Situació
Un aspecte de l’absis i el parament del mur nord d’aquesta malmesa església.
ECSA - M. Davín
Les ruïnes de l’església de Sant Salvador són dins el recinte de l’antic vilatge del Vilot d’Alberola. Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (JAA)
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG067450.
Història
L’església parroquial del primitiu assentament d’Alberola fou cedida a l’abadia de Sant Pere d’Àger abans del 1179. En aquest sentit, l’“ecclesiam de Alberola cum pertinentiis suis” figura esmentada entre els béns confirmats a Sant Pere d’Àger en la butlla que el papa Alexandre III li atorgà l’any 1179.
A l’inici del segle XIV, l’any 1317, en una llista de les taxes fixades a cada parròquia que depenia d’Àger per tal de satisfer la dècima del passatge de Terra Santa, hi ha notícia que el capellà d’Alberola liquidà la quantitat de quatre sous jaquesos. Ja en època moderna, la parròquia d’Alberola apareix citada en el llibre de sinodals del 1648 i també en el llibre de visites dels anys 1783-84 de l’arxiprestat d’Àger, del qual depengué fins al segle XIX. Cal dir que en època moderna el poble i la parròquia d’Alberola canviaren d’assentament, on hi ha l’actual poble, i que, per tant, és possible que aquestes darreres notícies facin referència a la nova parròquia i al poble nou. (FFLl)
Església
És un edifici en estat totalment ruïnós i envaït pel bosc. Tenia una estructura d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, avui desapareguda, i capçada a llevant per un absis semicircular. La porta, totalment desfeta, s’obre al mur nord, que és l’únic lloc per on es relaciona amb l’estructura urbana de l’assentament, ja que la posició de l’església a l’extrem sud-est del conjunt fa que les altres façanes donin a la part extrema del recinte.
Al centre de l’absis es conserva una finestra de doble esqueixada, amb l’arc exterior format per una llinda retallada en arc, que per la polidesa de la seva factura contrasta amb la resta de paraments, formats per un aparell molt bast, de carreuó a penes desbastat, disposat en filades irregulars; tot plegat palesa una construcció rústega, que evoca les formes poc elaborades de l’arquitectura del segle XII. (JAA-MLlC)
Necròpoli
A uns 6 m de la paret nord de l’església hi ha una tomba de lloses, d’adult. Té una amplada de 45 cm, una longitud de 190 cm i una orientació de 300°. És formada per dues lloses als costats llargs i una pedra a la capçalera. Sembla que quan s’excavà i es buidà, fa pocs anys, s’hi trobaren nombrosos ossos. Dins el clos situat al nord de l’església segurament trobaríem altres enterraments semblants a aquest. Aquest tipus de tomba de lloses és molt normal a l’alta edat mitjana. En aquest cas, el podem datar perfectament cap al segle XI. (JBM)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 543
- Fité, 1985, pàg. 268
- Sanahuja, 1961, pàgs. 168-171