Resultats de la cerca
Es mostren 3916 resultats
cooperació
Sociologia
Acció concertada entre els membres d’un grup social per a la consecució d’un fi.
Usat sobretot en antropologia, el terme alludeix a un element bàsic, entre els membres de grups socials primitius, per a tasques de supervivència, com la caça En sentit marxista, la cooperació és la forma de treball de molts obrers, coordinats i reunits segons un pla, en el mateix procés de producció o en processos de producció diferents, però enllaçats entre ells
autoritarisme
Política
Sociologia
Actitud que pretén l’obediència indiscutida.
L’autoritarisme es troba en els individus autoritari i també en els sistemes socials En aquests és demanada l’obediència inqüestionada a un cap, capitost, dèspota, suprem sacerdot, pater familias , etc Políticament, l’autoritarisme és característic dels règims antidemocràtics, on el poder és concentrat en un sòl òrgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i l’oposició política és suprimida
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Corporació de dret públic que defensa els interessos dels professionals titulats de medicina que exerceixen a la província de Barcelona fundada el 1894.
Actualment es regeix pels propis estatuts d’acord amb la Llei 7/2006, del Parlament de Catalunya, de 31 de maig Disposa de diverses seccions assessorament professional, serveis jurídics, assegurances, serveis bancaris i financers, programes de formació, borsa de treball, ajuts econòmics i socials, cooperació, etc Edita, entre altres publicacions, Quaderns de la Bona Praxi i el butlletí Servei d’Informació Collegial
Josep Maria Calbet i Camarasa
Medicina
Metge.
Professor d’història de la medicina a la Universitat de Barcelona, ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya 1967, les preocupacions socials dels metges catalans 1976, els corrents ideològics a la medicina catalana del s XIX i l’obra de Pere FMonlau, de GSentiñón i dels homeòpates És autor, juntament amb JCorbella, del Diccionari biogràfic de metges catalans 1981-83
P’otr Lavrovič Lavrov
Història
Socialista rus.
Per la seva adhesió a l’organització Zeml’a i svoboda ‘Terra i llibertat’ fou deportat a Vologda 1868 allí escriví les Cartes històriques , on exposà les seves idees sobre les relacions socials que s’aproparen més al populisme, malgrat els contactes mantinguts amb Marx i Engels Participà en la Comuna de París i fundà el diari “Vper'od” 1872
Club de Golf Montanyà
Golf
Club de golf del Brull.
Fundat el 1989, disposa d’un camp de divuit forats dissenyat per David Thomas que ocupa 100 hectàrees de terreny al nord-est del Parc Natural del Montseny Organitza diversos torneigs per a professionals i amateurs i torneigs socials També disposa d’un recorregut de pitch-and-putt de nou forats i d’una zona de pràctiques Té escola de golf
Palace Sporting Club
Boxa
Club de boxa de Barcelona.
Fundat el 1926, estava especialitzat en els esports de lluita En el seu gimnàs, es preparaven esportistes per a participar, individualment i per equips, en totes les categories i pesos dels torneigs socials, interclubs, i del Campionat de Catalunya i d’Espanya Ja desaparegut, entre els seus membres hi havia Martín López Oroz, campió d’Espanya de boxa de pes wèlter
Eliza Orzeskowa
Literatura
Novel·lista polonesa.
Fervent defensora del seu país, en les seves obres apareixen tots els ambients i problemes socials d’aquest Així Marta 1870 és de caire feminista, el tema jueu apareix a Eli Makower 1874 i Meir Ezofowicz 1878, els ambients rurals a Nad Niemen ‘Sobre el Niemen’, 1887 i Cham ‘El pagerol’, 1889 i els ambients burgesos a Dwa Bieguny ‘Dos pols’, 1892
Aleksandr Stambolijski
Història
Polític búlgar.
Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat
Othmar Spann

Othmar Spann
© Fototeca.cat
Economia
Filosofia
Sociologia
Economista, filòsof i sociòleg austríac.
Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina