Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
llíssera caluga
Llíssera caluga
nrjmelvint (CC BY-NC-ND)
Ictiologia
Peix teleosti, de la família dels mugílids, d’uns 60 cm de llargada, de color gris blavós, amb reflexs argentats als flancs i al ventre, més clars, i amb una banda longitudinal de taques fosques als flancs, que viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània a les zones litorals, sobretot en estuaris i llacunes, i també riu amunt.
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
tintorera
Tintorera
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes
, de la família dels triàquids, d’uns 3-4 m de llargada, amb el dors blau fosc, el ventre blanc i la pell quasi llisa, l’aleta caudal força grossa, amb el lòbul inferior ben desenvolupat, el musell força apuntat i les aletes pectorals en forma de falç.
És molt voraç i pelàgic S'alimenta principalment de verats, sardines, seitons, amploies, alatxes i sabogues S'acosta al litoral durant l’estiu, i la seva mossegada és forta i perillosa És comú a les aigües dels Països Catalans
cabut
Ictiologia
Peix perciforme
de la família dels serrànids, d’uns 20 a 25 cm de longitud, d’aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, que és grossa i escotada) i amb la coloració del cos que varia de vermella a rosada, amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.
És tímid i fotòfug, comestible, i habita als fons rocallosos i corallins profunds a més de 30 m, compartint a vegades l’hàbitat de formes cavernícoles és molt sedentari Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca
Els escorpeniformes: escórpores, lluernes i afins
Aquest ordre és integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats que es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle També tenen unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Moltes de les espècies d’aquest grup són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça Als Països Catalans els escorpeniformes són representats per cinc famílies els escorpènids, els tríglids, els peristèdids, els còtids i els liparídids Els escorpènids escórpores Els…
La medicina i les arts curatives
Medicina
La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…
Salamandra
Morfologia La salamandra Salamandra salamandra presenta una coloració molt típica, en groc i negre la proporció de groc, però, varia en les diverses subespècies i, fins i tot, entre els individus d’una mateixa població Pot presentar des de taques grogues més o menys irregulars, com els individus de les àrees mediterrània i submediterrània S salamandra bejarae , a dalt, fins a dues línies gruixudes grogues longitudinals, com els individus dels Pirineus centrals S salamandra fastuosa , a baix Salvador Bosc i Xavier Parellada La salamandra, o salamàndria, és un animal gros i robust, que pot…
esparver cendrós
Esparver cendrós
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 46 cm de llargada, molt similar a l’esparver d’estany, del qual es distingeix pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales.
S'alimenta de petits vertebrats i insectes grossos Migrador parcial Habita als aiguamolls, a gairebé tot Europa, Àsia i Àfrica hiverna i nia a tots els Països Catalans, excepte a les Balears, per on només passa en migració
Sant Feliu de Parlavà
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, al mur de la qual hi ha inclosos diversos elements de l’edifici romànic J A Adell L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà es troba al bell mig i al sector més elevat del nucli de la població Mapa 296M781 Situació 31TEG026525 El poble de Parlavà és a la cruïlla de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà de Portbou amb la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí JBH Història El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el seu testament de l’any 989, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou del terme de “ Palacio Ravano” La…