Resultats de la cerca
Es mostren 892 resultats
caperó
Indumentària
Peça rodona de drap, punt, feltre, etc, per a cobrir i abrigar el cap, derivada de la caputxa; fou usat des del s XII.
A la baixa edat mitjana presentà una gran varietat de models
Coscollosa
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), al nord de la ciutat; la séquia de Coscollosa
és derivada de la de Castelló.
funció primitiva d’una funció
Matemàtiques
Donada una funció f(x), funció F(x) tal que F´(x)=f(x) (on F´(x) és la derivada de la funció F(x)).
Hom diu aleshores que F x és la funció primitiva o, simplement, la primitiva, de f x Les primitives d’una funció són obtingudes mitjançant la determinació de la integral indefinida d’aquesta, F x =∫ x a f t
mesencèfal
Anatomia animal
Part del cervell, derivada de la vesícula mitjana embrionària, que comprèn els tubercles quadrigeminats, la cinta de Reil, els nuclis vermells i els peduncles cerebrals.
maniqueisme
Lèxic comú
Actitud derivada de la convicció que totes les coses es divideixen en dues parts, l’una completament bona i acceptable, l’altra dolenta i rebutjable.
escriptura rabínica
Escriptura i paleografia
Judaisme
Forma semicursiva de l’alfabet hebraic derivada de la quadrada, usada en llibres d’importància menor i també en els comentaris marginals als texts principals.
quadrat | quadrada
Música
Dit de la notació gregoriana tradicional, derivada de les notacions aquitana i catalana (notació catalana) que escrivien el punctum i la virga en forma quadrada.
En la notació mesurada s XIII-XV es conservà en la breu
Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)
Historiografia catalana
Institució creada el 16 de març de 1942 per la Diputació Provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, a iniciativa d’un grup de lleidatans addictes al franquisme, interessats i compromesos amb la cultura local i provincial.
Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals,…
Cors de Clavé
Música
Conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé al segle XIX, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut , Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans, derivada de la societat filharmònica L’Aurora, creada també per Clavé el 1845 El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya el 1861 n'hi havia 85, que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe Hom celebrà també concerts als jardins de la…
Sant Joan Baptista de Vallclara
Art romànic
Situació L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista era situada a la part de ponent de la vila, prop del castell L’actual parròquia, d’estil barroc, és situada al centre del poble de Vallclara Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Per a arribar a Vallclara cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Del lloc de Vallclara, no se’n té cap referència fins el 1152, que és consignat entre les afrontacions del terme de Vinaixa De fet, a partir d’aquesta data cal esperar més de cent anys per a trobar la primera notícia de la parròquia de Sant Joan Els anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina