Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
torre dels Frares
Antiga granja del monestir de Poblet, al pla d’Urgell, dins l’antic terme de Torreneral, al municipi actual de Penelles (Noguera).
Tenia 300 jornals de sembradura, vinya i oliveres
la Mata de Pinyana

La Mata de Pinyana
© Fototeca.cat
Barri
Barri i antiga colònia tèxtil cotonaire del municipi d’Alguaire (Segrià), situada a la vora del canal de Pinyana.
El 1964 tenia 320 treballadors Tancà el 1979
Benistrop
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), annex d’Alpatró des del 1535, i, després de Benissivà.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 7 focs
Beniomer
Despoblat
Despoblat del municipi de Llaurí (Ribera Baixa), al peu de la serra de Corbera.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 18 focs
Benimàmet
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), annex de Benirrama.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 17 focs
Benioquer
Despoblat
Despoblat del municipi de Llaurí (Ribera Baixa), al peu de la serra de Corbera.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs
Frontó Principal Palace
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat el 21 de desembre de 1918 a Barcelona.
Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista…
Agrupació Excursionista Talaia
Excursionisme
Entitat esportiva i cultural de Vilanova i la Geltrú.
Fundada el 1955, tenia les seccions de muntanya, escalada i folklore, i organitzava excursions, acampades, exploracions espeleològiques, marxes de regularitat i cursos d’espeleologia i d’esquí Els membres de la secció d’alta muntanya GEAM han organitzat ascensions a l’Iran, Alaska, l’Atles, l’Himàlaia, la Patagònia, el Yosemite, Kenya, Tanzània, els Andes, en les quals aconseguiren el cim de l’Aconcagua 1980, i el Cho Oyu 2005 Edità el llibre L’excursionisme a Vilanova i la Geltrú L’agrupació excursionista Talaia Cinquanta anys de continuïtat 1955-2005 2007 L’any 2009 tenia…
el Roser
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Ciutadilla (Urgell), les restes del qual es troben al peu del poble, a prop d’1 km i a poca distància de la carretera, a la part de ponent.
La seva fundació fou deguda als Guimerà a mitjan segle XVI Segons sembla fou Felip Galceran de Castrepinós, senyor de Ciutadilla i de Guimerà, qui inicià les obres entre el 1582 i el 1587 L’església era un bon exemplar d’estil renaixentista, i segons Ceferí Rocafort pertanyia al gòtic del darrer període feia 20 m de llarg per 12 d’ample amb creuer i absis poligonal de 3 cares adornades amb finestres La façana de pedra picada tenia les estàtues de sant Francesc i santa Clara a cada banda de la Mare de Déu en el presbiteri hi havia un sepulcre de la família Guimerà també tenia un campanar…
el Masdéu
Caseria
Caseria i antic terme del municipi de Trullars (Rosselló), a l’E del poble, a l’interfluvi del Rard i de la Canta-rana.
Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132 el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià 1149 Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent Quan s’extingí l’orde 1310 tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia Tenia la jurisdicció d’Ills Pollestres, Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i Sant Hipòlit prop de Salses Passà als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina