Resultats de la cerca
Es mostren 5199 resultats
Unió de València
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles valencianes que sorgí el 1347, a imitació de la Unió d’Aragó.
Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…
Alfons II d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (791-842).
Fill de Fruela I i de Múnia En morir el rei Silo 783 fou escollit com a successor, però fou desposseït per un fill illegítim d’Alfons I, Mauregat, i s’hagué de refugiar a Àlaba El 791, després de la renúncia de Beremund I, successor de Mauregat, pujà al tron Alfons establí la cort a Oviedo El 794 s’enfrontà amb els exèrcits de l’emir Hišām I de Còrdova Com a contrarèplica, el 795 ‘Abd al-Karīm prengué Àlaba i obligà Alfons a refugiar-se prop del Nalón El 799, Alfons aprofità les dissidències del nou emir al-Ḥakam, fill de Hišām I, amb el seu oncle Sulaymān per tal de fer una…
Pere Galceran de Pinós i de Mallorca
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galceran II de Pinós), Bagà, etc., com el seu pare Pere Galceran (I) de Pinós.
Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut, i després Ot de Montcada En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353 També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor Tingué també dissensions amb els Cardona el 1316 el vescomte Ramon Folc VI…
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Història
Segon comte i primer príncep de Melito, gran d’Espanya, primer marquès d’Algecilla, primer duc de Francavilla i comanador de Sant Jaume.
Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest fet,…
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat…
Antonio Ferres
Literatura
Escriptor castellà.
El 1964 hagué d’exiliar-se per motius polítics, i no tornà a l’Estat espanyol fins el 1976 Durant aquests anys visqué a França, als Estats Units, a Mèxic i al Senegal, i fou professor de literatura en diverses universitats nord-americanes Moltes de les seves obres foren censurades o bé directament prohibides pel règim franquista Abans d’exiliar-se, el 1956 guanyà el premi Sésamo pel conte Cine de barrio i el 1959 publicà la seva primera novella La piqueta , història d’una família d’immigrants a Madrid considerada una de les obres cabdals del realisme social en castellà i una…
les Esglésies

Vista de l'antic monestir de les Esglésies
© CIC-Moià
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de les Esglésies) del municipi de Navars (Bages), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.
Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró I de Cerdanya A Santa Maria hi hagué, al s XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia L’església, romànica, es conserva encara
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
la Salut

Aspecte de la capella de la Salut
© Alberto González Rovira
Capella
Capella del municipi de Sant Iscle de Vallalta (Maresme), situada prop de la font del mateix nom.
L'edifici fou construït l'any 1885 pels propietaris del mas Santa Victòria l’actual Can Vila per aconseguir la curació de la seva filla Sembla que antigament ja hi hagué una primitiva capella segle XIV, que al segle XVIII ja estava derruïda L'actual edifici és senzill, de planta rectangular amb absis semicircular i espadanya El darrer diumenge d’agost s’hi celebra l'aplec
Montanyana
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte de Pallars Jussà Ramon El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina