Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació…
temps de protrombina
Prova per a determinar el temps de coagulació d’un plasma descalcificat en presència d’un excés de protrombocinasa tissular; mesura el conjunt de factors plasmàtics que intervenen en la coagulació extrínseca (protrombina i factors V, VII i X).
És anomenat també temps de Quick
flux metabòlic
Ecologia
Seqüència de processos i productes intermediaris originats pels diferents organismes que intervenen en la transformació d’una substància rica en energia en altres de més baixa energia, des del punt de vista del seu possible aprofitament pels éssers vius.
circuit imprès
Traçament d’un circuit imprès amb ajuda d’un ordinador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Placa aïllant que serveix de suport als components electrònics, i en la qual hi ha dipositada una capa fina de material conductor de manera que efectua les interconnexions necessàries entre els components, i, així, substitueix el cablatge convencional.
Per a la construcció del circuit imprès hom parteix d’una placa aïllant, generalment de baquelita o d’alguna matèria plàstica, sobre la qual hi ha adherida una capa de material conductor, correntment coure Sobre aquesta capa són dibuixades les pistes conductores, que són recobertes amb alguna substància resistent als àcids Així, atacant la placa amb un àcid, és eliminada la resta del material conductor Després són efectuats els forats per on han de passar els fils de connexió dels components i, un cop són fixats aquests, hom procedeix a l’operació de soldadura, que pot ésser feta submergint…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
circuit integrat
Microprocessador amb més de tres mil circuits i les seves connexions exteriors (circuit integrat)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment formant un determinat circuit miniaturitzat, capaç de desenvolupar les mateixes funcions que en un circuit electrònic convencional.
En un circuit integrat, els components actius transistors, etc i els passius resistències, condensadors, etc són integrats dins un mateix element o suport, anomenat substrat L’element més comunament utilitzat com a substrat és el silici, encara que els composts dels grups III-V com l’arsenur de galli, el fosfur de galli, etc, gràcies a les seves propietats físiques, són més adients per a circuits d’alta velocitat GHz i optoelectrònica En alguns casos s’utilitza també substrats aïllants com el safir SOS Segons el procés de fabricació, hom distingeix diferents tipus de circuits integrats Els…
Prova de funció renal
Patologia humana
Un altre tipus d’exàmens practicats molt sovint són les proves de funció renal , que consisteixen en una sèrie de determinacions efectuades en el plasma i l’orina, que indiquen l’eficàcia de les diverses funcions que realitzen els ronyons Les proves de funció renal més senzilles són les determinacions dels nivells plasmàtics d’urea i creatinina , que normalment s’inclouen en les anàlisis de sang rutinàries La urea i la creatinina són dues substàncies de rebuig que es produeixen en el metabolisme de les proteïnes i que el ronyó elimina constantment per tal de mantenir l’equilibri de la sang i…
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
Aparell digestiu

L’aparell digestiu realitza una funció bàsica: l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme requereix per a poder desenvolupar les funcions vitals
AlbanyColley (pixabay.com)
L’aparell digestiu es compon d’un conjunt d’òrgans molt diversos, als quals corresponen funcions adequades a la intervenció en el complex procés de l’alimentació Cal tenir en compte que la finalitat d’aquest procés consisteix en l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme necessita per a formar i mantenir els teixits que el componen, com també per a l’obtensió de l’energia necessària per garantir les funcions vitals Esquemàticament, l’aparell digestiu es compon d’un tub llarg que travessa l’interior de l’organisme, des de la cara fins a l’anus, format per diversos segments o…
Esclerodèrmia
Patologia humana
Definició L’ esclerodèrmia és una malaltia crònica, d’origen desconegut, que provoca una fibrosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme És manifesta sobretot a la pell, els músculs i les articulacions, però també pot afectar òrgans diversos com l’esòfag, l’intestí, el pulmó, el cor o el ronyó També s’anomena esclerosi sistèmica progressiva , un nom que fa referència a les seves característiques bàsiques, és a dir, una esclerosi o enduriment de les fibres del teixit conjuntiu que afecta tots els sistemes de l’organisme, en una evolució lenta i progressiva Freqüència, edat i sexe…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina