Resultats de la cerca

A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un…

El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols 1907-11 Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’ escolania fins el 1933 Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis , per a quatre veus i orgue, tres…

Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves…

El 1556 apareix a Florència sota el mecenatge de Bernardo Vecchietti La seva primera obra coneguda és la font de Neptú 1563-67, a Bolonya El seu estil es caracteritza per una recerca del moviment mitjançant unes formes voluptuoses, un allargament del cànon i un detallisme d’orfebre Treballà en bronze, i se'n conserven els originals al Victoria and Albert Museum de Londres Té obres de tema mitològic Mercuri —dit de Mèdici—, 1580 El rapte de les Sabines , 1579-83, retrats Cosme I , 1587-95 Felip II , començat el 1606 i de tema religiós relleus a les capelles Grimaldi, 1579-85, i Salviati,…

Fill d’Aglaofont el Vell, n'aprengué, juntament amb el seu germà Aristofont, la pintura A través de la descripció minuciosa de la seva obra, feta per Pausànies i d’altres, hom sap que efectuà, a Atenes, nombrosos treballs de decoració mural al temple dels Dioscurs, al Tesèon, al Pòrtic i a la Pinacoteca dels Propileus de l’Acròpolis i, a Delfos, representà la Caiguda de Troia i la Nékyia o Davallada als Inferns No se n'ha conservat res Sembla que emprà només la quadricromia i que fou el primer que pintà els vestits femenins transparents Plini Influí notablement en la ceràmica…

Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les teories en…

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la…

Era un esclau manumès de l’emperador Adrià, que el protegí i el posà al seu servei com a músic i poeta líric Després de la mort d’Adrià, passà al servei d’Antoní Pius De les obres que li són atribuïdes, destaquen un panegíric a Antínous -un fidel esclau d’Adrià-, un himne al sol, un altre a Callíope -musa de la poesia èpica- i un tercer a Nèmesi, a més de dos epigrames Tots aquests poemes tenen un gran interès perquè són acompanyats de la notació del cant amb què han de ser interpretats Aquest cant es caracteritza per l’ús del sistema diatònic, el mode lidi i la imitació de l’accentuació oral…

Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…

En la controvertida cronologia de les obres de Plató, El banquet és una de les més sòlidament assignades al “període de maduresa” de l’autor, quan ja tenia plenament concebuda i estructurada la doctrina de les idees, i abans de l’etapa de revisió crítica i de plantejament de problemes interns El banquet aborda aquesta doctrina des d’un angle psicològic Conté una sèrie de discursos de diversos personatges del segle de Pèricles, i de Sòcrates, i el tema central és l’amor, la recerca eròtica d’una bellesa que hom anhela Per a satisfer aquest anhel, cal dirigir-lo a la bellesa en si o bellesa…