Resultats de la cerca
Es mostren 2475 resultats
Françoise Garner
Música
Soprano francesa.
Estudià al Conservatori de París, i després amplià la seva formació a Roma i Viena El 1963 debutà com a cantant en l’estrena de L’últim salvatge , de GC Menotti, a l’Òpera Còmica de París De seguida fou contractada per a interpretar els papers més compromesos per a soprano lírica en òperes de G Rossini, L Delibes i J Offenbach, entre d’altres A l’Òpera de París representà amb èxit els personatges de Gilda Rigoletto i Lucia di Lammermoor, i el 1971 interpretà el de Reina de la Nit La flauta màgica a Ais de Provença A partir del 1977, la seva veu evolucionà cap a un registre més líric, cosa…
Beverly Sills

Beverly Sills
© The Metropolitan Opera Archives
Música
Pseudònim de la soprano nord-americana Belle Silverman.
Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà Teatro alla Scala, 1969 i…
,
Otto Edelmann
Música
Baix baríton austríac.
Estudià a la seva ciutat natal amb T Lierhammer i G Graarud El 1937 debutà a Gera Turíngia amb Les noces de Fígaro , i un any després fou contractat a Nuremberg Després de la Segona Guerra Mundial interpretà el paper d’ermità d' El caçador furtiu , de CM von Weber a l’Òpera de Viena 1947 Als anys cinquanta cantà a Bayreuth i la Scala de Milà, tot compaginant les seves aparicions amb les que realitzà al Festival de Salzburg de manera ininterrompuda entre el 1948 i el 1964 Es destacà en el repertori alemany R Wagner i R Strauss, però també fou un Dulcamara L’elisir d’amore i un Leporello Don…
Ramon Blanchart i Ferrer
Música
Baríton i cantant d’òpera.
Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907 Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…
,
convertidor òptic
Fotografia
Element òptic que es col·loca entre la càmera i l’objectiu amb la funció d’ampliar la part central de la imatge proporcionada per aquest últim.
També s’anomena multiplicador, ja que el resultat és equivalent a multiplicar la distància focal La seva utilització implica que arribi menys llum a la pellícula Se'n construeixen amb dos factors de multiplicació diferents X14, que multipliquen per 14 la distància focal de l’objectiu i provoquen una pèrdua de llum d’un pas de diafragma, i X2, que dupliquen la distància focal i provoquen una pèrdua de llum de dos passos
Ruckers
Música
Nissaga activa a Anvers des de l’últim quart del segle XVI fins a mitjan segle XVII que liderà l’escola flamenca de construcció del clavicèmbal.
El seu fundador fou Hans Ruckers, nascut a Malines i mort a Anvers el 1598 La característica escola flamenca de construcció, basada en la solidesa de la caixa de ressonància i la recerca d’un so més prolongat i de gran riquesa harmònica, arribà a la perfecció amb els seus fills Hans Johannes i Andreas 1579-1652, que treballaren plegats fins el 1608 i posteriorment per separat Alguns dels seus instruments, ja considerats modèlics a la seva època, foren els primers a posseir un doble teclat Si bé la funció originària dels dos teclats era la de la transposició, en les generacions posteriors…
Ovidi Montllor i Mengual
Cinematografia
Actor.
Vida De família humil i de tradició anarquista, començà a treballar a dotze anys sense tenir acabats els estudis primaris La seva primera participació en una obra de teatre fou amb la companyia La Cassola, d’Alcoi, i després actuà en altres elencs independents i de militància antifranquista A la meitat de la dècada del 1960 emigrà a Barcelona i aprengué a tocar la guitarra de manera autodidacta, mentre actuava en les companyies d’Adrià Gual i de Núria Espert El 1967 es presentà al Festival de la Cançó Universitària i el guanyà, motiu pel qual pogué adherir-se al moviment de la Nova Cançó fou…
Xavier Febrés i Verdú
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…
enregistrador de memòries semiconductores
Electrònica i informàtica
Sistema electrònic comercial que serveix per a programar memòries només de lectura fabricades amb tecnologia EPROM.
Les memòries EPROM són memòries només de lectura que es poden gravar amb procediments electrònics i esborrar Un cop esborrada la memòria EPROM després d’exposar-la als raigs ultraviolats 5-10 minuts, es pot tornar a gravar amb un programador El programador d’EPROM és un aparell format normalment per una placa de PC i un portacircuits integrats connector de tipus ‘cafetera’, que serveix per a gravar memòries fetes amb tecnologia EPROM Cal posar l’EPROM que s’ha de gravar al portacircuits, llavors el circuit programador agafa el byte per gravar i la posició de memòria on es vol gravar i els…
monogàmia
Sociologia
Unió d’un sol home amb una sola dona.
La monogàmia, que és la base de la societat monògama, ha estat considerada pels teòrics de l’evolucionisme com l’últim i més perfecte estadi de la unió dels individus dins la societat humana en el seu camí vers la civilització Segons aquesta opinió, aquest camí s’inicià a l’etapa del salvatgisme amb la promiscuïtat, continuà al període de la barbàrie amb la poligàmia i arribà a la civilització amb la monogàmia No hi ha, però, absolutament cap fet que aboni aquesta teoria Hi ha pobles molt primitius, com els fueguins, que són monògams, i pobles civilitzats, com els musulmans, que són polígams…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina