L’antic santuari i després convent dominicà de Belulla es troba a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes, sobre la moderna autovia de l’Ametlla. Ara té entorn seu un modern conjunt residencial.
La capella existia o s’estava construint el 1279 quan Bernat de Monteys de Cardedeu va llegar una lliura de cera a l’obra de Santa Maria de Beluya. La capella rep noves donacions el 1310 i el 1364 tenia un sacerdot que se n’ocupava; quan el benefici quedava vacant el rector de Canovelles era qui presentava el nou titular.
Una tradició diu que la imatge de la Mare de Déu fou trobada per una pastora en un pou. Aquesta petita imatge, que ara es venera a l’església parroquial de Sant Feliu de Canovelles, és de bronze daurat, d’uns 15 cm d’alçada, i tenia una perla blava en un ull, la qual cosa, segons que es creu, li donà el nom de Bell-ull i l’advocació popular per les malalties de la vista.
El 1607 el santuari fou donat als dominicans, que hi edificaren un nou temple renaixentista i un convent. En foren desposseïts el 1835 i la finca fou venuda a particulars. La imatge de la Mare de Déu, primer guardada al convent de Montsió de Barcelona, fou portada a la parroquial de Canovelles l’any 1872 d’on malauradament desaparegué el 1936.
Sabem per l’inventari realitzat pel doctor Manuel Trens que la imatge romànica de la Verge de Belulla havia estat realitzada amb aram daurat i esmaltat i, que les seves mides eren 14 × 7 cm. Segons la mateixa descripció, la imatge tenia restes d’esmalt al peu. Era una Verge amb poma, el Nen amb llibre, beneint, i el tron amb boles.