Resultats de la cerca
Es mostren 4463 resultats
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…
,
Riquer
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, al municipi de Catllà de Conflent, a la confluència de la Castellana amb la Tet.
El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí…
variable econòmica
Economia
Cadascun dels elements mesurables canviants emprats per a descriure els fenòmens econòmics i les seves relacions, i són, doncs, elements fonamentals en la formulació del model econòmic.
Poden ésser exògenes o endògenes , segons el paper que tinguin en l’explicació del fenomen econòmic, però mai per natura, puix que una variable pot ésser endògena en un model i exògena en un altre És una variable exògena aquella que pren uns valors que són explicatius dels de les altres variables del model, però sense ésser influïda per aquestes, i és endògena o dependent aquella que pren uns valors determinats per les altres variables del model i pel mateix funcionament d’aquest Hom parla de variable retardada quan, en un model dinàmic, es considera l’evolució d’una variable…
tecnonímia
Antropologia
Forma de denominació estesa principalment en societats del Sud-est asiàtic en què el terme de referència per a una persona incorpora les relacions de parentiu dels seus descendents.
El matrimoni Geertz estudià aquest sistema de denominació personal a Bali, a mitjan dècada del 1960, per explicar la manera com el nom d’una persona està lligat sistemàticament a la relació de parentiu amb el seu descendent per exemple, una persona que esdevé pare mai no té el seu propi nom individual, sinó que és sempre denominat ‘pare’ junt amb el nom del seu fill Els Geertz relacionaren aquests sistema de denominació amb el sistema de gradacions d’edat i en els constants processos d’allò que en antropologia hom anomena ‘amnèsia genealògica collectiva’, atès que es tracta d’un…
genealogia
Filosofia
Denominació aplicada a diferents mètodes de pensar que volen fonamentar-se en la recerca de les fonts originals.
L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers…
Pere Sucias i Aparicio
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
Gran afeccionat a la investigació històrica, estudià les restes arqueològiques de la zona, realitzant diversos descobriments, i compilà una gran quantitat d’informació sobre el folklore Prolífic escriptor, no arribà mai a veure publicada cap de les seves obres, i en feu donació de la major part a l’Arxiu Municipal de València, on es conserven Cal esmentar Historia de Enguera y de los pueblos de su distrito , Apuntes históricos de la villa de Enguera , Monografías de casi todos los pueblos de Valencia , Notas útiles para escribir la historia de la Catedral de Valencia , Anales…
Martin Opitz
Música
Poeta alemany.
Participà en la guerra dels Trenta Anys, i estigué al servei de diverses corts, tant catòliques com protestants, com a polític, diplomàtic i poeta Escriví Buch von der deutschen Poeterey 'Llibre de poesia alemanya', 1624, el primer tractat de poètica en llengua alemanya Opitz feu amistat amb diversos compositors de l’època, especialment amb Heinrich Schütz, per a qui escriví, entre d’altres, el llibret de Dafne 1623, probablement la primera òpera en alemany El text de Judith , bé que no fou mai musicat en la seva versió original 1635, fou utilitzat per diversos compositors Són…
Francesco Florimo
Música
Bibliotecari, musicòleg, pedagog i compositor italià.
Es formà al Conservatori de Nàpols, on fou company d’estudis de V Bellini i on uns quants anys més tard exercí de professor de cant El 1826 fou nomenat arxiver i bibliotecari d’aquesta institució, tasca en la qual destacà notablement gràcies a la seva política d’adquisicions, que permeté ampliar el fons de la biblioteca Posteriorment s’orientà cap a l’estudi de la història, amb un especial interès per la preservació i exaltació de la tradició musical napolitana Publicà alguns llibres, però mai no destacà com a historiador, ja que la seva obra, basada en fonts que provenen de…
Fritz Volbach
Música
Director d’orquestra i compositor alemany.
Es formà musicalment al Conservatori de Colònia i al Königliches Institut für Kirchenmusik de Berlín El 1887 començà la seva carrera com a director coral, i el 1907 arribà a ser director musical de la Universitat de Tübingen, càrrec que abandonà el 1918 per impartir classes a la Universitat de Münster, al mateix temps que assumia la direcció de l’orquestra d’aquesta ciutat Si bé mai no abandonà del tot la composició, no s’hi dedicà intensament fins que el 1930 es retirà a Wiesbaden Com a director destacà sobretot en el gran repertori coral, especialment de les obres de GF Händel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina