Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
Sant Miquel de Viella
Sant Miquel Viella
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Viella (Vall d’Aran), vora la carretera del port de la Bonaigua.
L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…
L’escultura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…
llevador
Tecnologia
Empostissat que hom disposa damunt un clot de l’adoberia per posar-hi a sobre, de manera que s’hi puguin escórrer, les peces de sola molles que hom ha tret d’una altra tina o un altre clot immediat.
ral d’or de València
Anvers i revers d’un ral d’or de València, moneda creada per Alfons IV de Catalunya el 1426
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
patí
Transports
Cadascuna de les peces, generalment metàl·liques i especialment resistents, que, fixades a la part inferior del buc d’alguns avions militars o d’algunes avionetes i planadors amb tren d’aterratge no format per rodes, permeten d’aterrar en terrenys accidentats.
paraments
Art
Cristianisme
Conjunt de tovalles i altres peces de tela que guarneixen un altar, d’altres objectes que hom col·loca sobre l’altar (reliquiaris, canelobres, etc) durant les funcions litúrgiques, i draperies amb les quals hom adorna les parets de l’església.
tapa
Gastronomia
Trossos o peces més o menys petits de viandes, cuinades o no (embotits, peix, marisc, carn, croquetes, canapès, etc), que hom serveix en tavernes, bars i establiments semblants, sovint acompanyades d’una beguda alcohòlica, com ara vermut, vi, cervesa, etc.
cavall
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les bigues grosses que van de la paret a la carena, o bé que formen part d’una armadura de tres peces, i que tenen per objecte sostenir les bigues més petites, damunt les quals és construïda la teulada.
aparell de goleta
Transports
Aparell l’arboradura del qual a més del botaló, consta de dos o més arbres de dues peces, sense encreuar, sense cofes, però amb botavara i pic amb els quals en cadascun d’ells són hissades una aurica i una escandalosa.
Totes les veles dels aparells de goleta són de ganivet En una goleta de dos arbres, aquests són trinquet i major