Pigre gris

Pluvialis squatarola (nc.)

Als Països Catalans és un migrador regular, però en un petit nombre, a la costa, i manquen les observacions per a tot el rerepaís. A l’hivern és molt escàs i irregular, fora del delta de l’Ebre.

Els ocells d’aquesta espècie s’observen durant tot l’any al territori estudiat, car els ocells immaturs no reproductors no viatgen a les zones àrtiques on nien, sinó que romanen als quarters hivernals, per la qual cosa, almenys al delta de l’Ebre, s’observa regularment cada any un petit nombre d’ocells estiuejants. Els primers ocells en migració postnupcial comencen a arribar a les nostres costes a partir dels primers dies de setembre, tot i que el gros de la població no arriba fins al novembre i el desembre. Posteriorment, alguns anys es produeixen arribades importants d’ocells el gener, i àdhuc el febrer, si les condicions d’altres quarters d’hivernada es tornen difícils. Els pigres grisos comencen a abandonar les localitats hivernals a partir de final de març i, sobretot, a l’abril i el maig, i ja escassegen el juny els migradors a les nostres costes.

El pigre gris és un ocell característic del litoral, que viu a les platges, sobretot si són sorrenques, a les desembocadures dels rius, les badies marines, les maresmes salabroses, les salines i, més rarament, als aiguamolls d’aigua dolça i als arrossars. Al delta de l’Ebre la població hivernal viu en zones d’aigües molt somes, en maresmes salabroses de les badies marines, en platges sorrenques o llimoses de les mateixes badies i, més rarament, a les salines i els arrossars.

A l’hivern, aquest ocell és ben escàs per tota la conca mediterrània, car els seus quarters principals d’hivernada se situen a les costes atlàntiques d’Europa i Àfrica. A la zona estudiada ha estat trobat d’una forma irregular i en un nombre molt escàs al litoral rossellonès, la desembocadura de la Tordera, al Maresme (4 ocells el 04.12.82), el delta del Llobregat (sengles exemplars els mesos de gener del 1977 i el 1985), la platja de Vilanova i la Geltrú, al Garraf (un ocell el gener de 1985), l’albufera de València (26 ocells el gener de 1973), les zones humides del migjorn valencià i el litoral de la província de Castelló, les salines de Fornells i d’Addaia, a Menorca, i el salobrar de Campos, a Mallorca (8 ocells el gener de 1984). Més regular, malgrat que molt escàs, és a la badia de Roses, on s’han observat de 2 a 11 exemplars cada any entre el 1977 i el 1985. La localitat principal és el delta de l’Ebre, on hiverna l’única població important de la Mediterrània ibèrica (mitjana per als mesos de gener de 1977-85, 580 exemplars; màxima de 916 el 1981).