Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Lieja

Lieja Interior de l’abadia de Saint-Jacques
© O.T.Liege / Marc Verpoorten
Ciutat
Capital de Valònia i de la província homònima, Bèlgica, a la confluència dels rius Mosa i Ourthe.
Important nucli industrial, emplaçat en un encreuament de vies de comunicació El centre urbà, situat a l’esquerra del Mosa, comprèn dues parts el nucli primitiu, al N, veritable centre administratiu de negocis, i un altre sector al S, àrea de serveis comercials, hotels, professions liberals, etc La zona industrial s’estén amb preferència a l’àrea suburbana, a Ougrée, Seraing, Tilleur, Jemeppe i Flémalle Té foneries de ferro i acer, indústria del vidre, mineria de carbó, refineries de coure i zinc i fàbriques de ciment Universitat, fundada el 1817 Anomenada Leodum o Leodicum en l’època romana…
Indiana
Estat dels EUA, situat entre el llac Michigan, al N, i el riu Ohio al S.
La capital és Indianapolis El relleu és format per una plana arenosa inclinada cap al SW, coberta de dipòsits glacials Els rius més importants són el Wabash, connectat amb la regió dels Grans Llacs pel canal de Mannee, i el White, afluent de l’Ohio El clima és continental humit, amb una temperatura mitjana d’11°C i 1 000 mm de precipitació anual La vegetació és de praderia, amb gramínies al centre i al nord i bosc de roures, xiprers i oms al sud La població, que el 1900 era de 2 516 462 h, cresqué en gairebé mig milió els vint anys següents, i d’ençà el 1995 l’increment ha estat de prop del…
való | valona
Història
Política
Individu d’un poble d’origen celta establert a les terres meridionals de l’actual Bèlgica, a la regió de les Ardenes i entorn del Mosa, que, amb l’expansió de l’imperi Romà, fou romanitzat i formà part de la província romana de Bèlgica.
El nom valah els fou donat pels pobles germànics veïns La seva història posterior forma part de la història dels Països Baixos fins a la creació de l’estat de Bèlgica Les activitats econòmiques tradicionals estaven molt centrades en els treballs artesanals foneries d’estany, treballs de llauner, adoberies, etc Després de la creació de l’estat de Bèlgica, el 1830, durant uns quants anys fou emprat el francès com a única llengua oficial, la qual cosa afavorí l’accés dels valons a l’administració i discriminà els flamencs Aquests, a mitjan segle XIX, crearen un moviment flamingantisme que,…
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…
racionament
Economia
Història
Control de la demanda de determinats articles —generalment destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal— degut a circumstàncies excepcionals o a l’escassetat continuada de l’oferta.
És assignada a cada consumidor una ració dels productes objecte de racionament De vegades es diferencien diversos tipus de racions en funció de determinats treballs, de l’estatus social o bé en cas de malaltia El racionament només pot ésser eficaç si hi ha una collaboració de tota la població i si l’administració posseeix mitjans escaients de control en cas contrari l’aparició del mercat negre és inevitable Als Països Catalans el racionament fou introduït durant la guerra civil de 1936-39, per tal d’afrontar la crisi de subsistències, combustibles i primeres matèries que ocasionà el conflicte…
Luzon
Illa
Illa de les Filipines, al N de l’arxipèlag.
És situada entre el Pacífic, a l’E, i la mar de la Xina Meridional, a l’W, i separada de Taiwan, al N, per l’estret de Luzon El N de l’illa és muntanyós, més elevat a la part central —on presenta un conjunt de muntanyes plegades, el massís central, orientades de N a S muntanya de Pulog, 2 928 m— que a la part oriental, amb la Sierra Madre Cetaceo, 1 834 m a la part occidental hi ha les muntanyes de Zambales El S és format per un conjunt de penínsules Batangas al S i Camarines al SE El clima és tropical, amb estació seca i fresca d’octubre a març el monsó hi porta pluges la resta…
Riba-roja de Túria
Façana de l’església de Riba-roja de Túria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Horta i amb la Foia de Bunyol.
El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart El 20% del territori és ocupat pel matollar L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres Però la base agrària actual és el regadiu el poble pertany al sindicat dels Castells, que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de pous El…
teixidor de llana
Història
Oficis manuals
Menestral que teixia la llana.
Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i Mallorca 1391…
bàscula

Bàscula de Quintenz o decimal on el pes actua en l’extrem curt d’una balança de braços desiguals i és equilibrat per un altre pes deu vegades més petit que actua en l’extrem oposat
© Fototeca.cat
Física
Tipus de balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats.
Consta d’un sistema de palanques de primer i de segon gènere connectades entre elles per tal de reduir la força produïda per la massa collocada en el dispositiu de recepció, de manera que pugui ésser equilibrada per una força molt més petita que hom aplica en la darrera palanca del sistema i que forma l’anomenat sistema d’indicació i d’ajust El dispositiu receptor s’adapta a la forma dels elements destinats a contenir la càrrega plataforma muntada a poca alçada o arran de terra, tremuja, cinta sens fi, etc Principi de la bàscula de palanques © Fototecacat El sistema sensible de la bàscula és…
balança automàtica

Esquema de funcionament d’una balança automàtica
© Fototeca.cat
Física
Balança d’un sol plat que dóna directament la massa mesurada, havent-ne equilibrat ella mateixa la càrrega.
És la balança típica de les transaccions del comerç i la indústria Inicialment de base mecànica, avui les balances electròniques calculen el pes, el preu de la mercaderia un cop fixat el preu de la unitat, i sovint donen una nota impresa que conté els detalls de la pesada L’esquema simplificat d’una balança automàtica consisteix en una palanca colzada AOB , amb fulcre en O , massa m i centre de gravetat G En situar a A una càrrega de massa M , el conjunt girarà un angle α, i en l’equilibri la igualtat de moments respecte a O permetrà d’escriure Mgl cos α = mg d sin α, essent g l’acceleració…