Resultats de la cerca

Fou el portaveu del Partito Comunista Italiano i, des del 1991, del Partito Democratico della Sinistra Suspès el 1926 i publicat d’una manera irregular en la clandestinitat, reprengué la tasca a partir del 1945 El 1998 el diari passà a ésser controlat per un grup privat, tot i que el 25% de les accions romangué en mans del partit Democratici di Sinistra, al qual s’integrà el Partito Democratico della Sinistra El 2000 els problemes financers comportaren el seu tancament Reaparegué l’any següent sota propietat de Gruppo Nuovo Iniziativa Editoriale, amb un tiratge de 50 000…

Dirigit de fet des d’un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l’organització del Partit Republicà Radical Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 afer de La Neotipia Després contribuí a l’exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l’esclat de la Setmana Tràgica A partir del 1910 canvià l’anterior to obrerista i el 1913 Iglesias en deixà la direcció Membres de la redacció en diferents moments foren…

Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les eleccions del…

El 1929 la Internacional Comunista l’envià a la Xina per organitzar una xarxa d’espionatge Tingut per hàbil periodista i alemany lleial, el 1933 s’adherí al partit nazi Més tard, el Komintern l’envià al Japó, on esdevingué assessor polític de l’ambaixador alemany Eugen Ott Pel maig del 1941, Sorge avisà l’URSS dels plans d’invasió 22 de juny de 1941 de l’exèrcit alemany i de les intencions japoneses d’atacar objectius del Pacífic, més que no de dirigir-se contra la Unió Soviètica Aquesta darrera informació permeté a l’exèrcit roig de reforçar el front occidental A l’octubre del…

Membre del partit comunista des del 1929, fou presidenta de l’Associació Alemanya d’Escriptors des del 1952 al Berlín oriental Narradora de les lluites revolucionàries i de la resistència antifeixista, en l’estil del realisme socialista, contribuí a definir programàticament aquest, sobretot a través de la seva correspondència amb GLukács Obres importants són Das siebte Kreuz ‘La setena creu’, 1942, Die Entscheidung ‘La decisió’, 1959 i Das Vertrauen ‘La confiança’, 1968 En el camp de l’assaig, cal esmentar Briefe an Leser ‘Cartes al lector’, 1970, Über Kunstwerk und Wirklichkeit…

Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou…

Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, collaborà, a Madrid, en El Diario Español i El Gobierno Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, El Diario de Valencia , i diputat 1881 i 1904 i governador civil d’Astúries i Huelva Escriví els sainets Els bessons de Sedaví , en collaboració amb Joaquim Balader 1876, estr 1875,  La gallina del veïnat 1876, Pepa la bonica , i, en castellà, les comèdies Dos para dos i Entre marido y mujer , i els drames La campana del suplicio i Las culpas de los padres 1889 És autor d’unes semblances de polítics valencians,…

Començà sota la influència filosòfica de Spinoza i evolucionà cap a una poesia de compromís social Membre de diversos partits polítics, collaborà en la revista De Nieuwe Tijd ‘Temps nous’, de crítica contra el socialisme de partit Preocupada per problemes socials, es decantà, al final de la seva vida, cap a una orientació socioreligiosa Entre les seves obres es destaquen Sonnetten en verzen in terzinen geschreven ‘Sonets i versos escrits en tercets’, 1896, De nieuwe geboort ‘El renaixement’, 1906, De vrouw in het woud ‘La dona a la selva’, 1912, Uit de diepte ‘Des de la…

D’origen camperol, entre el 1945 i el 1950 assumí càrrecs polítics fou president del Partit Camperol, intervingué en la reforma agrària i fou ministre de defensa 1947-48 De formació autodidàctica, els primers anys trenta començà a publicar escrits de caràcter autobiogràfic de gran precisió sociològica Alföld parasztsága , ‘La pagesia de la Plana’, 1937 Falusi krónika , ‘Crònica rural’, 1941 Els reculls de contes Való világ ‘El món real’, 1966 i Napforduló ‘Canvi de sol’, 1970 descriuen les transformacions de la vida camperola després de la Segona Guerra Mundial La seva trilogia…

El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per la represa de la lluita…