Resultats de la cerca

És el volcà actiu més alt del món 5 897 m Format per un basament de laves antigues sobre les quals s’aixeca el con actual, el cim és cobert de neu La seva ascensió fou aconseguida per primera vegada per Wilhelm Reid el 1872

Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el premi Altaveu…

De família ucraïnesa, debutà a l’escena teatral amb un muntatge de l’obra Big Town 1947 Un parell d’anys més tard es convertí en el suplent de Marlon Brando i actuà en el seu lloc en algunes funcions de The Streetcar Named Desire 1949 d’Elia Kazan Per al mateix director treballà a Panic in the Streets 1950, un dels seus primers crèdits cinematogràfics, en què s’albira el tret comú de molts dels futurs personatges que més endavant interpretà, el de dolent Entre la llarga llista de produccions cinematogràfiques en què participà hi ha títols destacats com ara Sign of the Pagan 1954, D Sirk, en…

El seu cinema, de narrativa lenta i acurada, és sempre exposat amb imatges d’una refinada bellesa, i en ocasions d’un barroquisme delirant Unit a Marlene Dietrich, que ell llançà a la fama, la dirigí en les seves millors creacions De la seva filmografia cal destacar Underwold 1927, The Docks of New York 1928, Der blaue Engel 1930, Morocco 1930, Shanghaï Express 1932, Blonde Venus 1932, The Scarlet Empress 1934, The Devil is a Woman 1935, Macao 1952 i The Saga of Anatahan 1953 Fou també productor del famós Duel in the Sun 1947, de King Vidor

Inicià la seva carrera el 1939, en què s’incorporà a l’Orquestra Gran Casino de Barcelona, on a més de cantar tocava diversos instruments Enregistrà el seu primer disc el 1940 i dos anys després formà el grup Bonet de San Pedro y los 7 de Palma, amb el qual es convertí en un dels cantants més populars de l’estat, amb grans èxits com Rascayú i peces com Paisajes lindos tiene Mallorca , que coincidiren amb l’inici del turisme de masses, a la dècada del 1960 Revalorat al llarg dels anys setanta en una època de moda retro , es mantingué en actiu fins el 1985 dins el conjunt Swing Grup Balear A…

A la fi de la Segona Guerra Mundial s’installà als EUA, on, l’any 1947, inspirant-se en les pellícules de l’Oest, començà a publicar a la revista francesa Spirou les aventures humorístiques del cowboy  Lucky Luke, una figura que esdevingué un dels grans personatges del còmic belga del s XX L’any 1955 tornà a Bèlgica i conegué René Goscinny, el guionista d’Astèrix, que des d’aleshores i fins a la seva mort, el 1977, es féu càrrec dels guions de Lucky Luke durant els anys que marcaren l’èxit del personatge Publicà un total de 87 àlbums de les aventures d’aquest personatge, editats en trenta…

Fill d’immigrants polonesos, començà la seva carrera com a cantant melòdic per bars i hotels, fins que el 1945 aconseguí debutar al Metropolitan Opera House Met amb La traviata A partir d’aquí, es convertí en un cantant habitual del Met al llarg de 30 anys, interpretant papers com Escamillo a Carmen , Fígaro a El barber de Sevilla i Rigoletto Considerat un dels millors barítons de les obres de Verdi, fou una de les veus més importants de les dècades dels cinquanta i seixanta, bastió del Metropolitan Opera House, i alhora gaudí d’una gran popularitat gràcies al fet que mai no deixà de fer…

S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa Posteriorment actuà a Marat Sade , dirigida per Adolf Marsillach 1968 La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política,  Charly no te vayas a Sodoma 1974 A Barcelona fou molt actiu al Parallel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb  Sara Montiel , Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno —amb qui…

Estudià a Milà i debutà a Torí el 1933 com a Lauretta a  Gianni Schicchi , de Puccini Aviat s’especialitzà en el repertori verista i esdevingué, la temporada 1939-40, la intèrpret emblemàtica d’ Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que interpretà als principals teatres d’òpera d’Itàlia Nàpols, Roma, Venècia i Florència Fou també una notable intèrpret de diversos papers veristes d’òperes de Piero Mascagni, Umberto Giordano, Luigi Cheribini i Riccardo Zandonai  El 1941 es casà i abandonà els escenaris Aconsellada per Cilea, reprengué la seva activitat musical el 1951 amb unes memorables…

Delegat de l’OAP a Bagdad, el 1974 s’enfrontà a Yasser Arafat quan aquest acceptà negociar amb Israel Se li atribuïren les morts de diversos dirigents de l’OAP, atemptats contra ciutadans israelians i un de fallit contra el mateix Arafat Vinculat inicialment a Al-Fatah, l’abandonà per fundar el Consell Revolucionari d’Al-Fatah, grup minoritari protegit per Líbia, Síria i l’Iraq, al qual, entre el 1975 i el 1990, se li atribuïren 900 assassinats aproximadament, entre els quals hi havia el de l’ambaixador israelià a la Gran Bretanya 1982, que provocà la invasió israeliana del Líban, a més dels…