Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
quarteró | quarterona
Antropologia
Dit de la persona nascuda de la unió d’una persona de raça blanca amb una de mestissa.
cara
Antropologia
Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
La forma de la cara és determinada per la relació entre l’amplada i la llargada índex facial, per la forma d’inserció dels cabells en el front i pel contorn de la cara mateixa, contorn que varia segons la conformació i el desenvolupament de la mandíbula, del mentó, dels arcs zigomàtics i del front Rudolf Pöch establí una sèrie de deu tipus facials als quals hom pot referir totes les variacions individuals La forma de la cara té un valor racial notable
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…
Andreu Bosc
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Historiador i jurista.
L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…
, ,
El que cal saber del gigantisme i l’acromegàlia
Patologia humana
El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions degudes a un augment exagerat de la secreció d’hormona del creixement la primera apareix en la infantesa i causa un augment de la longitud dels ossos per la qual la persona afectada ateny una alçada molt superior a la que li correspondria segons la raça, el sexe i l’edat la segona s’inicia en l’edat adulta, quan els ossos ja han acabat de créixer en longitud, i no modifica l’estatura però causa un augment del gruix dels ossos, les vísceres i els teixits tous En una primera fase, la malaltia origina un augment de la força i un…
Mucoviscidosi
Patologia humana
La mucoviscidosi o malaltia fibroquística del pàncrees és una malaltia hereditària caracteritzada per un trastorn en la funció de les glàndules exocrines, com el pàncrees, entre les quals hi ha també les glàndules bronquials, que elaboren secrecions massa viscoses i originen trastorns respiratoris dins de l’apartat de les malalties de l'aparell digestiu trobareu un article més desenvolupat sobre la mucoviscidosi Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament de manera recessiva, és a dir que només es manifesta en persones que hereten el gen alterat dels…
Porraimos
Història
Com en l’ Holocaust dels jueus, amb el qual coincideix en línies generals, els nazis consideraven els gitanos una raça inferior que havia de ser exterminada El terme prové de la llengua gitana o romaní i significa ‘devorament’ o ‘devastació’ Com en el cas dels jueus, el pla d’extermini fou orquestrat per Reinhard Heydrich el setembre del 1939 La primera deportació de gitanos alemanys a Auschwitz fou frenada pel governador de la Polònia ocupada Hans Frank, que prioritzava les deportacions dels jueus d’Alemanya, i no tingué lloc fins el 1942 En espera de ser deportats, el 1940…
lango
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica oriental, de raça nilòtida, que habita al nord del llac Kioga (Sudan).
Els langos practiquen la ramaderia nòmada
khoikhoi
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble indígena africà que, juntament amb els sans, constitueix la raça dels khoisànids.
Els khoikhois tenen la pell d’un to grogós fosc són una mica més alts que els sans 1,60 m i entre les dones és molt freqüent l’esteatopígia Fins que els pobles bantús s’estengueren per l’Àfrica del Sud i els bòers ocuparen les regions més fèrtils, els khoikhois, que practicaven la ramaderia nòmada, s’estengueren per tota la regió occidental de l’Àfrica del Sud, però avui, en nombre d’uns 20 000 individus, viuen només a les zones estèpiques al nord del riu Orange Foren durament perseguits 1904 pels alemanys del Transvaal
cabanya
Ramaderia
Conjunt de bestiar d’un determinat tipus o una determinada raça d’una comarca, un país, un propietari, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina