Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
estira
Tecnologia
Eina consistent en una fulla quadrada d’acer que els adobers empren per a rebaixar i igualar el cuir adobat.
baldufa
baldufa1 3 1
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina per a fer forats de petit diàmetre en peces fetes de materials durs com el vidre o la terrissa.
Consisteix en una tija vertical que porta en un dels seus extrems una anella per on passa un cordill, i a l’altre, un portabroques i, prop d’ell, una peça de revolució de forma adequada - generalment una esfera o un disc amb vora ben gruixuda - que en giravoltar procura un bon moment cinètic circular a tot el conjunt Les dues puntes del cordill van lligades a banda i banda d’un travesser de fusta, que pel seu bell mig és traspassat perpendicularment per la tija, de manera que pot girar al voltant d’ella i lliscar amunt i avall de la seva llargada En fer girar el travesser, el cordill s’…
universal
Tecnologia
Dit de la màquina eina que permet d’efectuar diverses operacions successives en una peça sense canviar-ne el muntatge.
cresta
Tecnologia
En una eina, la banda de tall que, a l’altra banda de l’ull, té una punta o bec.
descansar
Cessar de fer treballar (un membre, una eina, etc) per fer-ne desaparèixer el cansament, evitar que es deteriori, etc.
desbarbar una lletra
Disseny i arts gràfiques
En la tipografia antiga, rebaixar amb una eina de tall la rebava o talús que embrutava el full de tiratge.
caveguet
Agronomia
Eina semblant a un càvec, però amb la fulla més curta i estreta, sense pues i amb el mànec curt.
cavafems
Agronomia
Eina composta d’un mànec amb pues de ferro en un extrem, que serveix per a remoure i traslladar fems.
pic de Finestrelles
Cim
Cim (2 829 m) del massís del Puigmal, al NE del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria (Ripollès) i d’Eina (Alta Cerdanya), entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2 590 m).
Els estudis d’ecologia i distribució dels ocells marins
Exemplar de baldriga balear Puffinus mauretanicus incubant al niu Daniel Oro Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica de les…