nàpols , el 1535 el de Sardenya , el 1638 Circumstancialment, hi hagué capitans generals de les galeres de Catalunya 1605-23, de València 1604-09 i de Gènova 1604-75 Depengueren del capità general de la mar mentre durà aquest càrrec
déntol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que pot arribar a 1 m de longitud total i a 10 kg de pes.
Pertany a la família dels espàrids Dentex dentex , i posseeix unes fortes dents Hom el troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l’Atlàntic Bé que algunes vegades és un peix litoral, els exemplars més grossos són típics dels fons arenosos superiors als 25 m La seva carn és apreciada Cal destacar-ne el déntol corcovat o corcovat D gibbosus i el déntol petit o pagell déntol
anfós
Ictiologia
Peix de la família dels serrànids, de cos voluminós, que pot atènyer un metre de llargada, de colors foscs amb taques clares.
Té les aletes espinoses, bastant grosses i tres punxes als opercles Viu entre roques, des de 20 m fins a 120 m de profunditat És propi de la Mediterrània i de les costes atlàntiques oriental Madeira, les Açores, les Canàries i la costa africana fins a la República de Sud-àfrica, inclosa el sector costaner de l'Índic i occidentals, des de les Guaianes fins al Brasil La seva carn és molt apreciada Hom l’anomena també nero
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina