Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Cos estrany
En la pell De vegades, quan es produeix una ferida s’introdueixen en la pell cossos estranys, que poden haver estat els mateixos elements causants de la ferida Si el cos estrany està solt i és petit, sortirà en fer la neteja de la ferida com s’ha explicat Així acostuma a passar amb els granets de sorra, i també amb petits trossos de vidre o de fusta En alguns casos, el cos estrany queda enclavat en la ferida, fins i tot amagat de manera parcial o total sota la pell Això pot passar amb els hams, agulles, trossos de vidre i d’altres objectes En aquests casos, en l’assistència de primers auxilis…
El que cal saber de la interrupció voluntària de l’embaràs
La interrupció voluntària de l’embaràs, avortament induït o provocat, consisteix en l’aplicació de diversos mètodes per a evitar el desenvolupament complet d’un embaràs i el conseqüent naixement d’un fill després que s’ha produït la fecundació i la implantació de la cèllula ou La legislació espanyola vigent permet de practicar l’avortament induït en tres circumstàncies quan calgui per a evitar un perill greu per a la vida o la salut física o psíquica de la dona embarassada, segons criteri mèdic quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació prèviament denunciada o quan se suposi que el…
Higiene i precaucions generals de la dona durant el puerperi
És convenient que durant el puerperi la dona controli especialment la seva higiene per a evitar les acumulacions de secrecions que podrien afavorir les infeccions Des del primer dia després del part la dona es pot dutxar i rentar al bidet, però és preferible que no orienti directament el doll d’aigua cap als òrgans genitals D’altra banda, durant aquest període convé d’evitar les immersions a la banyera, la piscina o el mar, fins que en la revisió de la quarantena es confirmi la recuperació adequada dels òrgans genitals Per a absorbir els loquis propis del puerperi la dona pot emprar compreses…
música de Tòquio
Música
Música desenvolupada a Tòquio (Japó).
Al segle XVIII, amb el nom d’Edo -que conservà fins el 1868-, era la ciutat més gran del món Malgrat això Tòquio no gaudeix d’una gran tradició musical, a diferència de Kyoto i Osaka L’Oficina de Recerca Musical, fundada el 1887, no incloïa cap departament de música tradicional Durant l’últim terç del segle XIX s’inicià el procés d’acostament a Occident, que es manifestà, per exemple, amb l’organització de gires de músics occidentals i d’orquestres autòctones de petit format, algunes de militars, pel país El 1911 s’inaugurà el Teatre Imperial, i el 1925, la sala de concerts Nihon-Seinenkan,…
improvisació
Música
Creació musical realitzada en el moment de la seva execució.
Generalment, en tota improvisació hi ha elements predeterminats a partir dels quals s’improvisa La improvisació, doncs, no sol afectar tots els paràmetres musicals alhora És molt freqüent, per exemple, improvisar una melodia a partir d’una progressió harmònica preestablerta, o bé improvisar ornamentacions sobre una melodia donada La improvisació és un element essencial en molts tipus de música, entre els quals mereix un lloc destacat el jazz Però també en la música culta de tradició europea sempre hi ha estat present, per exemple en l’ornamentació de melodies, en la realització del baix…
seqüència
Música
En la litúrgia romana, cant rimat que s’interpreta en algunes solemnitats després de l’al·leluia de la missa, abans de l’evangeli.
Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte Se’n…
Enrico Caruso
Música
Tenor italià.
Vida De nen, cantà a les capelles de diverses esglésies napolitanes i de seguida inicià els estudis de cant amb G Vergine i V Lombardi, tot i que la seva formació fou principalment autodidàctica S’inicià professionalment cantant en cafès, fins que fou descobert per un empresari que li pagà una borsa d’estudis per a ampliar la seva tècnica Debutà el 1894 al Teatro Nuovo de Nàpols amb l’òpera L’amico Francesco , de Mario Morelli, però obtingué el primer gran èxit al Teatro Massimo de Palerm, el 1897, amb La Gioconda El mateix any actuà a La bohème , a Liorna, poc després a L’Arlesiana , de…
,
Joana I de Castella
Història
Reina de Castella i Lleó (1504-16; titular: 1516-55) i titular de Catalunya-Aragó (Joana I: 1516-55) i de Nàpols-Sicília (JoanaIII: 1516-55), duquessa de Brabant i comtessa de Flandes, filla dels Reis Catòlics.
El 1495 fou concertat el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, hereu de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya, i el 1496 es casà a Valladolid, per poders, i a Lilla, en persona Per mort dels seus germans, els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel de Portugal, es convertí 1500 en hereva de la doble corona El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit foren jurats, a Toledo, prínceps d’Astúries, i ella sola, a Saragossa i a Barcelona 1503, princesa de Girona, amb la condició que si el seu pare tenia un fill masculí seria ell l’hereu En…
Els plàtans de Barcelona
Literatura catalana
Novel·la de Víctor Mora, primera edició: 1972, edició integra: 1976.
La novella narra la infantesai l’adolescència de Lluís Martí, orfe d’un vençut i sense recursos en la Barcelona de la postguerra noi imaginatiu i amb molta traça pel dibuix, vol esdevenir un dibuixant famós de còmics El pare de Lluís, Artur, policia de la Generalitat, s’hagué d’exiliar amb la muller i el fill, a Llemotges, on va morir Lluís i la seva mare retornen a Barcelona, on viuen en una modesta dispesa a la mort de la mare, Lluís és recollit per l’oncle Ernest, que viu amb la família, la muller, Aurèlia, i el fill, en un ambient d’escassetat Lluís no pot estudiar i ha de treballar, com…
Illa Flaubert
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1990.
Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…
