Resultats de la cerca
Es mostren 853 resultats
Joan Rigol i Roig

Joan Rigol i Roig
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya PIMEC Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990 Fou diputat al Congrés 1979-83 per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995 Conseller de Treball 1980-84 i de Cultura 1984-85, el 1999 fou elegit president del Parlament de Catalunya en…
Lo Somni
Literatura catalana
Obra cabdal de Bernat Metge, escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona.
Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó el Castell Nou de Barcelona, se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma i del dogma…
,
Lluïsa Cunillé i Salgado

Lluïsa Cunillé i Salgado
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral.
Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…
,
subtítol
Cinematografia
Inscripció que apareix a la part inferior de la pantalla en els films projectats en versió original, quan es tracta d’una llengua estrangera, i que tradueix el diàleg dels actors d’una manera abreujada.
Mari Chordà

Mari Chordà
Pintura
Nom amb què és coneguda la pintora Maria Ascensió Chordà i Recasens.
Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no…
Jesús Rodríguez Picó
Música
Compositor català.
Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué el títol superior de clarinet Més tard es traslladà a Niça, on estudià amb el clarinetista Michel Lethiec Ha estat professor de música en diferents centres -com ara el Conservatori Professional de Música de Badalona- i membre de conjunts com Solar Vortices i el Grup Instrumental Català Si bé anteriorment ja havia escrit algunes obres, el moment decisiu en la seva carrera compositiva arribà el 1982 amb l’obtenció del Premi Frederic Mompou en el Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona amb l’obra Fantasia ,…
Vincenzo Galilei
Música
Teòric, llaütista i compositor italià.
Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves…
Claude Le Jeune
Música
Compositor francès.
Vida No es té gaire informació sobre la seva etapa de formació i els seus primers passos com a compositor Les primeres notícies de les quals es té coneixement el situen al nord de França, fet que permet suposar una sòlida formació en la tècnica polifònica francoflamenca És possible que fes alguna estada a Itàlia S’establí a París poc abans del 1564 i allí gaudí de la protecció d’alguns nobles hugonots De fet, la seva fe protestant marcà profundament tota la seva producció musical La major part de la seva obra és constituïda per arranjaments de salms amb major o menor complexitat, des de les…
música de Laos
Música
Música desenvolupada a Laos.
Els laosians són l’ètnia principal del país, i la resta de la població és constituïda per les minories xinesa i annamita i els aborígens indoxinesos, situats a les zones muntanyoses La música dels laosians és exclusivament de tradició oral i és possible definir-ne les característiques principals fent referència a l’afinació del principal instrument utilitzat, l’orgue de boca kaen o khène , un instrument força freqüent en aquesta part d’Àsia L’octava és formada per set graus, separats per tons sencers i semitons, amb els quals s’obtenen dues escales pentatòniques anomenades lam i an nangsü La…
La pell de brau
Poemari de Salvador Espriu, escrit entre el 1957 i el 1958, i publicat el 1960.
La Península Ibèrica, denominada Sepharad o la pell de brau , és, alhora que el marc contextual, el principal objecte del discurs poètic d’un nosaltres que pot representar, de manera alternativa o superposada, els catalans, el conjunt dels espanyols, i, en una dimensió de profunditat històrica —aquesta explícita—, els jueus sefardites Afamada i assedegada, immersa en la nit i en la por, voltada d’un paisatge àrid i ple de sang, de cru hivern o sufocant estiu, aquesta veu collectiva desgrana, amb una barreja d’amor i odi, un llarg plec de càrrecs contra el present i el passat del país l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina