Resultats de la cerca

Itinerari acadèmic i científic Fill de Martí Barrera , es llicencià en química a la Universitat de Barcelona Exiliat 1939-52, estigué internat al camp de concentració d’Argelers Posteriorment es llicencià en matemàtiques i enginyeria química per la Universitat de Montpeller i es doctorà en ciències físiques per la Sorbona 1948 Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller 1948-51 i investigà per al Centre National de la Recherche Scientifique, de França Els anys 1959-60 fou becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire EUA Fou catedràtic contractat de química…

Coneguda antigament sota les formes Melgor o Melgueil , el 1060 s’hi establiren, procedents de Sostançon, els antics comtes de Magalona

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del…

El 1642, Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos A Montpeller, on restà fins al 1644, escriví una Geometría militar Nàpols, 1671 Rescatat, fou educador del príncep Baltasar Carles, però, mort aquest 1646 caigué en desgràcia El 1664 fou enviat com a ambaixador a Roma, i el 1666, com a virrei a Nàpols Visqué fastuosament, embellí Nàpols i féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons el Magnànim 1671 Altre cop a Madrid,…

Considerada generalment de raça negra, estava establerta en immensos dominis prop d’Adrianòpolis i posseïa grans propietats a Paflagònia El primer membre esmentat a les fonts bizantines és Manuel Comnè , dit Erotikós , prefecte d’Orient, protospatari i conseller de Basili II, pare d' Isaac I Comnè , que fou emperador de Bizanci 1057-59, i de Joan Comnè , curopalata i gran domèstic, casat amb Anna Dalassena Llur fill Aleix I Comnè fundà 1081 una dinastia imperial que s’extingí a la mort d' Andrònic I Comnè 1185 Eudòxia Comnè , filla d' Isaac Comnè i neta de l’emperador Joan II Comnè , és casà…

Filla d' Antoni Rovira i Virgili , en 1936-39 cursà estudis a l' Escola de Bibliotecàries , que hagué d’interrompre en exiliar-se la seva família a França Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i durant algun temps fou cap de la xarxa de biblioteques de Barcelona Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán 1972, amb C Ribé, de la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil 1973, no publicada i de l' Organització d’una biblioteca escolar 1981, amb C Carreras i…

Titulada en dansa clàssica per l’Escola d’Art Dramàtic i Dansa de València 1986-87 i en dansa contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona 1992-93 Fou membre de les companyies Didier Heron Montpeller, 1990-91 i Avelina Argüelles 1991-92, i collaborà amb Joe Allegado, Rick Merrill i Ramon Oller Des del 1992 té la seva pròpia companyia Ha signat nombroses coreografies, caracteritzades per una acurada teatralitat, el treball físic i gestual i la comicitat A la larga algo te hará 1993, La matanja de Tezas 1994, Premi de la Crítica Valenciana a la millor producció, Amets…

De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…

Es formà a l’École des Chartes com a arxiver-paleògraf 1896-1900 Fou membre de l’École Française de Roma 1900-02 i doctorat en lletres 1902 Especialitzat en història medieval períodes carolingi i del s XV, ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses —el 1901 publicà La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve i el 1949 Les grands Ducs de Bourgogne —, aviat s’interessà per la història catalana En collaboració amb Pere Vidal publicà Bibliographie roussillonnaise 1906 ja…

Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu Seguí els seus pares en l’exili i estudià a Montpeller fins el 1941 Havent retornat a Catalunya, estudià ciències naturals 1944-49 a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1952 Investigador al CSIC, a Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa 1960, fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona Membre de l’ Acadèmia de Ciències de Barcelona i de l’ Institut d’Estudis Catalans , fou president de la Institució Catalana d’Història Natural És autor de Geotermismo de la zona volcánica de…