Resultats de la cerca

El 1864 publicà, anònimament, les seves primeres vint balades Viatjà per Itàlia, on restà pregonament impressionat per les obres d’art del Renaixement, sobretot per les de Miquel Àngel, i on se li despertà una gran simpatia pels països meridionals Però la guerra Francoprussiana el féu canviar d’opinió i escriví Huttens letzte Tage ‘Els darrers dies de Hutten’, 1871, obra imbuïda de patriotisme germànic Poc interessat per les qüestions socials contemporànies, la seva obra literària palesa ambició artística i aristocratisme cultural Usà personatges i situacions del passat, envoltats d’una gran…

Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El seu corpus és de 307 títols…

Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal, on formà part de la Banda Militar de Paraguarí Més tard es traslladà a Asunción i ingressà a la Banda de Músicos de la Policía Aviat demostrà el seu interès per la divulgació de la música paraguaiana i el 1927 formà un duo amb Justo Pucheta Ortega, amb el qual realitzà un bon nombre d’enregistraments de música popular El 1939 viatjà a Nova York amb un conjunt folklòric i, contractat per la NBC, oferí una sèrie d’audicions La inestabilitat política al Paraguai l’obligà a abandonar el país diverses vegades i no pogué tornar-hi definitivament…

Estudià música a Santa Fe amb Esperanza Lothringer i Dominga Iaffei, i a Buenos Aires amb Athos Palma Convidat a Londres per la BBC i becat pel British Council 1947-49, treballà en l’orquestració de Tres Romances Argentinos , obra que fou executada per l’Orquestra Simfònica de la BBC El 1956 viatjà per l’URSS i la Xina, on interpretà les seves peces per a veu i piano El seu estil guarda afinitat amb compositors nacionalistes del segle XIX, com ara Alberto Williams i Julián Aguirre Rebé importants reconeixements, entre els quals es troben el Premio Municipal de la ciutat de Buenos Aires i el…

A deu anys fou enviat a Viena per a continuar els estudis generals, ciutat on a més rebé formació musical d’A Mittag i S Sechter, i on perfeccionà el piano amb JN Hummel Dotat d’un extraordinari virtuosisme, debutà a catorze anys amb un gran èxit Dos anys després es publicaren les seves primeres composicions A partir del 1830 portà a terme triomfals gires de concerts per tot Europa, i parallelament continuà estudiant amb F Kalkbrenner, a París, i amb I Moscheles, a Londres A la capital francesa rivalitzà fortament amb F Liszt, que havia criticat durament la seva música A partir del 1855…

Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex Viatjà per la…

Estudià piano amb E Gnesin i composició amb R Glière i Žiljaev Fou director del Teatre d’Art de Moscou i conseller musical del Teatre Nemirovic-Dancenko 1920-30 Obtingué un notori èxit amb la primera òpera, Vent del Nord 1930, en la qual la música, de manera predeterminada, no és illustrativa de l’acció En fracassar la seva segona òpera, Knipper viatjà al Caucas i al Turkmenistan a la recerca de material folklòric A partir del 1946 organitzà la vida musical de la República dels Buriats, a la capital de la qual Ulan-Ude estrenà algunes obres majors Arribà a compondre vint simfonies, la més…

Fill d’un pianista florentí establert a Nàpols, estudià al conservatori d’aquesta ciutat amb G Furno violí i piano i NA Zingarelli composició Posteriorment continuà els estudis privadament amb P Generali, el qual l’induí a compondre molt jove la seva primera òpera, L’impresario in angustie 1822, que fou interpretada pels alumnes del conservatori Dos anys després debutà amb una altra òpera, La cena frastornata 1824, al Teatro Nuovo Més tard viatjà per Itàlia com a compositor, però no tingué gaire èxit A partir del 1831 aconseguí fama amb Chiara di Rosemberg , Un’avventura di Sacaramuccia 1834…

Inicià els seus estudis musicals al monestir de Montserrat amb Joan Bap tista Guzmán Més tard ingressà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou alumne de Benvingut Socias El 1898 es traslladà a França, on fou director d’una companyia d’òpera, amb la qual realitzà diverses gires Amb aquesta companyia viatjà a Mont-real el 1901, on s’establí A més de compondre, es dedicà a la direcció d’orquestra, oferí concerts de piano i exercí com a crític musical Al llarg dels anys estrenà nombroses obres, com ara la Messe Solennelle 1904, l’òpera A Million Dollar Girl 1915, l’opereta Le…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després, per altres editors…