Resultats de la cerca

Llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya 2010, on posteriorment obtingué el màster 2011 i el doctorat 2014, aquest darrer any s’incorporà al departament de matemàtiques de la Universitat d’Austin Texas, i el 2017 passà a l’Institut für Mathematik de la Universitat de Zuric La seva aportació principal és en el camp de les equacions diferencials en derivades parcials , camp que té nombroses aplicacions en física, i més especialment en el de la mecànica de fluids L’any 2018 fou un dels teòrics més citats de la seva especialitat Ha rebut, entre d’altres, el premi José…

Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi…

Al primer congrés Barcelona, juliol del 1932, presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional , de Ricard Giralt i Casadesús sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats i de Ramon Puig-Gairalt sobre barriades obreres El segon congrés Tarragona, octubre del 1935,…

Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles Doctor en dret, fou canonge de Girona 1417, gran ardiaca d’Elna 1424, vicari general de la diòcesi de Girona 1419-36 i, finalment, bisbe El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea 1437 El papa Eugeni IV el cridà a Roma 1444, on residí dos anys i mig Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona, on es féu enterrar, dotà d’ornaments l’…

Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M Rubió i Tudurí La primera junta directiva fou presidida per Joan A Güell i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica,…

Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d’Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté Argençola Castell d’Argençola Castell de Clariana Castell de la Goda Torre de Contrast Fortificació de Rocamora o Viladaspis Castell de Carbasí Castell de Sant Natzari Castell d’Albarells Castell de Porquerisses Bellprat Castell de Queralt El Bruc Castell del Bruc Castell de la Guàrdia Castell de Castelltort Torre de Vilaclara…

Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista reconstruí el…

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…

El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seues grandeses Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques —no aconseguí gaires subscriptors— només n'aparegueren sis números i deixà de publicar-se el 31 de maig Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials MRB que no ha estat identificat, JMR possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez i PRP potser Pere Roquer i Pagani, però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua…