Resultats de la cerca

Vida Fou deixeble d’A Siklós i Z Kodály a l’Acadèmia de Música de Budapest i ben aviat decidí dedicar-se plenament a la direcció coral Al capdavant de formacions com el Cor Palestrina, el Cor Cecília o el Cor Budapest, esdevingué un punt de referència del cant coral hongarès A partir dels anys cinquanta inicià importants recerques en el camp de la musicologia, especialment pel que fa al cant gregorià i a l’anàlisi musical de compositors hongaresos, per bé que això no li impedí de continuar component Dins la seva obra, clarament hereva del nacionalisme hongarès de B Bartók i Z…

A tretze anys es traslladà a Rio, on al Conservatorio de Música del districte federal continuà els estudis de violí amb E Guerra, d’harmonia amb N Barros i de musicologia amb A Lope Més tard estudià composició amb HJ Koellreutter, que l’introduí en la tècnica del dodecafonisme, estil que influí les seves composicions fins el 1948 i que recobrà a la meitat dels anys seixanta -la Sinfonía núm 8 1963 n’és un bon exemple- Fou cofundador 1940 i violinista 1941-47 de l’Orquesta Sinfónica Brasileña i el 1946 obtingué una beca per a estudiar a París amb N Boulanger En tornar al seu país…

Vida Fou cantor a la catedral de Badajoz, segons consta en un document de la seu del 1530 Al setembre d’aquell any passà a ser mestre de capella, i el 1535 fou sotsxantre A partir del 1539 era a la catedral de Palència en qualitat de cantor Durant un curt període estigué associat a la cort del llavors arquebisbe de Toledo, el cardenal Juan Pardo de Tavera, a Madrid, però aviat retornà a la seva ciutat natal, on seguí exercint de mestre de capella del 1545 al 1550 El 1551 entrà al servei del noble don Antonio de Zúñiga, a Sevilla, al qual dedicà la seva primera publicació, Villancicos y…

Vida Feu els primers estudis musicals a la parròquia del seu poble natal i posteriorment, al seminari de Tortosa, on realitzà els estudis eclesiàstics Més tard fou alumne de Salvador Giner a València i de Felip Pedrell a Madrid El 1893 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, el 1895, de la capella del Corpus Christi de València i després de la catedral de Sevilla Renuncià, però, a aquesta darrera plaça per retornar a la seu de València, ciutat on, a més, fou professor de gregorià al seminari Dirigí l’Asociación Ceciliana Española i la secció espanyola de la Societat Internacional…

Nascut en el si d’una família de músics, començà a estudiar violí essent encara infant, i de molt jove s’interessà per la música tradicional del seu país El 1917 es doctorà en dret i començà a treballar en aquesta especialitat, però dos anys després formà un trio de cordes i decidí anar a les aleshores Índies Orientals holandeses per oferir concerts i impartir conferències Durant aquesta gira per Java i Sumatra descobrí la música de gamelan i n’emprengué l’estudi des de la perspectiva etnomusicològica Del 1930 al 1934, per encàrrec del govern i mitjançant diversos treballs de camp per l’…

A la primera època fou impresa als tallers de L’Avenç fins el 1918, i des d’aquest any a diversos tallers més, com Henrich, SA Fou dirigida per Lluís Millet i publicà assaigs i articles musicològics de gran qualitat, que en feren la revista més important de la musicologia catalana del seu temps crítica musical, seccions bibliogràfica i, des del 1929, discogràfica, etc Entre els seus principals collaboradors, figuraren Felip Pedrell autor de la sèrie d’articles Músics vells de la terra , Francesc Pujol, Gregori M Sunyol, Eduard López-Chávarri, Josep Subirà, Blanca Selva, Josep Rafael Carreras…

Vida Fou cantor a la catedral de Badajoz, segons consta en un document de la seu del 1530 Al setembre d’aquell any passà a ser mestre de capella, i el 1535 fou sotsxantre A partir del 1539 era a la catedral de Palència en qualitat de cantor Durant un curt període estigué associat a la cort del llavors arquebisbe de Toledo, el cardenal Juan Pardo de Tavera, a Madrid, però aviat retornà a la seva ciutat natal, on seguí exercint de mestre de capella del 1545 al 1550 El 1551 entrà al servei del noble don Antonio de Zúñiga, a Sevilla, al qual dedicà la seva primera publicació, Villancicos y…

Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la pèrdua de…

Realitzats estudis d’història de l’art i de música piano a Vílnius, en fou professor des del 1978 i edità les biografies dels més recents compositors de Lituània Aprofitant la Perestroika de Gorbačov , en les primeres eleccions lliures febrer-març del 1990 fou elegit en segona volta president de la república i se situà al centre del procés per la independència després que el parlament proclamés que la República Socialista de Lituània passava a ser República de Lituània, el 9 de novembre del mateix any, Landsbergis exigí que sortís del seu país l’exèrcit soviètic, ja que només hi podia ésser…

Tant a la Gran Bretanya com a França, els misteris s’englobaven en cicles que arribaven a abraçar des de la Creació fins al Judici final genèricament solen dur el títol de passió La primera coneguda és La passion du Palatinus , que data del segle XIV De la representació d’aquestes obres, que durava uns quants dies i que es duia a terme en diversos escenaris, s’encarregaven els gremis de la ciutat El repertori musical era sobretot d’origen gregorià, amb nombrosos contrafacta contrafactum , de vegades basats en peces del repertori profà Els misteris per als quals es compongué música original…