Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
Riquer
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, al municipi de Catllà de Conflent, a la confluència de la Castellana amb la Tet.
El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí…
lògica de la mecànica quàntica
Lògica
Lògica no clàssica sorgida en el camp de la mecànica quàntica en observar (John Von Neumann i Garret Birkhoff, 1936) que les ‘‘proposicions’’ relatives als enunciats d’aquesta mecànica podien ésser representades per subspais tancats d’un espai de Hilbert complex i separable, com espai natural del càlcul operacional amb el qual s’estudià i fonamentà la mecànica quàntica (anàlogament a com les proposicions del càlcul de probabilitats són representades per subconjunts d’un conjunt de resultats elementals).
Així, la lògica de la mecànica quàntica és el càlcul reticular dels subespais tancats d’un tal espai de Hilbert, on la intersecció o mínim és la intersecció conjuntista ordinària, la negació o complementari és el complement ortogonal i la unió o màxim de dos subespais és el subespai més petit que els conté tots dos s’obté un reticle que no és modular i que dóna, per tant, una lògica molt apartada de la clàssica en què el reticle és distributiu En aquesta lògica, la incoherència no implica necessàriament contradicció encara que aquesta sempre implica aquella com a reflex del…
definició de llegítima
Dret balear
Varietat dels pactes de non succedendo, vigent a Mallorca, Eivissa i Formentera (articles 50, 80 i 65 de la vigent Compilació), que consisteix en la renúncia definitiva que poden fer els fills o les filles emancipats a la llegítima del pare i de la mare o d’un d’ells, en compensació al dot o a la donació que aquests poden fer en vida als fills.
La renúncia es fa en relació amb la futura herència del pare o mare donants, i comprèn també tots els altres drets que pugui tenir el fill renunciant a la successió dels seus pares, però sembla que pot restar limitada a la futura llegítima i el seu complement Es refereixen a la definició un privilegi de Jaume I del 1274 i un altre de Sanç de Mallorca del 1319 És un element que fa més flexible la llegítima mallorquina, que és molt rígida, puix que no es pot pagar mai en diners i el legitimari no renunciant ha d’intervenir sempre a la partició de l’herència, per tal com la…
tecnonímia
Antropologia
Forma de denominació estesa principalment en societats del Sud-est asiàtic en què el terme de referència per a una persona incorpora les relacions de parentiu dels seus descendents.
El matrimoni Geertz estudià aquest sistema de denominació personal a Bali, a mitjan dècada del 1960, per explicar la manera com el nom d’una persona està lligat sistemàticament a la relació de parentiu amb el seu descendent per exemple, una persona que esdevé pare mai no té el seu propi nom individual, sinó que és sempre denominat ‘pare’ junt amb el nom del seu fill Els Geertz relacionaren aquests sistema de denominació amb el sistema de gradacions d’edat i en els constants processos d’allò que en antropologia hom anomena ‘amnèsia genealògica collectiva’, atès que es tracta d’un…
variable econòmica
Economia
Cadascun dels elements mesurables canviants emprats per a descriure els fenòmens econòmics i les seves relacions, i són, doncs, elements fonamentals en la formulació del model econòmic.
Poden ésser exògenes o endògenes , segons el paper que tinguin en l’explicació del fenomen econòmic, però mai per natura, puix que una variable pot ésser endògena en un model i exògena en un altre És una variable exògena aquella que pren uns valors que són explicatius dels de les altres variables del model, però sense ésser influïda per aquestes, i és endògena o dependent aquella que pren uns valors determinats per les altres variables del model i pel mateix funcionament d’aquest Hom parla de variable retardada quan, en un model dinàmic, es considera l’evolució d’una variable…
largo
Música
Obra, fragment, o moviment d'un concert, sonata o simfonia escrita en tempo largo.
També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no porta la…
genealogia
Filosofia
Denominació aplicada a diferents mètodes de pensar que volen fonamentar-se en la recerca de les fonts originals.
L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers fonaments der…
tarifa
Economia
Preu estipulat, presentat generalment en forma de taula o catàleg, per determinats serveis, drets a pagar, imposts, etc..
El terme “tarifa” pot identificar-se amb preu fixat per l’estat, pel fet d’ésser aquest qui generalment forneix serveis tarifables, bé que no és exclusiu d’ell, sinó dependent d’allò que s’ha de pagar Hi ha tarifes úniques quan hom les paga una sola vegada, com el servei postal o telegràfic, i dobles quan l’import del preu es paga per quota fixa i també segons l’ús, com per exemple la llum, el telèfon etc Hom parla també de tarifa compensatòria quan es paga el dret a un servei que potser no s’utilitzarà mai, com les assegurances, i de tarifes polítiques quan el preu estipulat no correspon al…
trocoide

Trociode
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba descrita per un punt fixat a un cercle quan aquest cercle roda sense lliscament sobre una línia recta fixa.
Si el radi del cercle és r , la distància del punt generador al centre del cercle és l i A és l’angle determinat pel punt quan el cercle ha rodat A radiants, aleshores les equacions paramètriques de la trocoide són x = rA-l sin A y = r-l cos A Si l és major que r punt exterior al cercle, la trocoide descriu rulls si l és menor que r punt interior al cercle, la trocoide no toca mai la línia recta fixa base del desplaçament si el punt és el centre del cercle, la trocoide és una recta si l és igual a r punt de la circumferència, la trocoide és aleshores una cicloide
Joan Ramis d’Ayreflor i Saura
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Començà a collaborar a La Roqueta 1898-1900 amb quadres de costums Fou director de la Gaceta de Mallorca 1907-10 i del seu continuador El Correo de Mallorca També collaborà a La Veu de Mallorca 1917-19 i al Quadern Mensual de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923-25, entre d’altres Establí estrets lligams amb escriptors noucentistes del Principat i ell mateix fou un dels membres del nucli inicial de l’anomenada Escola Mallorquina Així, publicà diversos poemes en revistes i diaris, que foren recollits en el volum Clarianes 1917, l’any següent ampliat amb el títol Poesies Són…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina