Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
samprasārana
Lingüística i sociolingüística
Terme lingüístic procedent dels antics gramàtics indis.
Designa el desenvolupament d’una vocal a l’interior d’un grup format per una consonant i una sonant, amb transformació consegüent de la sonant en consonant Per exemple, el llatí certus en grec kritós , de l’arrel krtos
escissió fonològica
Fonètica i fonologia
Procés diacrònic en virtut del qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual.
Segons el resultat, en pot sortir una fonologització, una transfonologització o bé una desfonologització Així s’explica l’evolució del fonema /k/ en llatí ortogràficament ‘c’, que ha donat en català solucions diverses CANTARE > cantar kIņtá CIVITATE > ciutat siutát
Pere Rossell
Història del dret
Notari.
Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols , allegat juridicogenealògic més que no crònica de caràcter històric Un exemplar illuminat, en llatí, existeix a la Universitat de València
Cosme Damià Savalls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou catedràtic de grec 1524 i oratòria 1530 a la Universitat de València Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae 1531 Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l’ideal humanista
Academia Pítima contra la Ociosidad
Acadèmia literària creada a Saragossa el 1608 per les comtesses d’Erill i de Guimerà.
El seu nom deriva del d’un medicament al qual hom atribuïa la virtut de produir l’alegria als malenconiosos A causa dels catalans que en formaven part, el català hi fou admès al costat del llatí i del castellà
Cavanillesia
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1928 per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1937) i pel mateix Font.
Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques en llatí o en llengües neollatines, extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques Deixà de publicar-se el 1938
caiguda
Fonètica i fonologia
Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
Així s’ha esdevingut en l’evolució de la major part de vocals pretòniques i posttòniques del llatí en passar al català viride > verd, tabula > tab'la > taula Segons els casos rep els noms específics d'afèresi, síncope i apòcope
Lleó Carnicer i Rossell
Periodisme
Periodista.
Catedràtic de llatí a l’Institut Balear Collaborà a la “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño” i a diversos periòdics integristes i carlins Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà dels poetes mallorquins
Ambrogio Calepino
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Lexicògraf italià i religiós augustinià.
Publicà un diccionari llatí-italià 1502, que posteriorment fou ampliat amb la correspondència amb altres idiomes 11 llengües a l’edició de Basilea del 1590 Tingué una gran difusió, i el nom de calepino restà com a genèric de diccionari
tautotopònim
Lingüística i sociolingüística
Designació composta referida a un lloc, sovint un accident geogràfic, en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric, generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diferents.
Són exemples de tautotopònims vall d’Aran Aran , d’origen basc, vol dir ‘vall’, desert del Sàhara Sàhara , d'origen àrab, vol dir 'desert', salt de Sallent Sallent és un derivat de sallir , del llatí salire , que significa 'saltar', etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina