Santa Maria del Barri (Tona)

Situació

Vista del campanar del temple amb les finestres geminades recuperades després de la restauració de l’any 1992.

cedida per E. Puigferrat

L’església de Santa Maria del Barri, també anomenada avui de Lurda, es troba a l’extrem nord-oest de la població de Tona, al peu del turó del castell. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 35,5 —y 33,9 (31 tdg 355339).

Hom hi pot arribar per l’avinguda de Riumbau.

Història

Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Tona. Sempre fou una església sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Tona, encara que no tingués aquesta titularitat i fos una simple capella rural.

El castell de Tona es documenta a partir de l’any 889, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona, al comtat d’Osona, a consagrar l’església de Sant Andreu.

L’església de Santa Maria comença a documentar-se l’any 1011. Aquest primer edifici degué ser substituït per un altre vers l’any 1073, quan Miró Gotmar i la seva muller Eicolina oferiren a Santa Maria de Tona un alou amb les seves cases i el colomer, situat a la parròquia de Sant Andreu de Tona, sota el barri de Santa Maria, per a remei de les seves ànimes, de les dels seus avantpassats i les d’aquells fidels que ajudessin a la restauració de l’església. Encara que el document no ho esmenta explícitament, aquest matrimoni fou tingut com a fundador de l’església. El patronatge de l’església l’exerciren la família de cavallers anomenats Barri o Desbarri ennoblits el segle XV, que habitaven un casal d’aquest nom i tingueren cura de l’església, fins que traspassaren els seus drets als hereus del mas Planell, que els exerciren fins el 1746, quan l’església de Santa Maria exercia com a parroquial, aleshores els Planell renunciaren al seu dret de patronat a favor de la parròquia de Tona.

A més de l’altar de la patrona de l’església que tenia un benefici propi des del segle XIV, hi havia un altar dedicat a santa Margarida, documentat l’any 1588, que tenia un benefici propi, el de la Mare de Déu del Roser erigit vers l’any 1589, amb una confraria, i un altre de sant Jacint; encara s’hi afegiren els del sant Crist, el de sant Isidre i el de sant Joan.

La particularitat d’aixecar-se al pla, al peu del turó del castell, al costat de migdia, la feien més avinent als feligresos del terme que no l’enlairada església parroquial de Sant Andreu, al costat del castell. Això feu que el seu culte fos esplendorós i el seu caràcter de sufragània s’incrementés amb diverses funcions.

El segle XIV tenia cementiri propi, mentre que el 1690 a més tenia reserva del Santíssim; només li mancaven les fonts baptismals. El creixement de la població al llarg del camí ral feu que el 1723 s’obtingués permís per a traslladar el culte i la titularitat de l’església de Sant Andreu a la de Santa Maria, fins que no es construís una nova església al poble, la qual cosa no es produí definitivament fins al 1840. Aquest permís fou interpretat amb amplitud i a més del culte, molts objectes de l’antiga parroquial es traslladaren a l’església de Santa Maria, la qual cosa motivà que el 1742 el bisbe de Vic hagués d’ordenar la seva restitució a Sant Andreu.

L’edifici romànic resultà molt afectat pels terratrèmols de vers l’any 1425, cosa que motivà que el 1437 el vicari general de Vic concedís permís per a restaurar-la ja que havia estat seriosament afectada. L’arranjament segurament fou molt provisional i entre el 1570 i 1579 es remodelà profundament, i s’amplià a tres naus, un portal nou, amb voltes i pilars totalment gòtics.

La construcció de la nova església al poble afectà profundament l’església de Santa Maria que perdé interès, i estigué a punt de convertir-se en pedrera de la nova església. El resultat fou la introducció d’una nova advocació, la de la Mare de Déu de Lurda, que revitalitzà el culte, però que motivà la desencertada decisió de construir una teatral cova a l’absis, a imatge de l’original, que li dona un caire poc estètic.

Actualment el temple segueix tenint culte força continuat i el seu estat de conservació és relativament bo, llevat del campanar romànic, que amenaçava ruïna.

Actualment tant el campanar com la resta de l’església estan en tràmit de restauració, la qual pensa suprimir la cova que tapa la conca de l’absis. (APF-ABC)

Edificació de l’església de Santa Maria del Barri de Tona

"Hoc est translatum scriptum fideliter a quodam originali publico instrumento cum auctoritate et decreto infrascriptis cuius tenor talis est.

In nomine Domini ego Miro Godmarus et uxor eius Eiculina propter animarum nostrarum remedia donatores sumus Deo omnipotenti et ecclesie Sancte Marie de Tunda per hanc nostre donationis scripturam donamus ei alodium franchum et nostrum proprium cum domibus omnibus que sunt ibi fundate et edificate et cum soliis et superpositis cum ipso columbario et columbos qui sunt ibi et cum omnibus arboribus que sunt infra simul cum foveis et ortibus. Hec namque omnia sunt in comitatu Ausone intra parrochiam Sancti Andree de Tunda nominatim sub Barrio Sancte Marie de Tunda. Advenerunt quidem nobis per empcionem aut ex aliquo modo vel voce. Afrontat autem hec omnia: ab oriente in alodio Sancti Andree et in ipsa via; de meridie in ipsa strata et in alodio Raimundi Costell; ab occiduo autem in alodio filiorum Berengarii Bonifilii et pervadit in alodio Sancte Cecilie atque Bernardi Olive; pars autem borea desinit in ipso calle qui ducit homines ab oriente ad ecclesiam Sancte Marie. Quantum iste afrontaciones includunt sic damus Deo et prefate ecclesie predicta omnia ab integro propter remedium animarum nostrarum et parentum nostrorum sive omnium fidelium christianorum qui prestiterint adiutorium ad restauracionem predicte sancte Dei ecclesie Genitricis Marie et pro omnibus vicinis nostris qui sunt aut fuerint adiutorium in edificacione eiusdem ecclesie ut valeant accipere requiem sempiternam in celesti beatitudine coram Deo omnipotenti et angelis eius. Predicta autem omnia sic de meo iure tradimus in dominium et potestatem prefate ecclesie sub tali videlicet modo: ut nos et filii nostri teneamus et possideamus hoc totum diebus omnibus vite mee sine aliquius blandimento et donemus per unum quemque annum recubrentem quartam partem de fructibus qui inde exierint per edificacionem prefate ecclesie in parietibus et in luminarie atque libris sive in cohopertoriis et pro aliis qui stare debebunt super altare prefate Sancte Marie sive signis ibi sonantibus. Post obitum vero nostrum sub prefata conveniencia teneat omnis ventura consanguinitas et propinquitas nostra predicta alodia et donum in sempiternum quartam partem fideliter de ipsis fructibus et spletis in prefato opere iam dicte ecclesie. Et si quis hoc tentaverit infringere vel mutare atque disrrumpere vel de hac edificacione iam dicte ecclesie tollere, nullo modo facere possit sed sit excomunicatus et hac abhominatus ab omnipotenti Deo qui regnat in Trinitate et ab ómnibus ordinibus sancte Dei Ecclesie catolice et sit eiectus de regno Dei et cum luda Escariotis sortem et porcionem accipiat et inferni gehemna et insuper in triplo componat predicta omnia in iure prescripte ecclesie.

Actum est hoc XIII kalendas septembris anno XIV regis Filipi. Sig+num Mironis Godmari. Sig+num Eiculine uxoris eius qui hanc donacionem in unum fecimus et firmavimus et alios firmare rogamus similiter cum exitibus et regressibus earum.

Sig+num Senio Frerainio. Sig+num Erumir Guifre. Sig+num Tedmar Arnal. Isarnus presbiter. Sig+num Guilielmus Fruila. Sig+num Bernardus. Sig+num Arnalli Salomonis vicarii et baiuli Castri Tunde. Sig+num Guilielmi Guifredi presbiteri. Sig+num Raimundi Guifredi. Sig+num Eg femine nos tres fratres qui hic laudamus et confirmamus.

Remundus levita qui hec scripsit sub prefato die et anno Guitardus sacerdos.

Sig+num nostri Marchi Justo tenente locum venerabilis Rogerii de Medalia vicarii et baiuli domini regis in civitate vicense qui huic translato a dicto suo originali publico instrumento bene et fideliter scripto et cum eodem de verbo ad verbum legitime comprobato ut eidem tamquam dicto suo originali in iudicio et extra iudicium fides plenaria ab omnibus inpendatur ex parte dicti domini regis et auctoritate oficii quod fungimur in hac parte auctoritatem nostram prestamus iurem et decretum die vicesima mensis ianuarii anno a Nativitate Domini Millesimo trecentesimo octuagesimo presentibus testibus venerabili Raimundo de Bradello iurisperito et Francisco Ferrarii scriptore et Bernardo de Valle cive vicensi.

Sig+num mei Nicholai Mathci notarii publici vicensis auctoritate domini vicensis episcopi qui hoc translatum a dicto suo originali publico instrumento bene et fideliter scriptum in eodem de verbo ad verbum legitime comprobatum auctoritzatumque et decretatum in posse mei per dictum venerabilem Marchum Justo locum tenente qui super et......... die vicesima quarta mensis ianuarii anno predicto a Nativitate Domini millesimo ccc octuagesimo presentibus testibus Petro de Nogueris causidico et Galcerando de Sancto Juliano scriptore vicensi clausi."

Document que consisteix en una còpia refrendada pel lloctinent del veguer reial de Vic a 20 de gener de 1380 i autoritzada pel notari Nicolau Mateu a 24 de gener següent; es troba a l’Arxiu Capitular de Vic, calaix 6, núm. 305.

Traducció

Aquest és el trasllat, fidelment escrit, d’un document públic original, amb l’autoritat i el manament dels sotasignants, que diu el següent:

"En el nom de Déu. Jo, Miró Gotmar, i la meva muller Eiculina som donadors a Déu i a l’església de Santa Maria de Tona. Per aquesta escriptura de donació li lliurem el nostre propi i franc alou amb totes les cases que hi ha edificades, amb els sòls, sobreposats, el colomer i els coloms que hi ha, així com amb tots els arbres, els graners i els horts. Totes aquestes coses es troben al comtat d’Osona, als termes de la parròquia de Sant Andreu de Tona, al barri de Santa Maria, i les vàrem rebre tant per compra com per altres raons o mitjans. Els límits són els següents: A llevant amb l’alou de Sant Andreu i el camí; a migjorn amb l’estrada i l’alou de Ramon Costell; a ponent amb l’alou dels fills de Berenguer Bonfill i cap a l’alou de Santa Cecília i de Bernat Oliver; pel cantó de tramuntana aboca al call que duu els homes des de la part de llevant a l’església de Santa Maria. Tot el que resta inclòs en aquestes afrontacions ho donem, doncs, a Déu i a l’esmentada església, íntegrament, per a remei de les nostres ànimes, de les dels nostres pares i de tots els fidels cristians que hagin ajudat a la restauració de la predita església de Santa Maria, Mare de Déu, i per tots els nostres veïns que ajuden o varen donar suport a la seva construcció, de manera que puguin assolir el repòs etern, en la felicitat del cel, davant Déu omnipotent i els seus àngels. Així doncs, totes les coses referides les traspassem del nostre dret a l’esmentada església, en les condicions següents: que nosaltres i els nostres fills ho tinguem i posseïm mentre jo visqui, sense cap mena d’impediment, i donem anualment la quarta part dels fruits que se’n puguin obtenir per a l’edificació de l’església, quant a les parets, els llums, els llibres, els cobertors i tots aquells objectes que hagin d’estar damunt l’altar de Santa Maria i que hagin de servir per a les celebracions. Un cop morts, que els nostres parents futurs i consanguinis mantinguin el pacte respecte als nostres alous i la donació per sempre, de la quarta part, fidelment, dels fruits que hauran d’invertir-se en l’obra de l’església. I si algú intentava infringir, canviar, destruir o arrabassava alguna cosa de l’edifici, que de cap manera no ho pugui fer, ans que sigui excomunicat i maleït pel Déu omnipotent que regna en Trinitat i per tots els ordes de la santa Església de Déu, que sigui expulsat del seu regne i prengui la part i el lloc de Judes Iscariot a l’infern; però, a més, satisfaci el triple de tot el que hem esmentat, segons el dret d’aquesta església.

Tot el dia tretze de les calendes de setembre de l’any catorzè del rei Felip. Signatura de Miró Gotmar. Signatura d’Eiculina, la seva muller que vàrem fer aquesta donació conjuntament, la vàrem signar i vàrem pregar els altres que també la signessin, amb les seves entrades i sortides.

Signatura de Seni Freraini. Signatura d’Erumir Guifré. Signatura de Tedmar Arnal. Isarn, prevere. Signatura de Guillem Froila. Signatura de Bernat. Signatura d’Arnal Salomó, veguer i batlle del castell de Tona. Signatura de Guillem Guifré, prevere. Signatura de Ramon Guifré. Signatura d’Eg, dona; tots tres germans ho aprovem i consentim.

Ramon, levita, que ho ha escrit i el dia i any esmentats. Guitard, sacerdot.

Signatura de nos, Marc Just, lloctinent del venerable Roger de Malla, veguer i batlle del senyor rei a la ciutat de Vic, el qual en aquest trasllat, copiat fidelment del document públic original, i, amb aquest, comprovat legítimament paraula per paraula, de manera que pot ésser dotat de la fe plena, per totes les coses, en perjudici i fora de judici, tal com el seu original; així, doncs, de part de l’esmentat senyor rei i per l’autoritat del càrrec que complim, li conferim aquí la nostra validesa, dret i decret, a vint del mes de gener de l’any mil tres-cents vuitanta de la nativitat del Senyor, en presència dels testimonis següents: venerable Ramon de Bradell, jurisperit, Francesc Ferrer, escrivà, i Bernat de Vall, ciutadà de Vic.

Signatura meva, Nicolau Mateu, notari públic de Vic per l’autoritat del senyor bisbe de Vic, el qual, aquest trasllat copiat bé i fidelment del seu instrument públic original, comprovat legítimament, paraula per paraula, autoritzat i decretat i en el meu poder per l’esmentat venerable Marc Just qui … a vint-i-quatre del mes de gener del mateix any de la nativitat del Senyor de mil tres-cents vuitanta, i en presència dels testimonis Pere de Noguera, jurista, i Galceran de Sant Julià, escrivà de Vic, el vaig cloure."

(Trad.: Joan Josep Busqueta i Riu)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, originàriament d’una nau rematada a llevant per un absis, però molt modificada al llarg de la seva història.

M. Anglada

De l’estructura original d’aquesta església només resten l’absis semicircular, cobert amb una volta de quart d’esfera, i el campanar. La resta correspon a una construcció del segle XVI, amb tres naus sostingudes per pilars i arcuacions gòtics.

L’absis és llis i té una sola finestra descentrada vers el costat nord-oriental, amb un aparell de grans carreus molt ben ajustats, mentre els murs del campanar, que té finestres tapiades, han estat fets amb carreuons petits i ben ajustats. Com a element ornamental ben insòlit cal destacar, a la part superior, vora el ràfec, a l’anta del cantó de tramuntana, un relleu amb la figura d’un quadrúpede.

Pel que fa al campanar, tot i que només consta de dos pisos, és força esvelt, però aparenta senyals d’haver estat sobrealçat, pel que fa al ràfec, coberta i qualitat dels carreus de les finestres de l’últim pis. No obstant això, l’aparell de tot el campanar ofereix un aspecte tan homogeni que en treballs resulten perceptibles les seves finestres tapiades.

Ja hem dit que l’interior de l’absis queda tapiat per un decorat que imita una cova. El cantó de migjorn queda tapat per un cos destinat a sagristia, construït en època molt tardana.

Per les seves característiques aquest edifici palesa una construcció pròpia del segle XII, segurament d’una sola nau, que fou substituïda per l’estructura basilical actual, que es conserva en bon estat. (MAB)

Baix relleu

En el contrafort de tramuntana de l’absis hi ha un baix relleu que representa un quadrúpede dins un camp cenyit per un bordó arrodonit. Aquest apareix amb el cos dirigit vers l’esquerra, les potes flexionades i acabades en urpes, la cua alçada i eixamplada a la punta, i el cap mirant cap avall, amb la gola oberta i un ull i les dues orelles, punxegudes, marcades. El relleu és molt pla, mancat de cap altre detall, i sembla limitat pel marc, rectangular. Hom ha afirmat que es tracta d’un cavall(*), però aquest animal era molt poc representat tot sol durant l’edat mitjana. Josep Gudiol, el 1916, fa una acurada descripció d’aquesta peça:

“En l’absis de l’iglesia, part de fora, hi ha aprofitada una pedra representant un drach o quadrupet, ab la cua alsada y com en actitut de correr. Aquesta pedra curiosa, es de tan mal definir a causa de sa falta de detalls característichs. No’ls presenta pas tan expedits com altre pedra que hi ha en l’iglesia de Gurb que avuy es prou estimada pels arqueólechs…”

Els seus trets també s’acosten als d’un lleó, però la manca de detalls no permet d’especificar l’espècie que representa el relleu. Sobta la presència d’aquesta peça a l’exterior d’un absis totalment llis, sense cap altre element decoratiu. Per això, sembla difícil que sigui coetani a la seva construcció, del segle XII, malgrat que podria ser un treball secundari, producte d’un artífex poc capacitat. És més probable que sigui una peça reutilitzada d’un edifici anterior (n’existia un abans de 1011), tal com s’ha assenyalat(*). Josep Gudiol l’havia comparat amb el lleó de Sant Andreu de Gurb, si bé el treball és molt diferent, i amb altres peces de la rodalia de Tona anteriors al romànic(*). La comparació amb altres exemplars alt-medievals no acaba d’ésser satisfactòria, si bé cal remarcar la semblança amb uns elements reaprofitats de l’església aragonesa de Barós, sobretot pel tipus de treball en figures d’animals, datades el segle X(*). Això no obstant, el fragment no ofereix prou elements per a situar-lo amb més precisió.

Eduard Junyent estudiant el pre-romànic a Osona, inclou diversos elements trobats en aquesta zona dins uns corrents amb unes influències imprecises, però riques d’inspiració oriental. Així dins aquest grup cal incloure el bloc de pedra incorporat a la base del campanar de l’església de Gurb, que podia ésser una de les impostes de l’església consagrada el 942, amb la representació en relleu d’un lleó rampant en la cara llisa i amb arabescs i motius estilitzats en els dos plans de l’altra cara. També hi és inclós el relleu que comentem. El mateix succeeix amb el bloc ornamental procedent de l’església de Seva (avui al Museu Episcopal de Vic), el qual presenta un profund relleu d’una creu astada entre motius estilitzats i de temes geomètrics que recorden els dels antics reixats.

Segons el mateix Junyent, el temari d’aquests relleus recorda el de les precioses teles d’importació. Tots aquests elements són testimoni del pas de corrents i influències que varen operar sobre les tradicions arrelades, encara que la precarietat dels medis no permetés refondre d’una manera profunda en el sentit constructiu de regeneració i de superació que no es va assolir fins a l’arribada del romànic. (JCS-DAG)

Treballs de restauració posteriors

L’any 1992 la Generalitat de Catalunya va restaurar parcialment l’edifici. Es va suprimir la gruta de la Mare de Déu de Lurdes que tapava la conca de l’absis i se’n restaurà el parament. També es va restaurar el campanar, on s’obriren les finestres tapiades i es descobriren capitells esculturats. (CPO)

Bibliografia

  • E. Casassas i Cantó: Tona, descripció històrica i geogràfica, Barcelona 1943.
  • J. Danés i Torras: Antiguitats de Tona, Barcelona 1932.
  • G.: L’iglesia de la Mare de Déu del Barri de Tona, “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. II (1915-17), pàgs. 97-100.
  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 10 de març del 1946.
  • Eduard Junyent: El prerrománico en el condado de Ausona, “San Jorge”, juliol de 1962, núm. 47, pàg. 54.
  • Antoni Pladevall: Las iglesias de la parroquia de Tona, “Ausa”, vol. III, núm. XXIV, 1958, pàgs. 44-49.
  • Antoni Pladevall: El santuari de la Mare de Déu de Lourdes, a Tona, Programa de Festa Major, Tona 1968.
  • Antoni Pladevall: El castell de Tona, “Tona”, Llibre de l’any 1968.
  • Antoni Pladevall: Castells i cases fortes de l’antic terme de Tona, “Tona”, Llibre de l’any 1968.
  • Antoni Pladevall: Esglésies, santuaris, ermites i capelles de Tona, “Tona”, Llibre de l’any 1973 i id. 1974.
  • Antoni Pladevall: Santa Maria del Barri o Lurdes de Tona, “Full Diocesà”, Vic 14 de desembre de 1975. (DAG-JCS-JVV)