Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
polemologia
Militar
Ciència que aborda l’estudi interdisciplinari de la guerra com a fenomen social.
El seu popularitzador més important ha estat Gaston Bouthoul, creador, el 1945, de l’Institut Français de Polémologie L’antecedent més important fou l’obra A Study of War , de Q Wright 1933 La polemologia es basa en les idees que la guerra és evitable, que cal estudiar-la per a conèixer-la i controlar-la, que el poder destructiu de l’armament modern posa en perill d’extinció l’espècie humana Actualment funcionen centres d’estudis polemològics a tot el món L’Institut de Polemologia Víctor Seix, de Barcelona, fou inaugurat el 1974
idea
Filosofia
Terme lògic, interpretat també sovint com a realitat ontològica, corresponent a la idea com a concepte.
Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat
Thomas Reid
Filosofia
Filòsof escocès.
Destacat representant de l' escola escocesa i en dura oposició a Hume, afirmà, a Inquiry Into the Human Mind on the Principles of Common Sense 1764, que la base del coneixement humà no són les “idees simples”, sinó uns judicis evidents que el “sentit comú” formula naturalment sobre l’existència del món exterior, la regularitat de les lleis naturals i els primers principis lògics, matemàtics, metafísics i morals Són seves també les obres On the Intellectual Powers of Man 1785 i On the Active Powers of Man 1788
Francisco Bernis Carrasco
Economia
Economista castellà.
D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol
Teó d’Esmirna
Música
Filòsof i matemàtic grec.
Vida S’inscriví plenament en el gran corrent d’idees platonicopitagòriques que veia en la música un dels llocs paradigmàtics on es pot copsar la proporció existent entre totes les coses Teó emprà la paraula mousiké per a indicar tant la pràctica musical com aquesta proporció omnipresent És per això que en les Qüestions necessàries per a la comprensió de Plató , únic text complet que s’ha conservat dels molts que escriví, pot plantejar-se de copsar la música en el cosmos, en els nombres i en els instruments musicals
Vasilij Fortepianov
Música
Crític i escriptor rus, de nom originari Vasilij Petrovic Botkin.
Fou una persona d’àmplia cultura que viatjà molt i que escriví principalment sobre música i literatura europees Aquesta tendència cap a occident era comú dins el grup d’intellectuals anomenats ’Occidentalistes', del qual era membre Aquest collectiu estava a favor de la incorporació de les idees i la cultura europees a Rússia, en oposició a la tendència dels eslavòfils i la política del tsar Nicolau I Escriví articles sobre música alemanya i òpera italiana, i d’altres sobre literatura russa i germànica Feu també un detallat estudi sobre les obres de teatre de Shakespeare
Aleksej F’odorovič Orlov
Història
Militar
Militar i estadista rus.
Participà en les guerres napoleòniques, en contra de la insurrecció dels decabristes el 1825, en la guerra russoturca 1828-29 i en la campanya en contra de la revolució polonesa 1831 Home de confiança de Nicolau I, participà en les deliberacions del tractat de París 1856, final de la guerra de Crimea Ocupà elevats càrrecs de l’estat i s’oposà durament a l’alliberament dels camperols El seu germà Mikhail F'odorovič Orlov 1788-1842, decabrista, fou empresonat el 1825 i, alliberat per la influència del seu germà, abandonà les idees revolucionàries
Roberto Payró
Periodisme
Periodista i escriptor argentí.
Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames
Reial Rosselló
Nom que rebé, a partir del 1667, el regiment Català Mazarí
.
La seva existència perdurà fins que fou abolit per la Revolució Francesa Aleshores fou reconstituït a Barcelona pels monàrquics francesos que s’hi havien refugiat, com a cooperació a l’esforç bèllic català de la Guerra Gran, contra l’exèrcit revolucionari francès Però l’antipatia antifrancesa suscitada per algunes derrotes, i la notícia que els soldats rossellonesos havien expressat idees revolucionàries, féu que un avalot popular assaltés llur caserna, a Barcelona, el 29 de juny de 1794, i en matés més d’un centenar La resta fou empresonada i el regiment fou dissolt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina