Resultats de la cerca
Es mostren 470 resultats
helenina
Farmàcia
Química
Terpè extret de l’arrel de l’herba de l’ala; es fon a 76°C i és soluble en els dissolvents orgànics.
És emprada en medicina com a antihelmíntic
Senyoria
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré, publicada el 1992.
Desenvolupament enciclopèdic Obra de reflexió sobre el poder i la justícia situada en el marc històric de la Barcelona dels darrers dies del s XVIII, la novella comença amb un assassinat no resolt, a Barcelona, que desencadena la tragèdia de la mort absurda d’un innocent, Andreu, un dels protagonistes Fora de Barcelona, però, a Mura, s’enceta una altra acció narrativa que comença també amb una mort, en aquest cas natural, de Remei, però que porta a desenterrar un cas anterior d’assassinat que ha passat desapercebut a la justícia Rere de tot plegat hi ha un dels homes més poderosos i influents…
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
estel de l’advent
Folklore
Segons una tradició popular als Països Catalans, estel imaginari que apareix el primer dia d’advent i es fon la nit de Nadal.
La creença popular afirma que aquest estel anulla la influència màgica de la lluna durant tot el període
purpurina
Química
Sòlid cristal·lí, de color vermell, poc soluble en l’aigua i soluble en l’alcohol i l’èter, que es fon a 256°C.
Existeix en forma de glucòsid en l’arrel de la roja Hom l’obté sintèticament per oxidació de l’alitzarina i és emprat com a colorant per al cotó, en la tinció microscòpica i com a reactiu analític per al calci
estearat d’alumini
Química
És obtingut fent reaccionar l’àcid esteàric amb l’hidròxid en suspensió en aigua calenta. Insoluble en aigua, es fon a 117-120°C.
És soluble en solvents orgànics És emprat per a espessir lubrificants en la indústria de pintures i per a impermeabilitzar teixits L' oleat i el palmitat d’alumini tenen aplicacions semblants
àcid arsènic
Química
Àcid ortoarsènic, sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que bull a 160°C i es fon a 35,5°C, soluble en aigua, alcohol, àlcalis i glicerina.
És obtingut per ebullició del triòxid d’arsènic amb àcid nítric concentrat i, un cop refredada, de la dissolució se separen cristalls de 2H 3 AsO 4 +H 2 O L’àcid arsènic té propietats oxidants es redueix a àcid arsenós per l’acció de l’àcid sulfurós És emprat en l’obtenció de matèries colorants orgàniques, i les seves sals, els arsenats, com a insecticides i en la fabricació de vidre
zirconi
Química
Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic 40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per NH Klaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJ Berzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,22 El 9 6…
bergaptè
Perfumeria
Substància que sembla ésser un derivat de la cumarona; es fon a 188°C i es diposita, a la llarga, de l’essència de bergamota.
També és anomenat càmfora de bergamota
apiïna
Bioquímica
Glucòsid que es fon a 230-232°C, soluble en aigua calenta, present en les fulles i les llavors del julivert i en l’api.
Per hidròlisi àcida dóna glucosa, apiosa i l’aglucona, que és l’apigenina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina