Resultats de la cerca
Es mostren 1669 resultats
Busa

Vista del pla de Busa (Navès)
© C.I.C.-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la…
treball del sòl
Agronomia
Conjunt de tècniques emprades en el treball del sòl per tal de sembrar-hi, combatre les males herbes i oxigenar-lo.
El conjunt d’operacions que els pagesos han realitzat, des de sempre, per a preparar la sembra, però també per a combatre les males herbes, facilitar la penetració i la retenció d’aigua, airejar el sòl i combatre determinades malalties, constitueix avui dia, encara, el gros de les feines amb el tractor, i representa un percentatge important dels costos de producció de la majoria de conreus Dutes a terme correctament, aquestes tasques de preparació del sòl són una bona garantia per a l’obtenció de bones collites A la clàssica arada de pales o de tombar s’han afegit un seguit d’arreus que…
ultraisme
Literatura
Moviment estètic aparegut a la península Ibèrica el 1919 i que durà fins el 1922, aproximadament.
Recull els corrents europeus d’avantguarda cubisme, dadaisme, futurisme, etc El primer manifest ultraista aparegué a la revista Grecia el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Altres poetes d’aquest grup són Rivas Panedas, Prieto, Chabás, Comet, etc, els quals collaboraren en diverses revistes, a més de la ja esmentada, com ara Ultra , Cervantes i Tableros L’ultraisme pretén una renovació total de l’art literari, en lèxic i temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la metàfora i suprimint tot element extern,…
màquina trepadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc, anomenada també màquina de foradar o perforadora.
En les trepadores, l’eina de tall és una broca, generalment disposada verticalment, que és dotada d’un moviment de rotació, creat per un motor elèctric, i d’un moviment longitudinal d’avanç, efectuat manualment trepadores sensitives, o automàticament La trepadora sol consistir en un bastiment vertical, sovint en forma de columna, muntat damunt la bancada, proveït d’una taula en la qual és fixada la peça que hom vol foradar, i pel qual pot pujar i baixar un braç, que suporta el motor i el portaeines, eventualment desplaçables al llarg del dit braç trepadores radials, i que en…
rusc

Rusc fix
© Fototeca.cat
Apicultura
Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.
És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com…
concentració industrial
Economia
Reunió en un mateix establiment dels diferents processos de fabricació.
Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l’actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s’encareix el cos d’adquisició de l’equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d’obra i una producció a gran escala Amb la concentració industrial s’alteren els trets més destacats del sistema capitalista és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar,…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…
Almudena Grandes Hernández
Literatura
Novel·lista castellana.
Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los…
direcció

Mecanisme de direcció d’un automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.
El mecanisme és governat mitjançant un volant unit a un arbre a l’extrem del qual hi ha la caixa de la direcció, on un sistema purament mecànic, en el cas dels vehicles lleugers pinyó i cremallera, cargol globoide, cargol amb recirculació de boles, etc, o amb assistència hidràulica, en el cas dels vehicles pesants servodirecció, transmet el moviment —amplificant-ne l’esforç— cap als braços que fan moure simultàniament les rodes directrius entorn dels seus pius d’articulació aquest moviment segueix unes determinades relacions geomètriques, preestablertes per construcció geometria de direcció…
bastida

Bastida alta de ferro
© Corel - William P. McElligott
Construcció i obres públiques
Construcció provisional feta antigament només amb taulons i actualment amb tubs de ferro i taulons que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els indrets on han de treballar.
Hi ha tres menes de bastida de paleta les bastides baixes, les altes i els ponts volats La bastida baixa fins a uns 2 m d’alçada és formada amb dos o més cavallets de fusta o de ferro sobre els quals descansen 2 o 3 taulons disposats horitzontalment La bastida alta de fusta , actualment en desús, era formada amb uns peus drets la base dels quals era introduïda en botes o bidons plens de sorra lligats o clavats als peus drets eren posats els colls, horitzontals, que unien la bastida amb la construcció unes traves clavades als colls i els tirants immobilitzaven la bastida En les bastides altes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina