Resultats de la cerca

Filla d’una noia negra de catorze anys i d’un pare blanc desconegut, començà a cantar gòspel en una parròquia de la seva ciutat i el 1950 anà a viure amb uns familiars a San Francisco, on formà una banda de rhytm'n blues amb dues noies més Aleshores fou descoberta pel cantant i empresari Johnny Otis, que li donà el nom artístic El 1955 enregistrà el primer disc, Roll With Me Henry , que se situà entre els més venuts del gènere El 1960 signà per la discogràfica Chess Records, fet que significà la seva consagració amb l’àlbum At Last 1961, en el qual incorporava un acompanyament orquestral…

Llicenciat en ciències de la informació A la segona meitat dels anys noranta dirigí l’edició d’ El 9 Nou de Sabadell i el 1995 obtingué el premi Tasis Torrent al millor reportatge publicat a la premsa comarcal Per a la ràdio dirigí i presentà, del 2000 al 2004,  L’hora del pati , programa matinal de RAC1 pel qual rebé els premis Micròfon de Plata i de Ràdio Associació al programa més innovador de Catalunya Ha participat com a guionista o copresentador en diversos programes de Televisió de Catalunya , entre d’altres  Sense títol 2 , dirigit per Andreu Buenafuente , Malalts de tele i Set de nit…

Llicenciat en física el 1958, esdevingué investigador de l’Institut Nacional de Física Nuclear INFN italià, on féu recerca sobre les seccions eficaces de collisió entre partícules elementals, que en aquell moment eren essencialment ens teòrics El 1962 anà a treballar al CERN i el 1963, a Berkeley Durant aquest temps desenvolupà la seva teoria de les interaccions fonamentals que permeté entendre el comportament de certes partícules anomenades ‘estranyes’ mitjançant la introducció de l' angle de Cabibbo , que descriu la probabilitat que una interacció entre quarks impliqui un canvi en la seva…

El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona 1956-67, l’Esbart Dansaire de Vilabella 1968-72, el Grup de Danses de l’Aleixar 1970-78 i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona des del 2007 Com a coreògraf s’inicià el…

Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de risa 1999, La…

Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en  La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber  que dirigí en 1878-80 i Calendari Català  on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot per ella 1894,…

El 1943 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, que abandonà el 1945 per a iniciar-se com a realitzador de curtmetratges i documentals, entre els quals cal esmentar   Van Gogh 1948, premiat a Venècia, Gauguin 1950, Guernica 1950, Nuit et brouillard 1955, Toute la mémoire du monde 1956, etc Incorporat a la Nouvelle Vague , l’any 1959 dirigí el seu primer llargmetratge de ficció,  Hiroshima mon amour , mescla de ficció, documental i literatura, en collaboració amb la novellista Marguerite Duras, que féu que hom el considerés el creador d’un cinema-…

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

Vida Cursà estudis de música i ciències econòmiques, i a partir del 1977 s’introduí al cinema com a directora de documentals al Perú Y se hace silencio 1977 Ayllu sin tierra 1980 –premiat al festival d’Oberhausen– Misti 1982 Lucre 1983 i Conflictos olvidados 1996 Entre el 1985 i el 1991 realitzà el programa "Cinema 3" i "El món del cinema" de Televisió de Catalunya Creà la productora Messidor Films 1991, orientada cap a un cinema d’autor amb prestigi i projecció internacionals, amb la qual coproduí el documental La sal de los Andes 1996, Pere Neira i els llargs de ficció El diari…

Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica 1909 i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat Aprovat en les oposicions al cos de veterinaris inspectors d’higiene pecuària, fou destinat a la duana de Puigcerdà, on treballà 1910-14 en el primer treball zootècnic de base científica dels Països Catalans La ramaderia de la Cerdanya , premiat per l’Associació de Ramaders d’Espanya El 1916 assolí la càtedra de l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui i el…