Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
el Baix Empordà
Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues comarques en què és dividit l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols la vall d’Aro Dins…
Mieres
Sector de la vila de Mieres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb el Gironès.
Situació i presentació El terme municipal és situat al sector est de la comarca, en contacte amb el Pla de l’Estany municipi de Sant Miquel de Campmajor, a l’E, i amb el Gironès municipi de Sant Martí de Llémena, al S Termeneja a més amb els municipis de Sant Ferriol N, Santa Pau W i Sant Aniol de Finestres SW El territori comprèn una de les cubetes que formen la fossa tectònica de la Baixa Garrotxa, separada de la vall de Llémena pel horst format per la serra de Finestres a l’W del terme i la de Rocacorba al SE, enllaçades pel collet de Bastarra S i les serres de Trentinyà i de…
Alsàcia
Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià…
cor
Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
prehistòria
Divisió de la prehistòria
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estudi, seguint mètodes arqueològics, de les societats que existiren abans de l’ús de l’escriptura, durant el període dit prehistòric, precedint l’època dita històrica, basada sobretot en documents escrits.
Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…
Santa Creu de Joglars (Olost)
Art romànic
Situació La parròquia de Santa Creu de Joglars és situada en el municipi d’Olost, en una petita depressió entre les poblacions d’Olost i Prats de Lluçanès, just al centre geogràfic de la subcomarca del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 22,3 —y 51,2 31 tdg 223512 La població de Santa Creu de Joglars, formada per conjunts de cases que formen carrers separats, es troba al peu de la carretera de Vic a Berga per Gironella, 1,5 km després del trencall que ve de la de Sant Quirze de Besora L’església, separada de les cases, és en un petit pla a mà…
Necròpoli de Sant Marçal de Relat (Avinyó)
Art romànic
Situació Aquest cementiri es troba a la part nord-est de la capella de Sant Marçal de Relat Long 1°59’40” — Lat 41°54’50” Per arribar a l’església de Sant Marçal cal sortir d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra i després d’uns 6 km trencar a mà esquerra per un camí que hi porta en poca estona ADJ-JGB Necròpoli És una de les necròpoli comarcanes més interessants, puix que és l’única fins el dia d’avui que ha fornit un abundós i atractiu material ceràmic L’any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’una efímera i mútua collaboració, iniciaren…
Jaciment de la plaça de la Mare de Déu de la Cinta (Tortosa)
Art romànic
Situació Aspecte de les estructures dels segles Vlll-X posades al descobert durant les excavacions realitzades en aquesta plaça l’any 1984 A Curto La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça l’anomenada porta de l’Olivera A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Excavacions arqueològiques Els treballs arqueològics en…
Sant Martí d’Odelló (Font-romeu)
Art romànic
Situació Portada de l’església del segle XII, inicialment al mur de migjorn i traslladada posteriorment al mur de ponent ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea El poble d’Odelló és situat als vessants del roc de la Calm L’església parroquial de Sant Martí és a l’interior de la localitat Una de les seves façanes dona al carrer i l’altra a una petita placeta Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 56” N - Long 2° 2’ 7” E Per a anar-hi, cal seguir la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix i després d’haver fet 15 km agafar una carretera local, a mà esquerra, en direcció nord-oest, que va a Vià i…
Una cultura campaniforme?
Vas campaniforme amb decoració incisa, cova de Cartanyà, Vilaverd, ~1800-1500 aC MCSVR / GS Amb el nom de campaniforme es coneixen una sèrie de cultures calcolítiques que, aproximadament a partir del 2300 aC, van compartir l'ús d'uns vasos ceràmics en forma de campana invertida, que s'han convertit en el seu fòssil director La difusió paneuropea del vas campaniforme ha estat sempre el tret que més ha cridat l'atenció dels investigadors RJ Harrison n'ha distingit tres grans àrees l'oriental, a les zones articulades pels rius Oder, Elba i Rin l'occidental, que abasta els Països Baixos, França i…