Resultats de la cerca
Es mostren 6795 resultats
consciència de classe
Sociologia
Consciència que els membres d’una classe social tenen, com a grup, de llur pertinença a la pròpia classe.
La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins…
excedent
Economia
Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses en el capitalisme, per…
solidaritat
Sociologia
Concepte elaborat per E. Durkheim a De la division du travail social mitjançant el qual pretenia donar raó dels vincles d’uns individus amb uns altres per tal de formar la unitat d’ordre superior que constitueix la societat.
Durkheim distingueix dos tipus de solidaritat D’una banda, la solidaritat mecànica, que es correspon amb un estadi de la societat que ell qualifica d’arcaic, i en el qual la cohesió social neix d’una consciència collectiva que els individus prenen com a punt de referència La condició bàsica per a l’aparició d’aquesta mena de solidaritat rau en el fet que els individus desenvolupin funcions equivalents i intercanviables Hom se sent identificat amb el grup, doncs, per semblança amb una norma comuna, i les desviacions respecte a aquesta constitueixen el crim i el delicte D’altra…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb…
llinatge
Antropologia
Grup de persones que formen una unitat social pel fet de poder remuntar el seu origen a un mateix avantpassat comú conegut.
Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres exogàmia, encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa i després, l’antropologia cultural nord-americana des dels anys quaranta fins als seixanta Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup…
consum ostentós
Sociologia
Conducta d’aquelles persones que mitjançant una despesa considerada excessiva i malversadora volen acreditar la seva pertinença, real o pretesa, a un determinat estatus social.
Malgrat que els gustos i els estils de vida canvien, es tracta d’un fenomen gairebé universal, atès que l’exhibició de la riquesa és una actitud característica del “nou ric”, que necessita afirmar-se i compensar el seu origen social humil mostrant-la com si es tractés d’un trofeu Thorstein Veblen fou el primer economista que, més enllà de l’anàlisi econòmica convencional, es referí a aquest tipus de consum relacionat amb la voluntat de distinció A The Theory of the Leisure Class , 1899 Veblen observa que qualsevol despesa que contribueixi de manera efectiva a la bona fama de l’…
comunitat d’aprenentatge
Educació
Projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu per tal d’aconseguir un nou context, amb la implicació de tota la comunitat educativa (professorat, alumnat, familiars, voluntariat, etc).
Els seus objectius són aconseguir un aprenentatge estretament vinculat a la societat de la informació i que superi el fracàs escolar, els problemes de convivència i l’exclusió social A Catalunya hi ha diverses experiències de comunitats d’aprenentatge en centres d’educació infantil, primària, secundària i de persones adultes
rang
Grau social o jeràrquic.
Fundació Ramon Noguera de Girona
Esport general
Entitat social de Girona.
Fundada l’any 1965 amb el nom d’Associació Angelus, pretén millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intellectual a través d’activitats lúdiques i esportives L’any 1995 es convertí en fundació i adoptà el nom actual Disposa de seccions esportives d’esquí, bàsquet i futbol sala Utilitza les installacions del pavelló de Santa Eugènia i les pistes de l’Escola Eiximenis Entre els seus esportistes hi ha l’atleta Cristina Colón, campiona d’Espanya de 5000 m llisos i subcampiona de 3000 m el 2010
Imma Marín Santiago
Esport general
Mestra i educadora social.
Fundadora i directora de l’empresa MARINVA, on el joc té un paper destacat, és experta en jocs, joguines, metodologies lúdiques, infància, noves tecnologies i educació en el lleure Presidenta de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar IPA a Espanya, sòcia fundadora de l’Associació de Ludotecaris/àries i Ludoteques de Catalunya ATZAR i assessora pedagògica de la Fundación Crecer Jugando, collabora com a professora en diverses escoles universitàries i institucions educatives És autora d’articles en obres collectives, llibres i revistes, així com de recerques sobre jocs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina