Resultats de la cerca

El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…

L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir…

El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’…

Rocafort és una població d’estiueig i segona residència de moltes famílies manresanes o de les ciutats del Vallès i de Barcelona L’església parroquial, titulada de Santa Maria, és un edifici modest del final de l’època gòtica construït damunt el solar d’un temple romànic anterior, del qual es reutilizaren alguns elements En aquell moment se'n canvià l’orientació original E-W per l’actual, amb l’eix en direcció N-S Ampliada als segles XVI-XVII amb dues amples capelles al costat de llevant, ha estat molt restaurada L’únic element artístic important de l’interior és el sarcòfag ossera de Pere de…

Situació Vestigis de l’absis d’aquesta església romànica, situada en una partida coneguda amb el nom de Sant Joan ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquesta església són a l’angle sud-oest d’un serrat situat uns 3 km al sud-est del Torricó El topònim de l’indret on se situen els seus vestigis és Sant Joan Full 31-14 358 Situació 31TBG869292 Pel camí que porta a la Clamor Salada es passa pel pendent meridional del serrat, allargassat, el qual és en bona part adaptat al conreu Vora una cabana excavada a la mateixa muntanya cal deixar el cotxe i pujar els 10 m de desnivell Història…

Aquesta església de Sant Martí no s’ha de confondre pas amb la parroquial d’Areny, ni amb Sant Martí del Sas, a Cornudella, ni tampoc amb l’església de Sant Miquel de Berganui La seva primera menció és de l’any 845, en comprar el monestir d’Alaó un camp “ in valle Areniense, in locum ubi dicitur Sancti Martini ” Aquesta església no pertanyia a l’esmentat monestir Era un temple de propietat comtal que més d’un segle després, l’any 980, els comtes Unifred i Sança encarregaren a Alaó per tal de restaurarlo al document, els comtes diuen tenir l’església dels seus pares, i que per negligència…

L’antiga parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, avui en estat ruïnós i coberta de vegetació, és situada als afores del poble, prop del cementiri vell, dins una propietat dita la Rectoria Vella Aquest primitiu temple parroquial, que no estava ja en gaire bon estat al segle XIX, fou substituït llavors per l’actual església de Sant Andreu, situada al bell mig de la població, i des d’aleshores resta com a capella de cementiri El topònim apareix documentat al segle X com a Valíem Gregoriam , el qual, segons alguns investigadors, té el seu origen en el nom de Gregori, persona que…

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya , i el 2003…

Situació Restes de la torre, de planta rectangular, la qual es conserva només parcialment fins al nivell del primer pis J Aran El casteret de Bossòst es troba situat al nord-oest de la vila, al cim de la roca anomenada “Casteret” 1 067 m d’altitud El camí d’accés era l’antiga via de Lés, la qual avui s’ha perdut enmig del bosc Hom pot anar-hi pel pont de les Cledes des de migjorn o per la central elèctrica de les Cledes des de tramuntana finalment, el trajecte sempre és a peu Història Aquest casteret resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu Margalida i…