Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
prima
Música
La corda més aguda dels instruments cordòfons amb mànec.
Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major…
heteroglot
Música
Instrument idiòfon amb llengüetes vibrants construïdes amb materials aliens a les parts estructurals i als ressonadors.
El terme és usat en oposició a idioglot En alguns instruments, principalment de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o amb plectres Si aquests generadors són fets d’un material diferent, l’instrument rep aquest nom en la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les sanses africanes o les caixes de música, on les llengüetes metàlliques estan fixades sobre ressonadors de fusta En algunes guimbardes també es poden trobar llengüetes de metall fixades a marcs…
titani
Química
Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22 i símbol Ti, que pertany al grup IVb, de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…
granalla
Tecnologia
Metall reduït a partícules més o menys esfèriques que hom obté per projecció del metall fos contra un doll d’aigua.
flabell
Art
Cristianisme
Ventall de plomes, de mànec llarg, símbol de sobirania.
Portat per esclaus en la comitiva de llurs senyors, fou usat en civilitzacions orientals antigues Mesopotàmia, Egipte i fou conegut també en el món grecoromà Fou introduït ben aviat en la celebració litúrgica cristiana D’unes dimensions més reduïdes i generalment de metall, fou atribut propi del diaca, el qual el movia damunt l’altar, per tal d’allunyar-ne les mosques Hom el relacionà amb el batec d’ales dels serafins, que, d’altra banda, hom hi troba figurats És encara un objecte litúrgic de les esglésies de ritu oriental Un flabell gros, de plomes, era portat en el seguici del…
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan comporta una…
aiguatinta
Disseny i arts gràfiques
Variant de la tècnica de gravar a l’aiguafort.
Consisteix a fer el buit al metall a base de taques o masses aconseguides per l’acció de l’àcid Hom desengreixa la planxa i la cobreix d’una capa de pols de resina colofònia que s’hi adhereix mitjançant l’escalfor Així es formen uns grans inatacables per l’àcid i resten, només, els intersticis atacables per l’acció de l’àcid Cal preservar amb vernís les parts on hom vulgui blancs i la part posterior de la planxa per tal d’evitar l’acció de l’àcid, així com aquelles parts que ja són…
Mides
Mitologia
Personatge mitològic, rei de Frígia, heroi de diverses llegendes populars.
Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’…
Vladimir Ussachevsky
Música
Compositor d’origen rus naturalitzat nord-americà.
Emigrat als Estats Units el 1930, l’any 1951 començà els primers experiments en música electrònica, molt poc després que fos creat el parisenc Groupe de Recherche de Musique Concrète L’any 1959 fundà a Nova York el Centre per a la Música Electrònica de Columbia-Princeton juntament amb O Luening, M Babbitt i R Sessions La seva producció es pot dividir en música coral -inspirada en la tradició liturgicocoral russa del segle XIX de PI Cajkovskij i A Grecaninov- i música electrònica És també autor d’obres més convencionals, per a instruments de metall o piano, i per a…
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina