Resultats de la cerca
Es mostren 4751 resultats
vall de Guadalest
Vall de la Marina Baixa.
Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400 focs de…
carnisser
Història
Menestral que es dedicava a la venda de carn.
El gremi de carnissers de València era representat al Consell General des del 1283 rebé les ordinacions de Joan I el 1390, i el de Barcelona les rebé de Pere III el 1380 El gremi fou, a l’edat mitjana, un dels més influents a totes les grans ciutats els carnissers, però, foren sovint mal considerats, sobretot al segle XVIII, que foren exclosos del govern municipal a Barcelona, el 1707, i fins i tot foren prohibits a llurs descendents els beneficis eclesiàstics i, a València, alguns càrrecs municipals aquesta situació acabà amb una ordre de Carles III 1773 Normalment els gremis de carnissers o…
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers Alguns dels…
Francesc Arnau i Cortina
Política
Polític.
El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En…
25 d’abril
Història
Nom que rep la commemoració anual de la batalla d’Almansa com a símbol de reivindicació de les llibertats i de les institucions perdudes dels valencians.
Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola, Acció Cultural del País Valencià reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional…
Madagascar 2015
Estat
El president Hery Rajaonarimampianina va superar una greu crisi institucional en rebutjar la seva dimissió el Tribunal Constitucional, que fou votada pel Parlament Rajaonarimampianina, que havia arribat al poder al gener del 2014, va ser acusat pels diputats opositors "d'alta traïció" i "violació de la Constitució", denúncies que el Tribunal Constitucional va argumentar que no tenien cap mena de fonament La votació parlamentària, impulsada per la formació MAPAR, de l'expresident Andry Rajoelina, va confirmar la feblesa política de Rajaonarimampianina, que només té el suport del partit HVM En…
Cap Verd 2016
Estat
El Moviment per la Democràcia MPD, liberal va arraconar el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, socialista en vèncer en les eleccions legislatives i municipals i mantenir la presidència de la república En les legislatives, celebrades al març, l’MPD va obtenir 40 escons dels 72 al Parlament, posant fi a quinze anys de majoria del PAICV, que tan sols va aconseguir 29 diputats El president de l’MPD, Ulisses Correia e Silva, es va convertir en primer ministre, en substitució de José Maria Neves, del PAICV En les municipals, l’MPD va arrasar en aconseguir el govern de 19…
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del 1935, a Madrid…
Els factors demogràfics del creixement econòmic: Catalunya, 1787-1910
L'evolució de la població i de les principals variables El segle XIX, un període relativament poc estudiat de la història de les poblacions europees Certificat de bateig Mataró, 1810 La realització dels dos primers censos de la població espanyola al final del set-cents semblava presagiar una consolidació ràpida i relativament precoç de l’estadística demogràfica en aquest país, però en realitat no va ser així L’administració espanyola igual que les dels altres països mediterranis, va trigar encara molts anys a crear i a organitzar un institut modern d’estadística Durant la primera meitat del…
Fonts electorals utilitzades
Província de Barcelona Eleccions del 12 d’abril de 1931 Boletín Oficial de la provincia de Barcelona , del 15-IV-1931, del 16-IV-1931 y del 17-IV-1931 Eleccions del 28 de juny de 1931 Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 1-VIII-1931 Per la segona volta, Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 14-VIII-1931 El cens de la província de Barcelona s’ha obtingut directament de les actes municipals i en els municipis en que no s’ha pogut localitzar s’ha estimat a partir del cens de població de l’any 1930 publicat a Població de Catalunya, Servei Central d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina