Resultats de la cerca

D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau

Es formà amb Andrea del Sarto i més tard amb Pierino del Vaga Fou un dels introductors a Venècia del corrent manierista de tradició florentina i romana frescs al Palazzo Grimani, avui perduts La seva producció acusa una forta influència de Miquel Àngel frescs a l’església de Santa Maria dell’Anima, Roma, 1541-44 a la sala d’audiències del Palazzo Vecchio, Florència, 1544, i en una de les estances del Palazzo Farnese, Roma, 1555 El 1554 anà a França, on participà en la decoració del palau de Fontainebleau D’aquest període només resta Incredulitat de sant Tomàs Musée du Louvre,…

L’any 1841 patentà un sistema per a corbar fustes, que aplicà a la fabricació de cadires Obtingué el nomenament d’ebenista de la casa reial i com a tal treballà en la decoració del palau Liechtenstein, a Viena, mantenint-se dintre de les pautes del gust Biedermeier Posteriorment industrialitzà la producció de cadires, que evolucionaren cap a formes més simplificades que en certa manera anticipaven l’Art Nouveau A la seva mort, les indústries Gebrüder Thonet foren continuades pels seus fills Alguns dels models de cadires i balancins Thonet assoliren una extraordinària difusió, i…

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Collaborador de Polignot, participà en la decoració del temple dels Dioscurs i del de Teseu També pintà el pòrtic de l’àgora d’Atenes i hi representà el combat de les amazones i Teseu i la batalla de Marató, obres que no han estat conservades, com la resta de la seva producció Sembla que el seu estil era molt afí al de Polignot, tant en la composició com en l’ús dels quatre colors fonamentals Resta, encara, una base de l’estàtua de bronze de Càllies signada amb el seu nom, la qual cosa fa suposar que també exercí l’escultura

Situació Vista aèria del conjunt de l’església i el petit nucli que configura la part alta del poble d’Évol ECSA - F Tellosa L’església parroquial de Sant Andreu és a la part més alta del poble d’Évol, sota el promontori del castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 24” N - Long 2° 15’ 0” E Évol és a uns 2 km d’Oleta per la carretera D-4 PP Història Malgrat que per la seva arquitectura és indubtable que aquesta església fou construïda al segle XI, el primer esment documental és molt tardà, de l’any 1347, quan Guillem Fabre, comerciant de Vilafranca, llegà a Sant Andreu d’Évol 5 sous Aquesta…

Deriva del costum de pintar-se el cos que hom troba en tots els pobles de pell clara els melanoderms utilitzen més aviat l’escarificació Conegut a Europa d’ençà del Neolític fins a l’edat mitjana, sobretot pels pobles del Danubi, Rússia i Escòcia, actualment és encara freqüent entre els mariners Molt refinat al Japó, és corrent també a Indoxina, Sibèria, Myanmar, la Polinèsia, la Micronèsia, entre els indígenes d’Amèrica i els africans de raça blanca àrabs i berbers

Peça de seda Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell cedida per J Ainaud El Museu Diocesà d’Urgell conserva, dins el gran grup de teixits procedents de la catedral, una peça de seda núm 1 604 trobada, en diversos fragments, l’any 1939 dins l’arca que guarda les suposades despulles de sant Ermengol, bisbe d’Urgell 1010–1035, juntament amb una altra peça núm 1 602 Segons sembla, aquest teixit correspon a una casulla o capa litúrgica L’estat de conservació és força dolent L’any 1966 fou restaurat pel Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, i retornà a la Seu…

Situació Les restes medievals de l’Aiguacuit són situades al polígon industrial del barri Segle XX, al sud del centre urbà del municipi de Terrassa Concretament, es troba delimitat pels carrers de Galitzia, al nord, de Muntanyans, a l’oest, l’avinguda de Santa Eulàlia, al sud, i, a l’est, el carrer Roger de Llúria Topogràficament, correspon a una terrassa delimitada pels torrents del Palau, a ponent, i la riera de Vallparadís a l’est, els quals conflueixen pocs metres més avall on es forma la riera de les Arenes Aquesta situació entre torrents configura un esperó amb una cota mitjana de 245 m…

Situació Era situada, juntament amb l’antic casal de Can Peixau, a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà, i Baldomer Solà Història La torre de Can Peixau disposava d’una capella dedicada a sant Salvador La primera documentació que tenim de la capella és del 1125, quan Ermessenda de Badalona i els seus fills feren una promesa sobre unes oliveres en alou de Sant Salvador de la Capella Això no obstant, Cuyàs sosté que, per alguns vestigis que…