Resultats de la cerca
Es mostren 34898 resultats
Centelles
El portal de la vila i l’Ajuntament de Centelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, a la dreta de l’alt Congost, a l’extrem meridional de la plana de Vic.
Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb el terme d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els municipis de Sant…
Gurb
La parròquia de Sant Andreu de Gurb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…
Santa Maria del Barri (Tona)
Art romànic
Situació Vista del campanar del temple amb les finestres geminades recuperades després de la restauració de l’any 1992 cedida per E Puigferrat L’església de Santa Maria del Barri, també anomenada avui de Lurda, es troba a l’extrem nord-oest de la població de Tona, al peu del turó del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,5 —y 33,9 31 tdg 355339 Hom hi pot arribar per l’avinguda de Riumbau Història Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Tona Sempre fou una església…
EI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…
Sant Genís de Bellera (Senterada)
Art romànic
Situació Vista general de les estructures d’aquest antic monestir, ampliades i transformades en borda al principi del segle actual ECSA - A Roig Les restes de l’antic monestir de Sant Genís de Bellera són emplaçades en un enclavament del municipi de Senterada, situat entre els termes de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella Els vestigis es troben al llom d’una ampla carena entre els torrents del Diable i de la Llenguadera, davant mateix de la Bastida, però a l’altra banda del torrent del Diable Mapa 33-10214 Situació 31TCG291921 L’indret més adient per arribar-hi és sortint del poble d’…
Sant Llàtzer (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista general de la capçalera des del pati interior de l’illa de cases on és l’església Servei del Patrimoni Arquitectònic Diputació de Barcelona L’església de Sant Llàtzer es troba al sud-oest del barri del Raval, concretament a l’actual plaça del Pedró Formava part de l’anomenat Hospital dels Mesells de Barcelona, que ocupava l’illa de cases configurada avui pels carrers de Sant Llàtzer, de l’Hospital i del Carme, i també una part de la plaça del Pedró JBHB-MGM Història No es coneix cap document original que ens permeti datar amb tota certesa el moment de construcció de l’església…
Sant Jaume de Sant Cristòfol, abans Sant Cristòfol de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de ponent, on hom pot veure la porta actual al centre, fruit d’una reforma tardana ECSA - JA Adell L’església de Sant Cristòfol, ara dedicada a sant Jaume, és al centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de Sant Cristòfol Mapa 34-12291 Situació 31TCG469561 Per a anar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Folquer, que en 7 km de recorregut, passant pel mas de Perdiguers, on es troba amb la pista que puja des del Molí Nou del Rialb, arriba a Sant Cristòfol JAA Història Aquesta església fou seu d’un priorat o petita casa monàstica dependent…
Castell d’Olèrdola
Art romànic
Situació La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A de Laborde El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF920733 Història La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte Aquest castell, juntament amb la ciutat d’…
Castell de Barberà de la Conca
Art romànic
Situació Façana de migdia del castell, seu d’una de les més antigues comandes templeres del país J Fuguet El castell de Barberà és situat a la part més alta del turó al pendent del qual s’esglaona la població de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca partint de Montblanc, cal agafar la carretera C-241 que va en direcció a Santa Coloma de Queralt Uns quilòmetres abans d’arribar a la vila de Pira, cal desviar-se a mà dreta per la carretera local T-242, que en un recorregut d’uns 3 km porta directament al poble de Barberà de la Conca…
Castell del Rei (Tarragona)
Art romànic
Situació Gran construcció de planta rectangular, coneguda també com a “pretori romà d’August” o “torre de Pilat”, refeta en època medieval sobre un gran edifici romà com a residència dels comtes-reis i els seus representants ECSA - J Bolòs Aquest edifici, conegut tradicionalment com a pretori romà d’August o torre de Pilat, és a la zona sud-est del barri antic de la ciutat, entre la plaça del Rei, la capçalera del circ romà i el passeig de Sant Antoni JJMB-MLIR Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història El castell del Rei d’època medieval fou, en part, el resultat de l’habilitació d’una gran…