Resultats de la cerca
Es mostren 1376 resultats
cos
Urbanisme
Solar apte per a edificar-hi o ja edificat dins uns nucli de població.
Fa generalment uns 25 pams d’amplada
any
Cronologia
Unitat de mesura del temps, que correspon aproximadament a l’any solar o tròpic.
indi
Física
Un dels set colors de l’espectre solar, entre el blau i el violat.
Les longituds d’ona de l’indi són compreses entre 4 200 i 4 550 Å
massís Tamu

Imatge en 3D del sòl submarí on es mostra la mida i forma del Massís Tamu
© NSF / Will Sager
Massís
Volcà submarí inactiu, a l’oceà Pacífic
És situat a la plataforma oceànica de Shatsky, a uns 1500 km de distància de la costa del Japó Té una antiguitat de prop de 145 milions d’anys, i aparentment l’únic període d’activitat fou el del seu sorgiment Amb uns 310000 m 2 , és el volcà més extens de la Terra i també de tots els volcans coneguts del sistema solar supera amb escreix el de Mauna Loa, a Hawaii, i el mont Olimp, al planeta Mart Descobert per un equip de la Universitat de Houston, la seva existència fou anunciada al setembre del 2013 El nom és un acrònim de Texas A&M…
Henry Augustus Rowland
Física
Físic nord-americà.
Enginyer de ferrocarrils, estudià física a Berlín amb Helmholtz Fou professor a Baltimore, Maryland 1874 A instàncies de Helmholtz, demostrà que una càrrega elèctrica mòbil crea un camp magnètic mitjançant l’experiment que duu el seu nom 1876 Determinà també l’equivalent mecànic de la caloria amb el mètode de Joule 1880, però n'obtingué un valor més exacte 4,184 joules per caloria entre 17° i 18° C Estudià la permeabilitat magnètica 1873 i la resistència elèctrica Fou també un dels creadors de l’espectroscòpia, que aplicà a les observacions del Sol El 1895 arribà a determinar 20 000 ratlles…
monestir de Valldaura
Abadia
Abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de Manresa (Bages) de la comunitat del monestir de Valldaura, al municipi d'Olvan (Berguedà).
Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els feu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins el 1461 Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra civil contra Joan II, el 1465 El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una capelleta…
zona d’habitabilitat
Astronomia
Regió de l’espai que envolta una estrella on seria possible l’existència d’un planeta amb aigua líquida a la seva superfície.
La zona d’habitabilitat, la determina la intensitat de la radiació provinent de l’estrella, ja que una radiació massa intensa o massa feble impediria la presència d’aigua líquida D’aquesta manera, com més alta és la temperatura d’una estrella, més lluny d’ella es troba la zona d’habitabilitat En el cas del sistema solar, es calcula que la zona d’habitabilitat comprèn una regió situada entre 0,725 i 3 unitats astronòmiques del Sol L’any 2007 es descobrí el primer planeta extrasolar de tipus superterra, Gliese 581 d, situat a la zona d’habitabilitat de la seva estrella L'exoplaneta…
anell

Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
acumulador de calor

Acumulador de calor
© Fototeca.cat
Física
Massa sòlida o líquida capaç d’ésser escalfada en un moment donat, per cedir posteriorment la calor.
La matèria acumuladora, substància d’una calor específica elevada aigua, oli, salmorra, d’una calor latent elevada sals de baix punt de fusió o materials barats i amb una gran superfície de contacte trossos de ceràmica, maons o pedres, està continguda dins un recipient metàllic o de formigó, de forma cilíndrica o esfèrica, soterrat i aïllat tèrmicament Quan la substància acumuladora és sòlida, cal un fluid de transport —aire o aigua— per tal de carregar o descarregar l’acumulador si és líquida o gasosa, ella mateixa en fa la funció Generalment és utilitzat en sistemes de calefacció …
salmonel·losi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties produïdes per bacteris del gènere salmonel·la.
La via de transmissió més habitual és la via oral, per la ingestió d’aliments contaminats, freqüentment carns, ous i llet i derivats làctics Després de 24 o 48 hores d’haver ingerit l’aliment contaminat, la persona comença a patir els símptomes de la intoxicació, que solen ser vòmits, diarrea i febre, que duren d’un a set dies i es tracten amb medicaments antibiòtics Per a eliminar el bacteri poc resistent a condicions ambientals com la llum solar, concentracions elevades de sal, dessecació i, especialment, la calor, i així reduir el risc de patir salmonellosi, és necessari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina