Resultats de la cerca

Redactada en castellà, incloïa algunes collaboracions literàries en català Hi collaboraren, a banda els fundadors, Ruiz de Lihory, Amat i Maestre, JCamaña, Antoni Chocomeli, Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Martínez Aloy, JNavarro Reverter, Pascual i Genís, Vicent WQuerol, Josep Vives i Ciscar, FVives Liern, etc Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres

El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…

És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973

Dirigida des dels orígens per la família Raventós, que n’és la propietària, l’activitat vinícola de la casa pairal es remunta al segle XVI a mitjan segle XVII una pubilla, Anna Codorniu, també de família vinyatera de la comarca, es casà amb Miquel Raventós El 1872 Josep Raventós i Fatjó hi inicià l’elaboració de vi escumós o xampany conegut a Catalunya amb la denominació de cava des de la segona meitat dels anys vuitanta del segle XX, i el seu fill  Manuel Raventós  donà el gran impuls a l’empresa  Raventós i Codorniu , que posteriorment passà a dir-se Codorniu Els anys noranta…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producción Nacional de Films Barcelona GUIÓ JAmich i Bert FOTOGRAFIA Giuseppe Sessia blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Elòdia Domènech Miss Catalunya, Enric Guitart Pepe, Emília Amat Anita, Josep Maria Blanco Enric, Eduardo Beritz, José Andechaga ESTRENA Barcelona, 30041929 Sinopsi Miss Catalunya, dependenta d’un comerç de Barcelona, festeja amb Pepe, també dependent, que ambiciona triomfar com a cantant Mentre passegen per Montjuïc són observats per Enric, un jove benestant i seductor, que decideix conquerir la noia Aprofitant que el nuvi ha d’…

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses, biografies de…

L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez,…

Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño

Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la Guerra Civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, com també ho feu el seu germà  Joan , que havia estat alcalde d'Olot Sota la…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, fou professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-79 i professor convidat de la New York University 1983 Proper a l’esquerra alternativa i anticapitalista, dirigí la revista El Viejo Topo entre el 1979 i el 1982 Posteriorment ocupà diferents càrrecs de responsabilitat en l’administració cultural de la ciutat de Barcelona i fins el 1997 fou assessor de l’alcalde Pasqual Maragall És autor, entre altres treballs, dels assaigs Mites i raons de la modernitat 1984, L’esquerra i la qüestió nacional i altres…