Resultats de la cerca

Situació Ja al límit amb Sant Joan les Fonts, a l’extrem septentrional del terme i al cim de la serra que porta el seu nom, a 903 m d’altitud, s’aixequen les ruïnes d’aquesta església Mapa 257M781 Situació 31TDG652694 Des de Santa Pau, a la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, surt una carretera de carros en direcció a tramuntana, deixant a banda i banda altres carreteres sense deixar aquesta direcció, hom arriba en un quart a l’última masia, Bellapart, la qual queda sota el coll de Boixedes hom hi pot anar amb qualsevol vehicle De la masia al coll de Boixedes, tirant llarg, hi ha una…

Situació Vista de conjunt d’aquesta antiga església, que perdé la seva categoria parroquial al segle XVIII en construir-se un nou temple al cim de la població, sobre les ruïnes del castell ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Vicenç és situada en una plana uns 300 m sud-oest del nucli urbà d’Eus, a la riba esquerra de la Tet, i prop de l’antic camí de Marquixanes a Catllà i Molig Envoltada de xiprers seculars, aquesta església vetlla el cementiri que l’envolta i els rics vergers de la vall Desgraciadament, la pedra artificial o el ciment d’alguna de les tombes desentona dins el…

Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…

El bisbat d’Ègara i els seus primers bisbes Vista aèria del conjunt de les esglésies d’Ègara, situades en un petit carenar entre els torrents de Vallparadís i Monner TAVISA-J Todó L’erecció d’una nova seu a Ègara, en una comarca veïna a la de Bàrcino, es justifica pel fet que el bisbe Nundinari havia d’atendre la seu de Barcelona —la gran població que tenia tota aquesta comarca agrícola del Vallès, juntament amb el Barcelonès en uns anys en què el cristianisme havia donat els seus fruits, especialment entre la gent més aviat senzilla i normal, sotmesos els nouvinguts visigots— Hi ha…

Situació Les ruïnes d’aquest vilar es troben uns 30 m a migdia de les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, en un terreny força més baix, proper al marge dret de la riera JBH-BBG-ECV-MDPC Història Freixe, com a lloc de poblament, ja és esmentat en l’acta de consagració de Sant Martí de Baussitges de l’any 946, com ja hem indicat abans Una de les donacions a aquesta església era un camp de la “ villa Frexano ”, vora la riera i, entre els alous que li cedí el bisbe Gotmar, hi ha el “ villare qui dicunt Frexani cum fines et terminos suos ” JBH-BBG-ECV-MDPC Edificis Les…

Situació Sector est amb l’absis totalment transformat per l’obertura de la porta d’accés i un modern campanar a sobre ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial d’Eroles és situada al costat de ponent del nucli urbà d’aquest poble semiabandonat, que es troba a uns 6 km de la carretera de Tremp a Fígols de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG199715 Història L’any 998 es documenta la consagració d’una església dedicada a sant Pere apòstol i construïda prop de la vila d’Eroles, que com s’explica en la monografia corresponent, s’ha d’identificar amb l’església de Sant Pere de Fígols,…

L’església de Sant Martí de Lladurs, un edifici bastit els segles moderns, es troba vora el castell del mateix lloc La parròquia de Lladurs és una de les que consten a l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell Ladurci No sabem, però, quin era aleshores el seu titular L’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Canalda Odèn, del 900, en donar els límits parroquials precisa que una de les afrontacions és la parròquia de Sant Martí de Lladurs parroechiam Sancti Martini de Laturci Aquesta referència és particularment aclaridora, ja que els documents dels segles XI-XII de…

En el període que va de l’any 1010 al 1035, s’experimentà un increment del patrimoni de l’Església d’Urgell, a causa de les nombroses donacions de fidels a Santa Maria de la Seu i a les compres realitzades pel bisbe sant Ermengol, nebot i successor del bisbe Salla, ambdós pertanyents a la família vescomtal de Conflent Les adquisicions tingueren lloc predominantment als comtats d’Urgell, Cerdanya i Berguedà, i tant les donacions com els tractes de compra i venda abastaren alous, esglésies i castells amb llurs termes i pertinences Entre les adquisicions hi ha la del castell de Fontanet El 17 de…

Situació Un aspecte de l’absis i el parament del mur nord d’aquesta malmesa església ECSA - M Davín Les ruïnes de l’església de Sant Salvador són dins el recinte de l’antic vilatge del Vilot d’Alberola Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Història L’església parroquial del primitiu assentament d’Alberola fou cedida a l’abadia de Sant Pere d’Àger abans del 1179 En aquest sentit, l’“ ecclesiam de Alberola cum pertinentiis suis ” figura esmentada entre els béns confirmats a Sant Pere d’Àger…

Situació Capella propera al poble de Casserres, prou ben conservada malgrat el seu estat d’abandonament ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Sofia de Casserres és al costat mateix de la pista que porta de Casserres a Entença i Siscar, uns 3 km al nord-oest de Casserres JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TBG975577 Història No disposem de cap notícia directa que pugui documentar Santa Sofia en època romànica Potser aquesta església és esmentada genèricament entre les “esglésies de Casserres”, que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda donaren a Sant Pere d’Àger l’any 1059 i que el papa…