Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Pere de Montcada i d’Aragó
Història
Senyor de la baronia d’Aitona (Pere I de Montcada).
Fill de Guillem Ramon I de Montcada, de qui heretà la senescalia 1228-67 Prengué part en la conquesta de València i fou recompensat amb la torre dita, per això, de Montcada després Montcada de l’Horta, que vengué al rei el 1240 El 1253 cedí a la seva filla Constança de Montcada , en casar-se amb el comte Àlvar d'Urgell , les viles de Seròs i Mequinensa Anullat el matrimoni i casat aquest amb Cecília de Foix 1256, s’originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual fins i tot intervingué el rei Jaume I el 1258 Pere arribà a envair el comtat i s’apoderà de Ponts L’afer no acabà fins…
Josep Maria Moliné i Dassí
Música
Director, compositor i violinista.
Es formà amb Ramon Aleix i Batlle i Francesco Beroni Després d’una estada a Cuba, on es guanyà la vida com a violinista, ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu Entre el 1859 i el 1866 dirigí l’orquestra de la Societat Coral Euterpe Esdevingué un estret collaborador d’A Clavé, tant en l’organització dels concerts dels Jardins d’Euterpe com en l’endegament del moviment coral claverià Si bé algunes fonts el situen com a mestre de capella de la parròquia de Sant Jaume, a Barcelona, aquesta informació es contradiu amb el fet cert que des del 1851 --l’any de creació de la nova parròquia…
,
Andreu Benito
Teatre
Actor.
Ha treballat en nombrosos muntatges teatrals, entre els quals La Mare Coratge i els seus fills 2001 de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas Calígula 2004 d’Albert Camus, amb direcció de Ramon Simó La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s 2006 d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé, amb direcció de Joan Ollé 2666 2007 de Roberto Bolaño, amb direcció d’Àlex Rigola Una còpia 2007 de Caryl Churchill, amb direcció Jordi Prat i Coll Après moi, le déluge 2007 de Lluïsa Cunillé, amb direcció de Carlota Subirós, o Els jugadors 2011 de Pau Miró Entre altres treballs en l’àmbit audiovisual…
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’…
Calila i Dimna
Títol de la versió àrab d’una col·lecció d’apòlegs d’origen indi, alguns dels quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra
.
La collecció fou traduïda al s VI del sànscrit al pahlavi , i Ibn al-Muqaffa’ en féu aquesta versió àrab al s VIII, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors, com la persa, la siríaca, la grega, l’hebrea i la castellana El text hebreu fou traslladat al llatí al s XIII per Giovanni da Capua, i d’aquesta versió en sorgiren d’altres de redactades en diverses llengües europees D’intenció moralitzant i didàctica, la majoria dels apòlegs són protagonitzats per animals que representen situacions humanes Tingué un ressò extraordinari en tota la literatura fabulística occidental, i…
Metàpolis
Arquitectura
Associació d’arquitectes dedicada a la investigació, el desenvolupament, la difusió i la docència, amb l’objectiu d’impulsar el debat i la renovació del discurs arquitectònic.
Fou fundada a Barcelona el 1998 pels arquitectes Manuel Gausa, Vicente Guallart, Willy Müller, Ramon Prat, Enric Ruiz Geli i Xavier Costa i romangué activa fins el 2005 Organitzà tres edicions del Festival Metàpolis amb l’objectiu de donar suport a una nova generació d’arquitectes emergents Participà a la biennal de Venècia i publicà amb l’editorial Actar Met 10 Barcelona Metàpolis 1998 i el Diccionario Metápolis de Arquitectura Avanzada 2001 i 2007 Constituí, juntament amb la fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya, el màster d’arquitectura avançada 2001 Realitzà l’exposició…
Cynthia Maung

Cynthia Maung
© Mae Tao Clinic
Política
Medicina
Metgessa karen.
Es graduà en medicina 1985 i exercí a Bassein, capital de l’estat d’Irauadi Myanmar Quan la junta militar prengué el poder 1988, fugí a Tailàndia, on obrí un centre sanitari a la localitat fronterera amb Myanmar de Mae Sot, dedicada sobretot a refugiats i immigrants procedents del seu país i als ferits per mines antipersona i per armes de foc en el conflicte que enfronta el govern amb la guerrilla opositora A mitjan anys noranta amplià la seva activitat assistencial a l’àrea de Myanmar controlada per la guerrilla karen Fou nominada al premi Nobel de la pau, i ha rebut nombrosos guardons…
Josep Clara i Resplandis
Historiografia
Historiador.
Professor d’història contemporània a la Universitat de Girona i membre de la Real Academia de la Historia La seva recerca s’ha dirigit cap a la història política i social del sexenni democràtic, la Segona República i el franquisme, sobretot en l’àmbit gironí De la seva abundant producció bibliogràfica destaquen Els aixecaments federals de 1869 a Girona 1973, Les eleccions municipals de 1931 a Girona 1975, El personal polític de l’Ajuntament de Girona 1917-1987 1987, Els fills de la llum Els francmaçons de les comarques gironines 1811-1987 1988, Girona sota el franquisme 1939-1976…
Jaume Vilalta i González
Periodisme
Advocat.
Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de…
Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya
Recull de personatges i esdeveniments rellevants de l’Església catalana.
És una obra en tres volums dirigida per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent , que té el seu origen com a projecte al Primer Congrés d’Història de l’Església Catalana 1993 Té més de 400 entrades i hi han collaborat més de 200 persones Ofereix dades sobre persones i entitats religioses i també sobre matèries, fets històrics i moviments que s’han produït en el marc de les set diòcesis de la Tarraconense Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona, Tortosa i Vic, de la de Barcelona i de la d’Elna-Perpinyà El novembre del 1998 aparegué el primer volum A-C, i el gener del 2000, el segon D-O i…