La gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres. Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra. Té unes bones dimensions (ateny 41 cm) i és d’hàbits totalment marins.
Oriol Alamany.
Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys. A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones marines que les envolten des d’embarcacions mostraria que és més regular i abundant del que hom pensa. Això és el que ha succeït els darrers anys a Catalunya i al País Valencià. No es coneixen observacions a Andorra, tot i que n’hi ha de molt properes a la Cerdanya.
La major part de les observacions d’aquesta espècie es produeixen entre el novembre i l’abril, encara que és citada tots els mesos de l’any. L’arribada a la zona d’hivernada varia força d’uns anys als altres; normalment, no és abans del novembre. L’abandó de les nostres costes es produeix, generalment, la primera quinzena d’abril, i a vegades queden alguns exemplars no adults estiuejants. Segons els anys, els adults escassegen ja a partir del febrer, però altres hiverns romanen fins a mitjan març. La migració d’aquesta espècie pelàgica es produeix normalment en petits grups lluny de la costa, per la qual cosa és interessant esmentar una dada de 200 exemplars en migració al cap de Creus (Alt Empordà) el 02.04.78.
La gavineta de tres dits és un ocell marí que de vegades realitza irrupcions a zones del rerepaís, coincidint amb tempestes o altres dificultats climatològiques. Per exemple, hi ha observacions els mesos de febrer de 1954 i 1957 a Alàs i la Seu d’Urgell (Alt Urgell), el febrer de 1956 a Manresa (Bages), el gener de 1961 al Solsonès, el 1981 a Ripoll (Ripollès) i, finalment, una invasió molt important l’hivern de 1983-84, amb observacions a Isona (Pallars Jussà) i al Vallès Occidental.
La seva presència a la Mediterrània occidental és variable d’un any a l’altre; s’ha apuntat que l’abundància de l’entrada d’aquests ocells per l’estret de Gibraltar depèn de la freqüència de vents forts de l’W. A l’hivern, la gavineta de tres dits viu a una certa distància de la costa, normalment entre les 4 milles nàutiques i el final de la plataforma costanera, tot i que sovint s’allunya encara més seguint les barques de pesca. No falten tampoc dades al litoral, especialment els anys en què és abundant, i alguns individus realitzen estades, de vegades llargues, als ports.
La hivernada d’aquesta espècie a la Mediterrània occidental encara no és ben coneguda, però, com hem esmentat, sembla molt irregular. Així per exemple, a les costes del Maresme i el Barcelonès, ben estudiades, la gavineta de tres dits era poc abundant i amb un domini d’exemplars joves els hiverns de 1981-82 i 1982-83; per contra, l’hivern de 1983-84 era abundant i amb una majoria d’adults. Per les dades de què hom disposa, sembla que és relativament comuna, i alguns anys abundant, a les costes de Catalunya i al País Valencià, on s’observa en petits grups i, més rarament, en solitari. Les concentracions principals es produeixen a popa dels pesquers, quan aquests xorren a alta mar, car les gavines arriben per alimentar-se de les despulles de peix, i aleshores poden trobar-se en grups més grans de 30-40 o fins a 63 exemplars. No es coneix bé si la seva abundor varia al llarg de la costa, car moltes de les zones amb poques dades han estat molt poc prospectades, com les costes d’Alacant, el Rosselló o les Balears, tot i que sembla que a les Illes és, certament, més escassa.