Resultats de la cerca

A onze anys deixà l’escola i començà a treballar com a pintor de parets amb el seu pare, activitat que compaginà amb les lliçons de dibuix i pintura del pintor i cartellista Josep Alumà i Sans, pare de Jordi Alumà i Masvidal , i també a l’Escola de Mestres Pintors i Decoradors, on es titulà l’any 1960 El 1964 obtingué el títol de professor de Dibuix per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i posteriorment els de llicenciat en Belles Arts i Arquitecte Tècnic En el període 1965-69 residí a Barcelona, París i Múnic, on descobrí l’art contemporani Del 1970 al 1994 visqué a…

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…

Professor emèrit del departament de sociologia de la Universitat de Califòrnia Actualment dirigeix el departament de sociologia de la Universitat de Yale, on segueix desenvolupant la seva tasca docent i investigadora És codirector, juntament amb Ron Eyerman, del Center for Cultural Sociology de la mateixa universitat Els seus treballs tracten aspectes relacionats amb la sociologia cultural, la teoria sociològica i la política En aquest darrer àmbit, la seva obra The Civil Sphere 2006 ha tingut un notable ressò i ha influït ostensiblement en debats d’actualitat a l’entorn de…

El 1943 es llicencià a la facultat d’enginyeria de Montevideo, on desenvolupà una important tasca docent durant quatre dècades Després de treballar per al ministeri d’obres públiques uruguaià 1944-48 i en empreses com Christiane&Nielsen 1945-48 i Viermond 1949-58, el 1954 fundà Dieste y Montáñez SA, empresa amb què realitzà la totalitat de la seva producció, centrada a l’Amèrica del Sud Patentà diversos mètodes constructius, entre els quals destaquen els sistemes per a cobrir mitjançant ceràmica armada, que aplicà, en configuracions diverses, a obres d’enginyeria civil És el cas de les…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble d’A Ribera, aquest el presentà en un concert de l’Associació Wagneriana de Barcelona 1903 Amplià estudis a Alemanya i assolí èxits a Berlín amb Les contes d’Hoffmann , d’Offenbach, i sobretot a la Volksoper de Viena El seu repertori era d’òpera francesa i alemanya Especialitzat en R Wagner, el 1911 cantà el primer acte de La valquíria a l’Associació Wagneriana També abordà l’obra d’altres compositors i, per exemple, en la temporada 1911-12 del Gran Teatre del Liceu cantà El barber de Sevilla G Rossini, al costat d’E de…

Ingressà al noviciat dels escolapis el 1946 i fou ordenat sacerdot el 1954 Dedicat a l’ensenyament secundari a Barcelona fins el 1962, el 1963 anà a viure al Camp de la Bota , on es dedicà a tasques solidàries entre els gitanos i en denuncià la marginació i els abusos de què eren objecte, motiu pel qual el Tribunal de Orden Público el condemnà a un any de presó 1968-69 Fundador del Centre Escolapi Pastoral 1963, compaginà la tasca pastoral i docent amb els estudis a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953-55, de filosofia i lletres a la de Santo Tomás de…

Inicià els seus estudis amb Free Focke composició i Juan Allende Blín harmonia i contrapunt al Conservatorio Nacional de Música de Santiago 1940-47 El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H Jelinek Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus Fou professor de música a Santiago 1955-61 i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968 L’any següent s’installà a Tel-Aviv, on exercí de …

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’hospital de la…

Deixeble de H Koch a la Hochschule für Musik de Berlín, el 1938 fou nomenat director de la classe de composició del Conservatori de Dresden El nazisme el destituí i no retornà a la tasca docent fins a la fi de la Segona Guerra Mundial entre el 1953 i el 1970 ensenyà a la Hochschule de Berlín Interessat en la creació d’una obra transparent situada entre el lirisme i el dinamisme, aquesta denotà una influència diversa que inclogué la tradició austrogermànica, la música de compositors francesos com D Milhaud i E Satie principalment en les qüestions referides a la instrumentació, els…

Un dels compositors més influents en la vida musical basca i hispànica de la segona meitat del segle XIX Es formà com a nen cantor, i estudià orgue a Saragossa amb R Ferreñac A setze anys obtingué la plaça d’organista a Borja i el 1809 ocupà la de Tafalla, que havia estat refusada per Francesc Andreví Posteriorment és documentat com a organista a Calataiud, fins que el 1830 guanyà per oposició la plaça d’organista a la basílica de Santiago, a Bilbao, on al cap de poc fou nomenat també mestre de capella i on romangué fins el 1882, que demanà la jubilació Cal considerar la singularitat del cas…