Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Martin Karplus
Química
Químic nord-americà d’origen austríac.
A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca experimental…
Mohsen Makhmalbaf
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema Makhmalbaf Film…
Ben Kingsley
Cinematografia
Teatre
Actor britànic.
D’origen angloindi el seu nom de naixement és Krishna Bhanji, debutà en el teatre el 1966, i l’any següent ingressà a la Royal Shakespeare Company, en la qual actuà durant els quinze anys següents al mateix temps, actuà en nombroses sèries de televisió El 1982 debutà en el cinema com a protagonista de Gandhi , de Richard Attenborough, que li valgué un Oscar al millor actor Posteriorment, sense abandonat una carrera teatral de gran prestigi, interpretà una gran varietat de personatges en films dirigits, entre d’altres, per B Levinson Bugsy , 1991, S Spielberg Schindler's List , 1993, R…
Antoni Pelegrí i Partegàs
Dret
Advocat i escriptor.
Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris 1958 i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola 1966-68 i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Collegi d’Advocats de Barcelona 1976-80, entre altres institucions Escriví sobre els drets humans Drets humans i constitució espanyola , 1990 i el dret interplanetari L’home i el dret en l’espai còsmic , 1967, temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el pseudònim de…
Ana María Molina de Haro

Ana María Molina de Haro
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
S’inicià al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, en què desenvolupà tota la seva carrera, excepte un període que passà al club Vallehermoso de Madrid Acumulà vint-i-quatre títols de campiona de Catalunya, quinze a l’aire lliure i nou en pista coberta, i vint-i-cinc de campiona d’Espanya, disset a l’aire lliure i vuit en pista coberta, entre els anys 1967 i 1978 Fou campiona en curses de tanques, salt d’alçada, llançaments de pes i de disc i proves combinades Una lesió el 1971 li impedí participar en els Jocs Olímpics de Munic i limità la seva activitat als llançaments de pes i de disc…
Alfred Prinz
Música
Clarinetista austríac.
Fou alumne de la Hochschule de Viena, on estudià amb Leopold Wlach clarinet i Bruno Seidlhofer piano Amb només quinze anys, finalitzada la Segona Guerra Mundial, fou contractat com a clarinetista de l’orquestra de l’Òpera de Viena i del 1955 al 1983 fou el clarinet solista de l’Orquestra Filharmònica de Viena Es retirà el 1995 Feu una important carrera com a solista i també nombroses incursions en el camp de la composició, habitualment amb obres de música de cambra Entre les seves obres cal destacar la paràfrasi per a quintet de vent sobre La vídua alegre de F Lehár i el quartet per a…
Koko Taylor
Música
Cantant nord-americana, la més popular del blues de Chicago.
Nasqué en una família d’ambient rural, amb el nom de Cora Walton, i s’educà musicalment en el cor d’una església on rebé la influència de personatges del blues com BB King, Big Mama Thornton, Bessie Smith i Victoria Storey i l’estil de Chicago de Muddy Waters i Howlin’ Wolf A divuit anys se n’anà a Chicago, però no aconseguí signar el seu primer contracte discogràfic fins el 1963, amb un treball en el qual cantà una de les peces que més la marcaren Honky Tonky A partir de llavors inicià una carrera imparable fins a convertir-se en la reina indiscutida del blues de Chicago, i en la potent veu…
Josep Ordeig Casals
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins conegut com Catxo Ordeig.
S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els equips de…
Marija Šarapova

Marija Šarapova
Tennis
Tennista russa.
Resident als Estats Units des dels set anys, debutà al circuit professional el 2001 i obtingué el primer títol de Grand Slam als disset anys, en guanyar el torneig de Wimbledon del 2004 Posteriorment es proclamà vencedora de l’Obert dels Estats Units 2006, de l’Obert d’Austràlia 2008 i de Roland Garros 2012 i 2014 El 2012 fou finalista als individuals femenins dels Jocs Olímpics de Londres davant de Serena Williams Simultàniament desenvolupà una carrera destacada com a model que l’ha projectat més enllà de l’àmbit esportiu i l’ha convertit en una de les esportistes amb més ingressos de la…
Càndid Candi i Casanovas
Música
Compositor i organista.
Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J Verdaguer, Himne del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina